Diario de Igualada (1939)
| Tipus | diari  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Data d'inici | 11 febrer 1939 |
| Data de finalització | 23 juny 1939 |
| Dades i xifres | |
| Publicat a | Igualada |
Diario de Igualada va ser una publicació d'informació diària editada a Igualada l'any 1939.
Descripció[modifica]
A la capçalera hi posava «Año triunfal» i, a partir del núm. 1545, «Año de la Victoria».
S'imprimia a la impremta de Nicolau Poncell. Era un full solt, amb dues pàgines a dues columnes i un format de 33 x 23,5 cm. Sortia cada dia excepte el diumenge. El primer número va sortir l'11 de febrer de 1939 i l'últim, el 23 de juny del mateix any.[1]
Continguts[modifica]
Pretenia ser la continuació del Diari d'Igualada d'abans de la guerra i per això va començar la seva publicació amb el núm. 1500 i va acabar amb el 1604, però tant per la llengua, com pel format, l'estil, la ideologia i el contingut eren ben diferents.[2]
El primer titular va ser «La guerra en Cataluña ha terminado» i en l'article següent, després del «Parte oficial de guerra», deien «Era necesario que aprendiéramos a morir heroicamente, bellamente, para que del dolor inmenso de nuestro pueblo surgiese la grandeza futura, para que la sangre de nuestros mártires convertida en llama y en luz de aurora alumbrase el renacer de la Patria redimida, de la Patria liberada del comunismo asiático, de la patria eterna que, como decía el poeta, aún reza a Jesucristo y habla en español».[3]
Els articles respiraven l'ambient polític de l'acabament de la Guerra Civil, amb un fort patriotisme nacional, un cert esperit militar, un sentiment religiós i la ideologia del nacional-sindicalisme.[2]
Hi havia consignes i recomanacions com: «Denunciar a los asesinos es un acto de civismo, la inhibición es una cobardía imperdonable. Todos los ciudadanos tienen el deber de colaborar a la acción de la justicia»,[4] o «Mujeres: no olvideis que mientras el Comité Negrín os arrebataba los esposos y los hijos, Companys, que tantas veces había prometido dar la sangre por Cataluña, preparaba su fuga al extranjero. Ya sabíamos que, además de malvados, son cobardes»,[5] o «En la nueva España se saluda con el brazo en alto al interpretarse los himnos nacionales, delante de la enseña de la Patria y a las autoridades militars y civiles».[6]
El director era Antoni Carner i Borràs i hi col·laboraven: Ramon Puiggròs Sala, Àngel Riba, Amadeu Amenós i Roca, Francisco Galán, Francesc Llansana Torrents i Josep M. Borràs i Codina.
Referències[modifica]
- ↑ Miret Solé, M. Teresa. La premsa a Igualada (1808?-1982). Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1983, p. vol. 2, p. 7.
- ↑ 2,0 2,1 Miret Solé, M. Teresa. La premsa a Igualada (1808?-1982). Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1983, p. vol. 2, p. 8.
- ↑ «Deciamos ayer...». Diario de Igualada, 1500, 11-02-1939.
- ↑ «Denunciar...». Diario de Igualada, 1500, 11-02-1939.
- ↑ «Mujeres». Diario de Igualada, 1504, 16-02-1939.
- ↑ «En la nueva España...». Diario de Igualada, 1514, 28-02-1939.
Localització[modifica]
- Biblioteca Central d'Igualada. Plaça de Cal Font. Igualada (col·lecció completa i relligada).