Dolmen de la Bressa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de geografia físicaDolmen de la Bressa
o Bressa de la Mare de Déu
o Túmul de les Closes
Imatge
Dibuix fet per Isidore Rouffiandis (1835-1903?) l'any 1872
TipusDolmen
Epònimbressol Modifica el valor a Wikidata
Descobridor o inventorJoseph Jaubert de Réart Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaMolig (Conflent) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióLes Closes
Dades i xifres
Altitud1.043,7 m Modifica el valor a Wikidata
Història
Data de descobriment o invenció1832 Modifica el valor a Wikidata

El Dolmen de la Bressa, també anomenat Bressa de la Mare de Déu o Túmul de les Closes, era un monument megalític del terme comunal de Molig, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.

Era[1] al nord-oest del terme de Molig, a la zona de les Closes, en una zona on estan documentats altres dòlmens que avui no es retroben (el Dolmen de la Pineda i el Dolmen de la Portella).

Fou descobert per Joseph Jaubert de Réart el 1832, però no ha estat trobat pels darrers estudiosos del tema, com Abélanet i Carreras i Tarrús. En un informe d'un altre arqueòleg[2] del 1872 se'l torna a esmentar com a existent, n'adjunta la planta i l'anomena túmul, atès que ha perdut la coberta.

Vegem com descriu el lloc on es troba i el dolmen mateix Isidore Rouffiandis (traduït del francès): Aquest túmul, designat per alguns turistes amb el nom de Coll del Pi, confós amb el de Pineda, és descrit a la Guide du Roussillon, i està situat a una certa distància d'aquest lloc, cap al nord-oest. Està situat a la partida de les Closes, a un centenar de passes a la dreta de la bifurcació del camí de Balasc del de Pineda. La seva orientació difereix de la del túmul anterior (el de la Portella). L'obertura és al nord, i no al sud. Les pedres són perpendiculars. A l'est, el terreny conreat és al nivell de la pedra principal, a l'oest hi ha pedres amuntegades, aparentment sense cap ordre, i al migdia hi ha masses de granit molt elevades. Com als altres túmuls, el sepulcre no cobreix la totalitat del túmul i pedres més petites en cobreixen la resta, de manera que és difícil de precisar-ne la llargària total. Les dimensions de les pedres que encara són al lloc, són les següents: la llosa de l'est fa 1,43, allargada en 0,55 per la pedra complementària; la de l'oest [el document publicat n'omet la mida], allargada en 0,50 per la complementària; la llosa de la capçalera fa 1,16. Com a la Portella, falta la llosa superior. La profunditat mitjana del túmul és de 0,70 m, i el gruix de les lloses, entre 0,20 i 0,30.

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Abélanet, Jean. Itinéraires mégalithiques : dolmens et rites funéraires en Roussillon et Pyrénées nord-catalanes (en (francès)). Canet: Trabucaire, 2011. ISBN 9782849741245. 
  • Becat, Joan. «64 - Eus». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Carreras Vigorós, Enric; Tarrús Galter, Josep. 181 anys de recerca megalítica a la Catalunya Nord (1832-2012). Girona: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, n. 54, 2013. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Eus». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 
  • Rouffiandis, Isidore. Monuments celtiques de la Porteilla & de las Clausas situés sur la montagne de Molitg. Perpinyà: Société Agricole, Scientifique et Litteraire des Pyrénées-Orientales, 1872, p. 238-243 (Bulletin de la Société Agricole, Scientifique et Litteraire des Pyrénées-Orientales, XIX). 

Referències[modifica]