Discontinuïtat de Repetti
La discontinuïtat de Repetti és una zona de transició (discontinuïtat sísmica) del mantell terrestre situada a 900 km de la superfície de la Terra[1] en una zona de transició entre el mantell inferior (mesosfera) i el mantell superior (astenosfera)
Les discontinuïtats tenen una gran importància en la geodinàmica, la geoquímica i la física dels minerals. El mantell inferior està constituït en conjunts de perovskita de silicat de (Mg, Fe) SiO 3 i magnesiowustita de (Mg, Fe) O. Hi ha hipòtesis per a l'explicació de les discontinuïtats, on les dades sísmiques poden ser indicadors de les característiques i els processos que encara no s’entenen del tot.[2]
Història[modifica]
William C. Repetti (1930) va observar un canvi de la velocitat de les ones sísmiques P (transmissió i propagació) i va atribuir aquest canvi a l'existència d'una discontinuïtat prop dels 970 km de profunditat. Per conciliar les seves dades amb els models de velocitat del mantell superior disponibles actualment, aquesta discontinuïtat s’ha de situar entre 800 i 900 km de profunditat.
Francis Birch (1952) va afirmar que la discontinuïtat de Repetti (a prop de 900 km de profunditat) representava un límit geodinàmic important i el relacionava amb la capa de transferències químiques entre els mantells superior i inferior. Birch la considerava com una regió de transició (entre 400 i 1000 km). Treballs més recents han confirmat la importància d’aquesta regió com una possible barrera entre els mantells. .[3]
Referències[modifica]
- ↑ Don L. Anderson. New Theory of the Earth (en anglès). 2a. Nova York: Cambridge University Press, 2007, 2007, p. 108. ISBN ISBN-13 978-0-521-84959-3.
- ↑ Lev VinniK;Mamoru Kato;Hitoshi Kawakatsu «Cerca de discontinuïtats sísmiques al mantell inferior». Geophysical Journal International, volum 147, número 1, setembre 2001, pàg. 45-56.
- ↑ Anderson, DL. «Composició del mantell» (en anglès). American Geophysical Union, Fall Meeting 2002, abstract id. MR11A-01, Desembre 2002.