Vés al contingut

Diego Flores

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Diego Flores (desambiguació)».
Infotaula de personaDiego Flores

Diego Flores, el 2008. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 desembre 1982 Modifica el valor a Wikidata (41 anys)
Las Palmas de Gran Canaria (Las Palmas) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatArgentina
Activitat
OcupacióJugador d'escacs
Nacionalitat esportivaArgentina Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaGran Mestre (2008)
7 cops campió de l'Argentina
Punts Elo (màx.)2.634 (novembre 2018)
Identificador FIDE108049 Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2018Olimpíada d'escacs de 2018
2016Olimpíada d'escacs de 2016
2014Olimpíada d'escacs de 2014
2012Olimpíada d'escacs de 2012
2010Olimpíada d'escacs de 2010
2008Olimpíada d'escacs de 2008
2006Olimpíada d'escacs de 2006 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolGran Mestre (2008)
7 cops campió de l'Argentina

Diego Flores (Las Palmas de Gran Canaria, 18 de desembre de 1982),[1] criat a Junín, Província de Buenos Aires, Argentina,[2][3] és un jugador d'escacs argentí, que té el títol de Gran Mestre des de 2008.[4] Flores és també columnista d'escacs al diari Democracia de Junín.

A la llista d'Elo de la FIDE del desembre del 2020, hi tenia un Elo de 2599 punts, cosa que en feia el jugador número 3 (en actiu) de l'Argentina, i el número 250 del rànquing mundial.[5] El seu màxim Elo va ser de 2628 punts, a la llista de gener de 2011 (posició 185 al rànquing mundial).[6]

Resultats destacats en competició[modifica]

Flores ha guanyat set cops el Campionat d'escacs de l'Argentina, els anys 2005, 2009, 2012,[4][7][8] 2013,[9] 2016, 2017, i 2019.[10]

A finals de 2005, va participar en la Copa del món de 2005 a Khanti-Mansisk, un torneig classificatori per al cicle del Campionat del món de 2007, on tingué una actuació raonable, tot i fou eliminat en primera ronda per Teimur Radjàbov.[11][12][13] El maig de 2006 empatà al 2n-3r lloc al campionat de l'Argentina amb Rubén Felgaer (el campió fou Fernando Peralta).[14]

El 2010 va vèncer en el segon Magistral Marcel Duchamp, realitzat al Club Argentino de la ciutat de Buenos Aires.[15]

L'octubre del 2015 fou subcampió de l'Argentina amb 9½ punts de 13, mig punt per sota del campió Sandro Mareco.[16] El setembre de 2019 guanyà el campionat argentí per setè cop, quedant a només un del rècord de vuit de Miguel Najdorf[10]

Participació en competicions per equips[modifica]

Flores ha disputat les Olimpíades d'escacs entre 2006 i 2018, representant el seu país.[10] L'agost de 2009 va participar al 8è Campionat Panamericà per equips, celebrat a Mendes (Rio de Janeiro), i hi obtingué la medalla d'or individual al primer tauler.[17]

Notes i referències[modifica]

  1. ↑ «Gané el Memorial, pero a Jorge Szmetan jamás pude vencerlo». La Nación. Arxivat de l'original el 26 d’octubre 2020. [Consulta: 24 desembre 2020].
  2. ↑ «Diego Flores, crack del ajedrez». La Verdad, 30-12-2017 [Consulta: 24 desembre 2020].
  3. ↑ «Gran Maestro Diego Flores: “El ajedrez ocupa una gran parte de mi vida”». La Unión, 19-09-2020 [Consulta: 24 desembre 2020].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Nota biogràfica de Diego Flores» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 6 gener 2013].
  5. ↑ «"Rànquing d'escaquistes per federació: Argentina"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 24 desembre 2020].
  6. ↑ Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Diego Flores «benoni.de» (en alemany). Arxivat de l'original el 2013-12-14. [Consulta: 17 setembre 2016].
  7. ↑ «Torneigs Majors i Campionats de l'Argentina (notes en castellà)». Arxivat de l'original el 25/10/2009.
  8. ↑ «Historial de guanyadors del campionat d'escacs de l'Argentina, fins a 2008» (en castellà). ajedrezdeataque.com. [Consulta: 5 gener 2013].
  9. ↑ «GM Diego Flores. Campeon Argentino 2013» (en castellà). Federació Argentina d'escacs. Arxivat de l'original el 2013-09-11. [Consulta: 14 desembre 2013].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 «Diego Flores, el campeón argentino de ajedrez que va por el récord de Miguel Najdorf». diari Clarín, 26-09-2019 [Consulta: 24 desembre 2020].
  11. ↑ «Lloc web oficial de la Copa del món de 2005» (en anglès). [Consulta: 6 gener 2013].
  12. ↑ Resultats de la FIDE World Cup 2005 a Informació sobre els campionats del món d'escacs al lloc web de Mark Weeks (anglès)
  13. ↑ Crowther, Mark. «FIDE World Chess Cup 2005» (en anglès). The Week in Chess 580, 19-12-2005. Arxivat de l'original el 2012-02-01. [Consulta: 6 gener 2013].
  14. ↑ «Fernando Peralta nuevo Campeón de Argentina». Chessbase, 12-05-2006 [Consulta: 24 desembre 2020].
  15. ↑ «Ajedrez: Diego Flores ganó el II Magistral Marcel Duchamp» (en castellà). canchallena.com, 20-12-2010. [Consulta: 6 gener 2013].[Enllaç no actiu]
  16. ↑ «Sandro Mareco es el nuevo Campeon Argentino». Arxivat de l'original el 25 d’octubre 2015. [Consulta: 15 octubre 2015]. (castellà)
  17. ↑ «8è Campionat Panamericà, Mendes 2009». OlimpBase. [Consulta: 10 setembre 2020].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diego Flores


Títols
Precedit per:
Ariel Sorin 		Campió de l'Argentina
2005 		Succeït per:
Fernando Peralta
Precedit per:
Rubén Felgaer 		Campió de l'Argentina
2009 		Succeït per:
Rubén Felgaer
Precedit per:
Martín Lorenzini 		Campió de l'Argentina
2012-2013 		Succeït per:
Rubén Felgaer
Precedit per:
Sandro Mareco 		Campió de l'Argentina
2016-2017 		Succeït per:
Fernando Peralta
Precedit per:
Fernando Peralta 		Campió de l'Argentina
2019 		Succeït per:
Regnant
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Diego_Flores&oldid=32322005»