Diarrea del viatger

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaDiarrea del viatger
Tipusgastroenteritis Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10A09 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9009.2 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
UMLS CUIC0277528 Modifica el valor a Wikidata

La diarrea del viatger és la diarrea més comuna que afecta els viatgers, es defineix com tres o més deposicions sense formar en 24 hores que li passen al viatger, normalment acompanyat de dolors abdominals, còlics, nàusees i distensió abdominal.[1] Això no implica un organisme específic, però l'Escherichia coli enterotoxigènica és el més comú.[2] La majoria dels casos són autolimitats i, habitualment, el patogen no s'arriba a identificar.[3]

Incidència[modifica]

Cada any aproximadament entre un 20 i 50% de viatgers internacionals, desenvolupen diarrea.

Simptomatologia[modifica]

Normalment, la diarrea del viatger apareix la primera setmana de viatge. Aquesta es pot produir en qualssevol moments del viatge o bé, un cop s'ha tornat al país d'origen. El període d'incubació és aproximadament de 14 dies en el cas de la Giardiasis i de 7 dies en el cas de la Criptosporidiosi. Altres agents vírics i bacterians tenen períodes d'incubació més curts.

Els símptomes es mostren de forma molt clara i específica. La principal és l'increment del volum i freqüència de les deposicions juntament amb pèrdua de pes. La consistència de la femta també canvia. Altres símptomes que acompanyen el quadre de diarrea del viatger són: nàusees, vòmits, hipotèrmia, còlics, astènia i disminució de la gana.

La malaltia pot evolucionar i presentar un grau de severitat molt més elevat. Això, fa que apareguin altres símptomes com: sang o mucositat a la femta, dolor abdominal o febre alta. També, si no s'actua contra la patologia diagnosticada es pot arribar a la deshidratació severa.[4]

Etiologia[modifica]

La causa principal de la diarrea del viatger són els agents infecciosos. Els agents bacterians representen un 61% dels microorganismes responsables.[5] En els països desenvolupats l'agent causal més comú és Escherichia coli enterotoxigènica (ETEC). Altres són: Shigella, Salmonella, Campylobacter, Yersinia, les Aeromonas, les Plesiomonas, etc.

A més a més, hi ha tota una sèrie de microorganismes que també poden desencadenar un quadre de diarrea del viatger.[6]

E. coli enterotoxigènica 20-75%
E. coli enteroagregativa 0-20%
E. coli enteroinvasiva 0-6%
Shigella 2-30%
Salmonella 0-33%
Campylobacter jejuni 3-17%
Vibrio parahemolyticus 0-31%
Aeromonas hydrophila 0-30%
Giardia lamblia 0 a menys del 20%
Entameba histolytica 0-5%
Cryptosporidium sp 0 a menys del 20%
Rotavirus 0-36%
Norwalk virus 0-10%

Factors de risc[modifica]

Els principals factors de risc per adquirir la infecció és la ingesta d'aliments en mal estat, d'aigua contaminada amb restes fecals, mala higiene de mans i les mosques.[7] Els països amb un risc més elevat són aquells que es troben en vies de desenvolupament com: Àfrica, Àsia, Amèrica llatina, etc. Tot i així, hi ha països desenvolupats que també presenten un alt risc.

Cal esmentar, que hi ha tota una sèrie de factors relacionats amb l'individu que poden afavorir adquirir la patologia: adults joves, persones immunodeprimides, persones amb malalties infeccioses inflamatòries, etc.[8]

Tractament[modifica]

Generalment, la diarrea del viatger es resol sense necessitat d'aplicar cap tractament específic. Tot i així, és important mantenir una bona hidratació oral per recuperar la pèrdua de líquids i electròlits.

Prevenció[modifica]

La diarrea del viatger és una infecció que s'adquireix a causa de la contaminació bacteriana de l'aigua potable o el menjar. Hi ha tota una sèrie de precaucions que els viatgers han de tenir en compte alhora de menjar o beure al país visitat.

  • Mantenir un bon nivell d'higiene i només beure aigua potable. Aquesta ha d'estar embotellada.
  • No ingerir fruites ni verdures si no ho prepara la persona.
  • Evitar ingerir carn poc feta o mal preparada.
  • Evitar la llet pasteuritzada i maionesa
  • Vacunar-se: Un estudi presentat a la publicació The Lancet, el juny del 2008, demostra que els pacients que s'havien posat la vacuna contra la diarrea del viatger eren menys propensos a desenvolupar la malaltia que aquells a qui s'havia injectat un placebo. L'estudi tenia una mostra de 170 individus d'edat compresa entre 18 i 64 anys que havien viatjat a Mèxic i Guatemala. D'aquests 170 individus, 59 van ser vacunats i només 3 d'aquests van desenvolupar la malaltia. La resta d'individus, als quals se'ls havia administrat el placebo, van desenvolupar una diarrea moderada o severa.[9]

Pronòstic[modifica]

El pronòstic per les persones diagnosticades de diarrea del viatger és bo. L'organisme acaba formant defenses enfront de la infecció i l'episodi no sol allargar-se més de 5 o 6 dies. Tot i així, quan hi ha presència de sang o mucositat a la femta o aparició de febre pot significar que la infecció és més severa i hi ha més afectació a l'organisme.[7]

Referències[modifica]

  1. «Travelers' diarrhea». safewateronline.com. Arxivat de l'original el 6 de juny 2008. [Consulta: 27 setembre 2011].
  2. «Dorlands Medical Dictionary:traveler's diarrhea». [Consulta: 19 desembre 2008].
  3. «Diarrea dels viatgers». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 18 juliol 2014].
  4. «Prevenció i tractament de la diarrea del viatger». Gencat. [Consulta: 18 juliol 2014].
  5. «Travelers' Diarrhea» (en anglès). Centers for disease Control and Prevention, 2006. [Consulta: 18 juliol 2014].
  6. «Diarrea del viatger». Santa Lucía assegurances. [Consulta: 18 juliol 2014].
  7. 7,0 7,1 Martínez, Luís «Diarrea del viatger». , 06-07-2014, p. 2. Arxivat de l'original el 2014-07-25 [Consulta: 18 juliol 2014]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-07-25. [Consulta: 18 juliol 2014].
  8. «Consells al viatger». ICS. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 18 juliol 2014].
  9. «Researchers Discover Significant Efficacy of Travelers' Diarrhea Vaccine» (en anglès). The Lancet, 10-06-2008. [Consulta: 18 juliol 2014].