Deus e o Diabo na Terra do Sol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaDeus e o Diabo na Terra do Sol
Fitxa
DireccióGlauber Rocha Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Geraldo Del Rey
Othon Bastos
Yoná Magalhães
Maurício do Valle Modifica el valor a Wikidata
ProduccióLuiz Paulino dos Santos Modifica el valor a Wikidata
GuióGlauber Rocha i Walter Lima, Jr. Modifica el valor a Wikidata
MúsicaSérgio Ricardo Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeGlauber Rocha Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenBrasil Modifica el valor a Wikidata
Estrena10 juliol 1964 Modifica el valor a Wikidata
Durada125 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalportuguès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de ficció criminal i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióBrasil Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
IMDB: tt0058006 Filmaffinity: 411911 Allocine: 91057 Rottentomatoes: m/black_god_white_devil Letterboxd: black-god-white-devil Allmovie: v137679 TCM: 485515 TMDB.org: 67612 Modifica el valor a Wikidata

Deus e o Diabo na Terra do Sol és una pel·lícula de Glauber Rocha que es va estrenar el 10 de juliol de 1964 a Brasil.[1] Hi van participar actors com Geraldo del Rey o Yoná Magalhães i Othon Bastos.

Rodada a Monte Santo (Bahia),[2] pertany al moviment Cinema Novo, que aborda els problemes sociopolítics del Brasil dels anys 60.[3] La pel·lícula va ser seleccionada com a entrada brasilera per al Millor pel·lícula en llengua estrangera als Premis Oscar de 1964, però no va ser acceptada com a nominada.[4]

Argument[modifica]

A la dècada de 1940, durant una altra sequera al sertão, el granger Manoel està fart de la seva situació i espera comprar el seu propi terreny. El seu cap intenta enganyar-lo dels seus guanys i Manoel el mata, fugint amb la seva dona, la Rosa.

Ara fora de la llei, Manoel viatja al lloc sagrat de Monte Santo per unir-se a un culte religiós encapçalat per l'autoproclamat sant Sebastião que tolera la violència i predica doctrines inquietants contra els terratinents rics. Mentrestant, l'església i les elits locals contracten un caça-recompenses anomenat Antônio das Mortes per eliminar el grup. Abans que Antônio pugui assassinar en Sebastião, Rosa apunyala Sebastião, deixant-lo mort, i els dos tornen a moure's. En aquest punt, la parella acaba amb una banda de cangaceiros també treballant per enderrocar el govern i els caps del sertão. Antônio té ara l'encàrrec d'assassinar aquests bandolers. Troba el cap de cangaceiros Corisco i Dadá i els assassina, deixant sols Manoel i Rosa de nou.

I així va, tots dos corrent d'una lleialtat a una altra, seguint les paraules dels altres mentre intenten trobar un lloc a la seva terra despietada.

Repartiment[modifica]

Producció[modifica]

Glauber Rocha tenia 25 anys quan va escriure i va començar a dirigir la pel·lícula. El seu rodatge va tenir lloc a Monte Santo i Canudos, Bahia que va durar des del 18 de juny de 1963 fins al 2 de setembre de 1963.[2][3]

En l'escena on veiem a "Manoel" (Geraldo Del Rey) portant una pedra enorme sobre el seu cap mentre pujava de genolls al Monte Santo, Del Rey va insistir a portar una pedra real que pesava més de 20 quilos, cosa que preocupava Rocha. Després del tiroteig, Del Rey es va haver de prendre 2 dies de descans per fatiga.[3]

Durant el doblatge del so, Othon Bastos va interpretar tres veus. A més de doblar-se com a "Corisco", va interpretar la veu de "Lampião" (a qui "Corisco" havia "incorporat") i també va doblar "Sebastião", el Déu negre, tot i que Lídio Silva va interpretar el personatge a la pantalla.[3]

Llançament[modifica]

La pel·lícula es va estrenar en DVD a Amèrica del Nord per primera vegada per Koch-Lorber Films.

Una restauració 4K va tenir la seva estrena mundial al 75è Festival Internacional de Cinema de Canes, a la secció "Cannes Classics Restorations.[5]

Recepció[modifica]

Recepció crítica[modifica]

L'agregador de ressenyes de pel·lícules Rotten Tomatoes va informar d'una puntuació d'aprovació del 100%, basada en 15 ressenyes, amb una valoració mitjana de 8,3/10.[6]

A. H. Weiler des de The New York Times ' va elogiar la pel·lícula, titllant-la de "simple, en blanc i negre, més sorprenent com una polèmica impactant que un drama memorable".[7] Ted Shen de The Chicago Reader va escriure: "La fusió d'elements europeus i afrobrasilers (diàlegs, imatges exquisides en blanc i negre i música de Villa-Lobos) són sorprenentment originals i poètics a l'hora de transmetre l'esperança i la desesperació dels oprimits."[8] Time Out Magazine va elogiar l'estil de la pel·lícula com a " entre la balada popular i el mite contemporani, ja que les referències a la història i la cultura brasileres són generalitzades i bastant opaques per als no iniciats".[9]

Premis i nominacions[modifica]

La pel·lícula va ser nominada a la Palma d'Or a la competició principal del 17è Festival Internacional de Cinema de Canes.[10]També va ser seleccionada com a entrada brasilera per a la Millor pel·lícula en llengua estrangera als Premis Oscar de 1964, però no va ser acceptada com a nominada.[4]

El 2015 va ser votat número 2 a la llista de les 100 millors pel·lícules brasileres segons ABRACCINE.[11]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Deus e o Diabo na Terra do Sol» (en portuguès). Adorocinema.com. [Consulta: 5 abril 2016].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Deus e o Diabo na Terra do Sol» (en portuguès). Cinemateca Brasileira. Arxivat de l'original el March 13, 2014. [Consulta: March 11, 2014].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Ramos, Fernão. Enciclopédia do cinema brasileiro. Senac, 2000, p. 351. ISBN 9788573590937. 
  4. ↑ 4,0 4,1 Margaret Herrick Library, Academy of Motion Picture Arts and Sciences
  5. ↑ Tartaglione, Nancy. «Cannes Classics Lineup Includes Ethan Hawke’s ‘The Last Movie Stars’, Restorations Of ‘Singin’ In The Rain’, ‘The Mother And The Whore’ & More» (en anglès americà). Deadline, 02-05-2022. [Consulta: 12 agost 2023].
  6. ↑ «Black God, White Devil (Deus e o Diabo na Terra do Sol) (1964) - Rotten Tomatoes». Rotten Tomatoes.com. Rotten Tomatoes. [Consulta: 14 novembre 2016].
  7. ↑ «Black God, White Devil,' From Brazil - The New York Times». The New York Times, 25-09-1971.
  8. ↑ Shen, Ted. «Black God, White Devil». Chicago Reader.com. Ted Shen, 09-09-1999. [Consulta: 9 octubre 2018].
  9. ↑ «Black God, White Devil, directed by Glauber Rocha». Time Out.com. TR. [Consulta: 9 octubre 2018].
  10. ↑ «Festival de Cannes: Black God, White Devil». festival-cannes.com. [Consulta: 28 febrer 2009].
  11. ↑ «Abraccine organiza ranking dos 100 melhores filmes brasileiros» (en portuguès brasiler). Abraccine - Associação Brasileira de Críticos de Cinema, 27-11-2015. [Consulta: 12 agost 2023].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Deus_e_o_Diabo_na_Terra_do_Sol&oldid=33541684»