Discussió:Ken Wilber
Aixo de sota es el text original de l'article. No conec de res aquest senyor, pero crec que l'article i la manera d'explicar les coses era clarament propagandistic i gens neutral. Per tant. ho esborro i hi deixo una petita nota treta de la versio anglesa.
Ken Wilber (USA, 1949) és un dels principals estudiosos de les formes de consciència i en els darrers anys s'ha convertit en una referència indefugible.
El motiu d'aquest escrit és que , fora de Califòrnia i de cercles reduïts de la resta del món, el seu nom no és gaire conegut. A tall d'exemple, el seu nom no surt a la Gran Enciclopèdia Catalana.
A través de les seves obres ha anat configurant una estructura global i jerarquitzada en la que troben el seu lloc les diferents visions del món i la Realitat: les religioses, la científica i la mística. I precisament en aquest ordre creixent de rigor i fidelitat a la realitat.
La visió religiosa és força coneguda per tothom però el seu poder de convicció és nul ja que es basen en exigir una creença absoluta en el que diu un llibre, ja sigui la torà, l'evangeli, l'alcorà, etc.
La visió científica suposa un formidable pas endavant ,usant el mètode correcte, l'experimental, però sobre unes bases falses, que ara els científics ja admeten i reconeixen que seguint el mètode científic mai arribarem a saber el fonament de la Realitat. Tots els grans descobriments de la Física d'aquest segle no han estat més que constatar els límits del mètode científic i no deixa d'esser curiós que els mateixos descubridors fossin els primers en parlar com a místics i a fer notar les sorprenents analogies entre els textos de ciència moderna i els textos místics de tots els temps i de tots els llocs.
A partir del Renaixement i sobre tot després den Descartes la visió religiosa era absolutament incompatible amb la cientí;fica de tal manera que com va dir Laplace a Napoleó, Déu era una hipòtesi de la qual havia pogut prescindir.
I posats a triar entre aquestes dues cosmovisions, no hi ha dubte que és preferible la científica a la religiosa, ja que aquesta és una forma de pensament mític que entra en contradicció total amb la raó.
I la Mística, què hi diu aquí?
Com va dir el filòsof anglès Alfred North Whitehead, la Ciència i la Mística sempre s'han unit contra la religió.
La Mística parla d'un Déu que no només és compatible amb la ciència, sinó que la trascendeix, això sí, sense entrar mai en conflicte amb la Raó.
La Mística proposa a cada persona que faci un experiment, un experiment científic, personal i verificable, un experiment que han fet milers de persones de totes les èpoques i països i el resultat és que de la confrontació de les experiències de tota aquesta gent podem concloure que els resultats són coincidents: tots parlen de la mateixa experiència però cadascú ho fa usant el llenguatge que coneix: Jesús ho expressava en termes de teologia hebrea i Schrödinger usava els termes de la mecànica quàntica.
Perquè aquesta és la dificultat, la Mística tracta d'una experiència inefable, és a dir, que no es pot expressar amb paraules.
A l'experiència mística no hi ha un observador i un fenomen observat, sinó que l'experiència implica tot l'ésser de l'experimentador!
En Ken Wilber, que en aquest sentit és un continuador de l'obra de n'Aldous Huxley, que l'any 1946 al seu llibre La Filosofia perenne va fer una primera i valuosa aproximació al tema que tractam, ha culminat d'una manera magistral la feina descriptiva de totes les maneres d'enfocar el coneixement de la Realitat , que ha anat exposant en els diversos llibres que ha publicat, ( a casa nostra, en castellà, l'Editorial Kairós) i que ens han mostrat que al marge de la via religiosa, superada per irracional i mítica, i de la via científica, superada per limitada i reduccionista fins i tot per molts de científics, entre els quals els més emblemàtics, ens queda la via mística, que a diferència de les altres dues exigeix la realització d'un experiment que ens implica totalment i per al qual no serveix de res creure en el que diuen certs llibres ni creure en el que han fet certs físics al seu laboratori: l'experiment místic el fa cadascú al seu interior.
Neutralitat[modifica]
Si el que es pretén és exposar la seva línia de pensament s'hauria de referenciar molt bé totes les frases derivades de la seva obra. A manca d'aquestes citacions l'article hauria de ser considerat poc neutral. --Bestiasonica (disc.) 17:53, 4 maig 2009 (CEST)