Demartinita
 Demartinita | |
|---|---|
| Fórmula química | K₂SiF₆ |
| Epònim | Francesco Demartin (en)   |
| Localitat tipus | La Fossa cràter, Vulcano, Lipari, Illes Eòlies, Província de Messina, Sicília, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.CH.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.CH.20 |
| Dana | 11.5.2.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 5,6461Å; c = 9,2322Å; |
| Grup puntual | 6mm - dihexagonal piramidal |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2006-034 |
| Símbol | Dma |
| Referències | [1] |
La demartinita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom del l'italià Francesco Demartin, professor de química orgànica i general i estequiometria de la Universitat de Milà.
Característiques[modifica]
La demartinita és químicament hexafluorosilicat de potassi fórmula química K₂SiF₆. Cristal·litza en el sistema hexagonal. És el dimorf de la hieratita.[1]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la demartinita pertany a «03.CH - Halurs complexos, silicofluorurs» juntament amb els següents minerals: mal·ladrita, bararita, criptohalita, hieratita i knasibfita.
Jaciments[modifica]
La demartinita va ser descoberta al cràter La Fossa, a Vulcano (Sicília, Itàlia) l'any 2006. Es tracta de l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Demartinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].