Die Parallelstraße
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Ferdinand Khittl  |
| Protagonistes | |
| Producció | Otto Martini |
| Guió | Bodo Blüthner |
| Música | Hans Posegga |
| Fotografia | Roland Martini |
| Muntatge | Irmgard Henrici |
| Productora | Gesellschaft für bildende Filme |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Alemanya |
| Estrena | 1962 |
| Durada | 86 min |
| Idioma original | alemany |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
     | |
Die Parallelstrasse (en alemany, El carrer paral·lel) és una pel·lícula documental i experimental alemanya de caràcter surrealista, dirigida per Ferdinand Khittl amb guió de Bodo Blüthner. És considerada una de les mostres més misterioses de l'anomenat Nou Cinema Alemany, i fou produïda per la nova Gesellschaft für bildende Filme. Va participar en la selecció oficial del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1962.[1]
Argument[modifica]
En una sala fosca, cinc homes comandats per un supervisor han de debatre, analitzar i classificar 308 documents cinematogràfics realitzats per un misteriós home.
Repartiment[modifica]
- Friedrich Joloff... Supervisor
- Ernst Marbeck ... Conseller Nr. 1
- Herbert Tiede ... Conseller Nr. 5
- Wilfried Schröpfer ... Conseller Nr. 2
- Werner Uschkurat ... Conseller Nr. 4
- Henry van Lyck ... Conseller Nr. 3
Crítiques[modifica]
El crític francès Robert Benayoun l'anomenà thriller filosòfic, un western de meditació que compensa tot un any d'inevitables manifestacions d'estupidesa, Jacques Rivette la va posar a la seva llista de les pel·lícules més importants de 1968. El DVD la presenta com a "obra mestra injustament oblidada del nou cinema alemany" (Martin Brady), així com diversos breus curts de Ferdinand Khittl (1924-1976) que mostren el seu talent per a experimentacions innovadores de cinema.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Pel·lícules a la selecció de 1962 al web del Festival
- ↑ Die Parallelstraße a edition-filmmuseum.com
Enllaços externs[modifica]
- (alemany) Die Parallelstraße a viennale.at