Dominique Pinon

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDominique Pinon

(2015) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(mul) Dominique Jean-Claude Pinon Modifica el valor a Wikidata
4 març 1955 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Saumur (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióCours Simon
Universitat de Poitiers
installation sportive de la cité scolaire d’Amiens (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor de cinema, actor de teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat1980 Modifica el valor a Wikidata –
Premis
IMDB: nm0684500 Allocine: 1668 Allmovie: p56900 AFI: 266230 TMDB.org: 2413
Musicbrainz: 8aac4d46-6007-41e5-83bd-36d67c0f3b6d Discogs: 3344917 Modifica el valor a Wikidata

Dominique Pinon (Saumur, Maine-et-Loire, 4 de març de 1955) és un actor francès.

Biografia[modifica]

Formació[modifica]

Després d'estudiar a la facultat de lletres de Poitiers, Dominique Pinon es va traslladar a París i es va matricular al Cours Simon.[1] Molt ràpidament va ser descobert per Jean-Jacques Beineix que va debutar al cinema a Diva.

Carrera[modifica]

Teatre[modifica]

Al teatre ha actuat en produccions memorables de Gildas Bourdet, Jorge Lavelli i Valère Novarina que escriuran determinats textos especialment per a ell. El 2004, va guanyar el Molière al millor actor per l'obra L'Hiver sous la table de Roland Topor,[2] amb escenografia de Zabou Breitman.

Cinema i televisió[modifica]

A la dècada de 1980, va treballar amb directors com Arthur Joffé, Jacques Richard, Jean-Claude Missiaen, Roman Polanski o Michel Drach a Sauve-toi, Lola. El 1983, va ser nominat al premi César a l'actor més prometedor per Le Retour de Martin Guerre de Daniel Vigne.[3] La seva col·laboració amb Beineix continua ambLa Lune dans le caniveau i 37°2 le matin.

La seva carrera va donar un altre gir el 1990, quan va conèixer Jean-Pierre Jeunet i Marc Caro. Aquests dos directors trien Dominique Pinon com a personatge central de Delicatessen. El gran públic descobreix un actor entranyable i atípic. A continuació, comença una gran col·laboració amb Jean-Pierre Jeunet, que oferirà un paper a Dominique Pinon en totes les seves pel·lícules.[4] Amb ell, fins i tot rodarà a Hollywood la pel·lícula Alien: Resurrection, a petició, segons ell, de Sigourney Weaver que estava molt lligat a la seva participació.[5] En aquesta quarta entrega de la franquícia Alien, Pinon interpreta el paper de Vriess, un mercenari i mecànic obligat a moure's en una cadira de rodes.[5]

El veiem en molts papers secundaris, però encara té grans papers en pel·lícules com Je m'appelle Victor, La Cavale des fous o Dikkenek. Després, l'any 2007 va interpretar el personatge principal de la pel·lícula Roman de gare de Claude Lelouch, una pel·lícula amb la qual el director finalment es retroba amb la crítica. Va treballar diverses vegades amb Jean-Pierre Mocky.

També fa gires fora de França amb, entre d'altres, Álex de la Iglesia (The Oxford Murders amb John Hurt), Javier Fesser i Esteban Ibarretxe per Espanya. . Roman Prygunov, el director rus de Doukhless (gran èxit el 2012 a Rússia), el va convèncer el 2014 per incorporar-se al repartiment de la seqüela de la pel·lícula que rodaran a Bali. A The Bridge of San Luis Rey (poc distribuïda a França) de la directora irlandesa Mary McGuckian tindrà el privilegi de treballar amb Robert De Niro i Harvey Keitel amb qui tindrà una col·laboració molt enriquidora. També ha treballat a Alemanya, Anglaterra, Itàlia i els EUA.

Per a televisió ha participat, entre altres coses, a la temporada 2 d’ Outlander, sèrie anglo-estatunidenca de Starz[6] i Netflix. Va ser nominat als Premis Saturn per aquesta sèrie. Des del 2015 interpreta el paper del tinent Jean-Paul Marchand a la sèrie policial Cassandre emesa a France 3, que té molt d'èxi.[7]

El 2016, va participar en el curtmetratge Deux escargots s'en vont de Romain Segaud i Jean-Pierre Jeunet que reuneix molts actors i actrius que han aparegut en les pel·lícules d'aquest últim.[8] El duo de Palmashow el va convocar el mateix any per al seu primer llargmetratge La Folle Histoire de Max et Léon.[9]

El 2018, va prestar la seva veu a un personatge de la versió francesa de la pel·lícula d'animació White Fang.[10]

El 2019, va interpretar el paper secundari de Léon a la pel·lícula Edmond d'Alexis Michalik.[11] També narra les adaptacions en audioficció dels àlbums Asterix el gal i La falç d'or, segons els Astérix d'Albert Uderzo i René Goscinny.[12] El 2022, va interpretar el paper de Sharp a la ficció d'àudio De profundis de Franck Gombert.[13][14] També va fer una breu aparició a la pel·lícula Big Bug, una nova producció de Jeunet nou anys després de la seva darrera pel·lícula.[15]

Filmografia[modifica]

Cinema[modifica]

Sota la direcció de Jean-Pierre Jeunet[modifica]

Altres directors[modifica]

Curtmetratges[modifica]

Televisió[modifica]

Telefilms[modifica]

Sèries de televisió[modifica]

Teatre[modifica]

Música[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Cours Simon». Arxivat de l'original el 2012-09-05. [Consulta: 3 maig 2023].
  2. ↑ Molière du meilleur acteur Arxivat 2015-06-13 a Wayback Machine., Site des Molières
  3. ↑ Dominique Pinon nommé meilleur espoir masculin, Allociné
  4. ↑ Films de Jean-Pierre Jeunet, Allociné
  5. ↑ 5,0 5,1 «Dominique Pinon : « C’était flatteur de savoir que Sigourney Weaver voulait me recruter »». troiscouleurs.fr, 10-11-2022..
  6. ↑ «Outlander : Dominique Pinon au casting de la saison 2 !». allociné.fr, 11 juin 2015..
  7. ↑ «Edmond : Thomas Solivérès, Olivier Gourmet, Mathilde Seigner au casting». allociné.fr, 17 décembre 2017..
  8. ↑ «Croc-Blanc: de nouvelles images pour le film d'animation adapté du roman culte de Jack London». allociné.fr, 7 avril 2018.[Enllaç no actiu].
  9. ↑ «Bande-annonce La Folle Histoire de Max et Léon : les deux trublions du Palmashow héros de guerre malgré eux». allociné.fr, 30-09-2016..
  10. ↑ «Croc-Blanc: de nouvelles images pour le film d'animation adapté du roman culte de Jack London». bfmtv.com, 03-01-2018..
  11. ↑ «Cassandre sur France 3 : "une série policière centrée sur l'humain" selon la comédienne Gwendoline Hamon». allociné.fr, 18 février 2017..
  12. ↑ «Astérix : les deux premiers albums en création sonore chez Audiolib». hachette.fr, 17-01-2019..
  13. ↑ @AudibleFR. «Dominique Pinon présente De profundis».
  14. ↑ «Crédits de De profundis». novelcast.fr.
  15. ↑ «Avec « BigBug » sur Netflix, Jean-Pierre Jeunet orchestre un confinement délirant». lavoixdunord.fr, 11 février 2022..
  16. ↑ Sitges repite un premio de Cannes, La Vanguardia, 13 d'octubre de 1991
  17. ↑ «Coup de cœur Jeune Public printemps 2016». Académie Charles-Cros.
  18. ↑ «Moi, Boy». BnF.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dominique_Pinon&oldid=33277430»