De mica en mica s'omple la pica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreDe mica en mica s'omple la pica
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorJaume Fuster i Guillemó Modifica el valor a Wikidata
Publicació1972 Modifica el valor a Wikidata
Gènerenovel·la Modifica el valor a Wikidata
Altres
ISBN978-84-297-5236-6 Modifica el valor a Wikidata

De mica en mica s'omple la pica és una novel·la negra de Jaume Fuster, publicada per primer cop l'any 1972.[1]

Argument de l'obra[modifica]

Narra les aventures d'Enric Vidal, un home jove sense ofici ni benefici però molt afeccionat a viure amb l'esquena dreta, que rep un encàrrec que en aparença és molt senzill: passejar-se per mig Europa amb un cotxe i repartir documents a uns determinats contactes. Els problemes, però, li arribaran quan torni a Barcelona i intenti cobrar els seus serveis. La vida és dura per a Enric Vidal: no li agrada treballar, però res l'angoixa tant com tenir la butxaca buida.[2]

Per això, quan la seva germana Júlia li diu que Andreu Rodergues, el seu amant, li pot oferir una feina fàcil i ben remunerada, no s'ho pensa dues vegades. Es tracta d'agafar un cotxe que l'organització a què pertany Rodergues li facilita i portar-lo a unes quantes ciutats europees, en les quals ha d'establir contacte amb diverses persones. Enric Vidal sospita que la importància de la seva feina no rau en els contactes, sinó en alguna cosa que el cotxe duu amagada i que en cada etapa del trajecte li canvien. Tanmateix no s'amoïna i es pren la feina com unes vacances generosament remunerades. Fins i tot coneix la Bebel, una dona belga que l'acompanya fins a Barcelona. Els problemes, però, li arriben quan, de retorn a casa, descobreix que Rodergues i Júlia han estat assassinats i que el taló amb què li han pagat la feina no el pot cobrar perquè algú sembla molt interessat a fer-lo aparèixer a ell com a culpable dels assassinats. En vista de la situació, Enric Vidal decideix investigar pel seu compte què i qui s'amaga darrere del difunt Rodergues. El fil de la trama el portarà fins a Jaume Romagosa, un poderós empresari metal·lúrgic, i als seus tripijocs basats en fallides fraudulentes i evasió de capitals.[2]

Recepció de l'obra[modifica]

Amb aquesta obra Jaume Fuster demostrà que en català es pot fer novel·la negra genuïna i d'alta qualitat. Hi són tots els ingredients de la recepta: acció trepidant, una història narrada en clau realista i ambientada en escenaris perfectament identificables pel lector, un protagonista solitari i feble que contrasta amb el poder de l'organització a què s'enfronta i uns inequívocs aspectes de crítica social coherent amb l'època i l'entorn social que retrata: els anys finals del franquisme. A tot això, Fuster hi afegeix la utilització d'un argot català de la delinqüència molt poc usat fins al moment i d'una gran eficàcia expressiva. Calés, pàfies, paio, pinxo, bordegàs, halar, mamar, guripa, xivatar, clapar... són alguns dels termes que l'escriptor posa en boca d'Enric Vidal i que va extreure dels ambients gitanos d'alguns barris de Barcelona que ell coneixia molt bé.[3]

De mica en mica s'omple la pica va servir també a Fuster per criticar la influència i el privilegi dels poderosos, que semblen adquirir la categoria d'intocables tot i la corrupció que els envolta. L'autor mostra l'antítesi d'aquests personatges abordant la situació que pateixen els obrers de la fàbrica propietat de Romagosa, un dels poderosos, que són estafats i abocats a l'atur per les maniobres il·legals dels amos.[3]

L'any 1978, el director Carlos Benpar en va fer una versió per al cinema titulada El procedimiento. Cinc anys després es va comercialitzar en castellà amb un nou títol: Dinero negro. Ha estat traduïda també al rus.[2]

Referències[modifica]

  1. «"De mica en mica s'omple la pica", de Jaume Fuster, va ser passada per la censura franquista». Catalunya Ràdio, 18-11-2015. [Consulta: 14 abril 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 «De mica en mica s'omple la pica». Diccionari de la Literatura Catalana. [Consulta: 14 abril 2020].
  3. 3,0 3,1 Aitana Lleonart. "De mica en mica s'omple la pica", Avui, 20 de setembre de 2003.