Discussió:Desobediència civil

El contingut de la pàgina no s'admet en altres llengües.
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

--Jmarchn (disc.) 17:47, 9 feb 2010 (CET)[respon]

Estic d'acord en la fusió si aquesta s'argumenta amb fonts; ja que la desobediència a lleis injustes també es pot imaginar amb formes violentes; si aquestes queden fora del concepte de "desobediència civil" estaria bé recolzar la proposta de fusió amb referències bibliogràfiques o cites als teòrics clau. Ara per ara està clar que com estan redactats els articles podrien ser un de sol i començar-lo escrivint "La desobediència civil a vegades anomenada més específicament desobediència civil noviolenta és..." etc. -- Dvdgmz(Escriu-me) 21:52, 3 des 2014 (CET)[respon]

Estic d'acord en fusionar el dos articles. També estic d'acord que la desobediència civil no és automàticament no violenta, i d'exemples històrics no en manquen, però aquest és un tema apart.--QuimGil (disc.) 23:20, 7 des 2014 (CET)[respon]
Pensar que la desobediència civil pot ser violenta és un error. D'haver-hi violència pel mig per part de qui la practica se'n diu d'una forma diferent, però en cap cas desobediència civil (també seria interessant veure què es considera violència i què no). Els elements configuradors de la desobediència civil no els marco jo, els diuen els manuals de filosofia del dret i de ciència política. De característiques pròpies se n'assenyalen cinc: 1) acció o omissió contra el dret vigent, 2) en desacord per qüestions morals, 3) a través de mitjans pacífics, 4) amb projecció pública, 5) i plena assumpció de les conseqüències.--Jove (disc.) 19:47, 8 des 2014 (CET)[respon]
Entesos, llavors podríem dir que la rebel·lió pot ser pacífica o violenta, però si és violenta ja no pot ser desobediència civil. Té sentit.  :) --QuimGil (disc.) 23:54, 8 des 2014 (CET)[respon]
Llavors la desobediència d'un cos d'un exèrcit a una ordre, que es defensa de la repressió interna amb les armes, no és "civil" perquè és armada. I la desobediència a una ordre de desallotjament, si es manifesta violentament, tampoc és "civil"? Crec que està bé que l'article passi a ser "desobediència civil" encara que a la introducció es pugui posar que a vegades s'anomeni "desobediència civil noviolenta"; després es podrà aclarir que és una pràctica específica que no inclou tota forma de desobediència i que es distingeix del "dret de resistència" que altres autors han definit. Si hi ha un debat entre autors també caldrà reflectir-lo. Caldrà intentar reflectir els clàssics però també les aportacions recents, sobretot arrel dels Tutte Bianche i els Disobbedienti italians i la producció escrita entorn ells. -- Dvdgmz(Escriu-me) 09:21, 9 des 2014 (CET)[respon]

Hola. La desobediència civil, la no-violència i la resistència no violenta són coses diferents. Totes tenen en comú la manca d'agressivitat, a priori, o una agressivitat passiva, però també ho comparteix "El llac dels cignes" ;)

La desobediència civil en principi és més un acte individual que social/col.lectiu/de moviments. Pot ser no pagar impostos per no estar d'acord en el seu ús, o típicament el que van fer els insubmissos de no fer la mili per objecció fe consciència, anant a la presó si els queia aquesta pena. També ho podria ser una proposta de no pagar els impostos espanyols, per exemple.

És important no barrejar conceptes i, al contrari, aclarir-los. Es poden descriure les relacions que pugui haver però separant molt bé cadascuna de les idees implicades i fugint de simplificacions i "ala-tot-al-mateix-sac".

Us deixo una cita: "Quebrantar la ley por razones de conciencia sin huir de la pena”. Esta es la definición de Ramón Cotarelo, catedrático de ciencias políticas en la UNED “la desobediencia civil consiste en negarse a obedecer una ley pero respetando el sistema jurídico en su conjunto. Es un acto de individualismo sumo por motivos de conciencia y nunca por razones personales”.es la desobediencia civil? Slastic (disc.) 09:40, 28 feb 2017 (CET)[respon]