Discussió:Binèfar
Durant la Guerra de Successió, tota Catalunya -i també la Llitera- es va declarar lleial a Lluís XIII i va acabar essent durament reprimida per les tropes castellanes. El genocidi espanyol va portar a la zona de Binèfar juntament amb d'altres pobles com Esplucs, Montsó, ...PERO QUE DIUS? MONTSO CATALA? GUERRA SUCCESIO i LLUIX XIII ? Despres que s emprenyen amb nosaltres, prou de manipulacions, perfavor. Ademes a veure si us entereu de una vegada, que a l´Alt Arago es parlava aragones no castella, fins al segle XIX.
"Va pertànyer durant segles a Catalunya." Això és mentida. Indiqueu en quins segles va ser això.—el comentari anterior sense signar és fet per 79.154.205.157 (disc. • contr.)
- Diria que la frase següent indica en quins segles va ser això.--Carles (enraonem) 00:20, 30 set 2015 (CEST)
"es va declarar lleial a Lluís XIII i va acabar essent durament reprimida per les tropes castellanes. El genocidi espanyol va portar a la zona de Binèfar juntament amb altres pobles com Esplucs, Montsó, Albalat de Cinca, etc. a patir una forta despoblació durant 10 anys, fins que va ser repoblada l'any 1652 amb aragonesos de la dreta del Cinca" Però aixó d'on ho heu tret?! Està lligat a l'enllaç de l'enciclopèdia catalana, però allà nomès diu: "la seva població restà catalana fins a la Guerra dels Segadors, durant la qual fou destruïda (1642) i es despoblà. Fou repoblada posteriorment (1652) amb població aragonesa de la dreta del Cinca". L'enllaç, doncs, no és correcte ni suporta la informació. La zona de la llitera va recolçar el rei castellà, i va patir atacs d'ambdòs exèrcits, que la va portar al despoblament. Es molt indicatiu que la majoria de la població que va marxar, ho va fer cap a l'Aragò i no cap a Catalunya. Sanz Camañes n'ha documentat aquesta part de la història de la Llitera, potser l'haurieu de llegir. El general La Mothe (que no La Motte) va massacrar la població de Tamarit, i això si que està ben documentat. "Mientras las tropas francesas habían llevado a cabo una política de tierra quemada, destruyendo varias localidades tras saquearlas, arrasando las mieses y talando los olivos. Varios pueblos de la Litera, Ribagorza y la ribera del Cinca hubieron de soportar los desmanes de las tropas. Fonz, Binaced, Almunia de San Juan eran saqueadas y luego incendiadas. Un documento municipal citado por Soláns Torres relata cómo a Almunia de San Juan «la saqueó el enemigo, quemó sus casas y taló mucha parte de sus olivos y campiña y a los vecinos y habitadores del lugar que pudo coger los hizo prisioneros habiéndose despoblado como se despobló el lugar, sin haber quedado como no quedó ningún vecino ni habitador… que fue por más de dieciséis meses». Una situación parecida sufrieron todos los pueblos de la comarca y también los de la Litera, especialmente Tamarite, donde más de 300 personas que estaban refugiadas en su iglesia fueron pasadas por las armas" (MARTÍNEZ, ENCARNA JARQUE, and JOSÉ ANTONIO SALAS AUSÉNS. "La comarca del Cinca Medio en la Edad Moderna", 16pp. 2007).
"Inmediatamente después de su fracaso en las tierras del Ebro, La Mothe, preveyendo la ofensiva militar que conllevaría la jornada real de Cataluña, intentó mejorar sus posiciones en la zona del Segre, del Cinca y de la Ribagorza. Desde la segunda quincena de mayo hasta comienzos de julio sus tropas castigaron duramente las comarcas de La Llitera y de la Ribagorza. Las talas de los campos y las conquistas de Tamarit, Monzón, Benavarre, Estadilla, Maella entre otras poblaciones, fueron seguidas del pillaje y del incendio, cosa que provocó el éxodo de sus habitantes y una desertización de aquella zona del frente, un objetivo seguramente buscado por los mandos franceses." (SIMON i TARRÈS, Antoni, LA «JORNADA REAL» DE CATALUNYA QUE PROPICIÓ LA CAÍDA DEL CONDE DUQUE DE OLIVARES. 2010).
Esteu malaguanyant el prestigi de la viquipèdia en català. Tota aquesta part de l'article es tendenciosa quan no inventada directament.