Dietari 1979-1980 i Segon dietari 1980-1982
| Tipus | diari personal  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Pere Gimferrer i Torrens |
| Llengua | català |
Els dietaris de Pere Gimferrer (Dietari 1979-1980 i Segon dietari 1980-1982) recullen en forma de dietari la vida intel·lectual de l'escriptor, ressaltant l'art: literatura, pintura i cinema.[1]
Els Dietaris han estat considerats uns dels llibres més importants de la literatura actual. Van ser publicats el 1980 i el 1982. Han estat traduïts al castellà.[1]
És una obra de gran originalitat. Defugint la vida exterior i quotidiana, que acostuma a caracteritzar els dietaris (Pla o Manent, per exemple), Gimferrer imagina i recrea escenes amb personatges reals o de ficció, sovint amb un component narratiu que, en paraules de Josep Maria Castellet, representen un testimoni moral de la vida de l'escriptor.[1] De vegades els escrits parteixen d'una circumstància concreta —la reedició d'un llibre, la visió d'un quadre, una pel·lícula o una fotografia—, però la voluntat de Gimferrer es decanta per la recreació d'un moment puntual, que ofereix al lector: «mireu», «acosteu-vos», escriu.[1] Pels articles desfilen un gran nombre de personatges, sovint escriptors, des de sant Agustí a Pla, però hi ha també pintors i músics, de Goya a Miró, de Chopin a Louis Armstrong, sense oblidar els directors de cinema o els actors i les actrius, com Hitchcock o Greta Garbo, tan importants per a Pere Gimferrer.[1] Ara bé, també s'hi troben figures contemporànies que s'han convertit en icones, com és el cas de Jacqueline Kennedy, perquè, com l'autor destaca, en els mites s'hi troba el batec d'una època. També els escenaris són molt variats: ciutats prestigioses, com Venècia, París o Londres, sense oblidar aquells espais més propers a l'autor, com el Turó Parc o el tren de Sarrià, es fan així presents.[1] Ara bé, malgrat la gran diversitat d'èpoques i de figures, hi ha un mateix tractament de la narració per aconseguir que el que es narra sembli un moment o una anècdota que es produeix ara i aquí; destaca la gran densitat i mobilitat, en les denses evocacions, perquè hi ha canvis sobtats de figures i d'escenaris, de vegades provocats pel mateix pas del temps. Amb un estil personal, molt controlat, on destaquen imatges eminentment poètiques, Gimferrer exposa una sèrie de temes, entre els quals cal esmentar l'actitud de silenci o de refús de l'intel·lectual, l'aprenentatge constant de l'artista, la voluntat de definir el moment actual i, sobretot, l'art, perquè, segons l'autor, en l'art es troba la veritat de l'home.[1]
Premis[modifica]
El Dietari 1979-1980 va obtenir els següents premis:[2]
- Premi Ciutat de Barcelona (1981)
- Premi de Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya d'assaig (1982)
- Premi de la Crítica Serra d'Or de dietaris (1982)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Dietari 1979-1980 i Segon dietari 1980-1982». Diccionari de la literatura catalana. Enciclopèdia.cat. [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Pere Gimferrer». Associació d'escriptors en llengua catalana. [Consulta: 18 abril 2020].