Vés al contingut

Discussió:Les cartes d'Hèrcules Poirot

El contingut de la pàgina no s'admet en altres llengües.
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

S'ha eliminat l'avís de falta d'admissibilitat ja que es veu que el llibre ve amb un estudi preliminar de l'obra d'un altre autor. A falta de veure com és exactament aquesta presentació, no acab de veure gaire clar que això sigui una font molt fiable ja que clarament no és extern al subjecte. Crec que s'haurien d'aportar altres referències per verificar la seva admissibilitat. Pau Cabot · Discussió 15:56, 25 gen 2013 (CET)[respon]

No estic d'acord en la teva argumentació. Estem parlant d'un estudi preliminar amb propostes de treball i de comentaris de text d'una persona independent al subjecte (Montserrat Estruch). És a dir, hi ha una persona que ha fet un estudi sobre aquest llibre i sobre les seves peculiaritats i els ha publicat. El fet de ser publicat juntament amb una edició del llibre (posterior a la 1a edició del llibre de Jaume Fuster) no crec que afecti a la seva independència. Sembla ser un llibre d'estudi opcional pel que sembla a l'ESO.--KRLS , (disc.) 17:44, 28 gen 2013 (CET)[respon]
A l'edició es veu que el llibre original és de 1983, l'estudi de Montserrat Estruch és de 2006 i l'edició del llibre del 2009.--KRLS , (disc.) 17:49, 28 gen 2013 (CET)[respon]
Hi ha molts de llibres per a ESO amb proposta didàctica i no tots deuen ser admissibles. Crec que el que ens dirà si realment és admissible és si trobam altres fonts. Tal com diu a VP:ADMS, s'hauria de disposar de múltiples fonts. Pau Cabot · Discussió 18:10, 28 gen 2013 (CET)[respon]
No facis interpretacions particulars de la normativa "El nombre i tipus de fonts fiables necessàries varia segons la profunditat de cobertura i qualitat de les fonts. En general, s'espera disposar de múltiples fonts." Estem parlant d'un estudi de 31 planes sobre el subjecte. Aquí tens un altre estudi sobre el subjecte.--KRLS , (disc.) 18:29, 28 gen 2013 (CET)[respon]
Calma. Les teves interpretacions són tan particulars com les meves. Dit això, l'altre estudi confirma la seva admissibilitat. No em cauen els anells en reconèixer-ho. Crec que de vegades està bé ser una mica escèptic i confirmar l'admissibilitat a posteriori. Defensar l'admissibilitat abans de que apareguin proves clares és perillós perquè de vegades poden acabar apareixent, però d'altres vegades, no. I massa sovint ens trobam amb editors que forcen les fonts per tal de confirmar la seva percepció preconcebuda de que tal o qual article és admissible. Sempre haurien d'anar primer les fonts i després el veredicte d'admissibilitat i no al revés. Pau Cabot · Discussió 18:41, 28 gen 2013 (CET)[respon]