Dusminguet
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | grup de música  |
| Història | |
| Lloc de constitució | la Garriga |
| Activitat | |
| Activitat | 1995 – |
       | |
Dusminguet és un grup de música originari de la Garriga, al Vallès Oriental.[1] Segons els seus components: "és un grup que agafa música d'aquí i d'allà per transformar-la en mil colors i formes i adaptar-la al seu propi món, a la seva manera de veure les coses; música que no té sentit sense el ball i la festa, una trituradora de músiques populars".
El grup[modifica]
Dusminguet neix l'any 1995 i comença tocant tex-mex, rumbes, merengues, vals, etc. Canten en català, castellà, anglès, francès, portuguès i àrab. Dusminguet neix d'una idea de Xavier Boixader, trombó, d'ajuntar el màxim de gèneres de ball reconeguts per la nostra tradició llatina i del sud en un format de grup lleuger i versàtil inspirat en el tex-mex i en especial per Flaco Jimenez, fugint, alhora, de la influència de la indústria anglosaxona i del rock en particular, buscant també adreçar-se a un públic intergeneracional.
Va autodefinir el seu estil com "world pagès music" (world music made by peasants, és a dir, "músiques del món fetes per pagesos"). En un primer moment el projecte és compartit per Joan Garriga, acordió diatònic, que més tard passaria a ser-ne el cantant; Dani Portavella, guitarra i veu; Marc Sampere, veu; Demian Recio, baix; Martí Vilardebò, bateria i veu; i ja, en un segon moment, Carlos Rivolta, al baix; Beto Bedoya, a la percussió, i Tomás Arroyos, als teclats. Altres músics que van passar pel grup en algun moment o altre van ser Martí Perramon, percussió; Dick Them, contrabaix; Joan Costa, veu. En aquesta primera etapa el grup va autoeditar una maqueta en format casset amb una tria de set temes del seu primer repertori de versions.
Aquest grup mestís compromès amb l'antiracisme va practicar un estil descendent directe de grups com Mano Negra i la seva patxanga. És a dir, des de l'ska i el tex-mex fins al folk, el vallenato, el pop o la rumba, però tot ben mesclat.
El gener del 2004, i després de deu anys dalt dels escenaris, amb un miler de concerts, la publicació de tres discos i la participació en molts més, el grup de la Garriga va anunciar la seva dissolució. La decisió de plegar es va deure a la necessitat dels músics de fer un canvi de rumb en la seva carrera musical.
Joan Garriga[modifica]
Joan Garriga, membre fundador del grup, és un acordionista i cantant de rumba catalana, cúmbia i fusió musical de la Garriga (Vallès Oriental). Va ser el líder del grup Dusminguet (1995-2004), però també, des del 2005, lidera La Troba Kung-Fú.[2] Paral·lelament, ha fet nombroses col·laboracions amb altres músics, com ara Manu Chao, Amparanoia, Peret o Muchachito Bombo Infierno, i ha participat en altres projectes, sobretot en el temps entre la fi de Dusminguet i l'inici de La Troba Kung-Fú (2004-2005), com ara Radio Bemba, Xerramequ Tiquis Miquis, Atomik Pardalets o Ensaladilla So Insistent. També ha treballat com a productor per a grups com Rauxa.[3] El 2007 va rebre el premi Ciutat de Barcelona de música.[4] Segons una entrevista concedida a Fernando Cruz, Joan Garriga es dedica a la música per l'impacte que va causar-li l'Orquestra Plateria quan era petit i perquè "és l'activitat que, posant-me menys pressió, millors resultats m'ha donat".[5] A banda de la música, va estudiar cinema durant tres anys.[5]
Els discs[modifica]
Vafalungo[modifica]
El seu disc de debut, Vafalungo, surt l'any 1998 (Virgin-Chewaka). El grup defineix l'àlbum de la següent manera:
"És un viatge pel món, un passaport que et deixa viatjar sense ensenyar papers. És la trituradora de totes les músiques que fan ballar, és una revetlla sens fi, una nit que no acaba fins que no surt el sol. Acordió, guitarra, baix, djembe, bateria, cajón, teclats... són els colors que conformen aquest arc de Sant Martí musical."
Els ritmes que es creuen són el reggae, la cúmbia, el txa-txa-txa o fins i tot la sardana. Durant la gira Vafalungo van fer més de 400 concerts per Catalunya, Espanya, França i Itàlia i es van consolidar com a grup que dona el millor de si mateix en directe. La seva música ha estat definida com una música d'arrel, que arrenca de la patxanga postissa i popular, un popurri d'alegria i vitalitat.
Postrof[modifica]
L'any 2000 treuen el segon disc: Postrof. El disc es va gravar a Xauen (Marroc) i va comptar amb multitud de col·laboracions, com la de Neat Veliov (Koçani Orkestra), Moustafa El Haffer, Nando Lumbaú (proyecto Lumbalú), Martín Fuks (Macaco), i altres. Descriuen:
"El viatge musical postís transcorre en un poble imaginari que es diu Postrof. És el poble on tot és possible, on de dia estan permeses unes coses i de nit unes altres, on el nord i el sud es fusionen amb un fil conductor que és la música de Dusminguet."
En aquest disc apareixen pinzellades de música àrab, trompetes gitanes de l'est, havaneres mediterrànies, etc. El segon àlbum de Dusminguet segueix reivindicant una manera particular i peculiar de fer música; exploren músiques tradicionals i de revetlla, deixant sempre una empremta surrealista. Durant la gira Postrof toquen per Espanya, França, Marroc, Itàlia, Bèlgica, Holanda i Mèxic.
La dissortada mort del seu baixista Carlos Rivolta, en ple concert a Guadalajara (Mèxic), fa replantejar la situació del grup. És en aquest moment que Dusminguet anul·la tots els concerts i es concentra en la gravació del seu tercer disc: Go.
Joan Garriga, acordió i veu del grup, descriu així el segon disc de Dusminguet:
"En arribar a terres de Vafalungo van albirar el far cançoner i, darrere seu, la ciutat emmurallada que pujava com una heura pujol amunt, contemplant el mar. Així doncs, s'hi van acostar i van entrar a Postrof. Xino, xano, xino, xano i pas a pas, van veure el gran mirall del mar on tot Postrof s'hi reflecteix, i així, uns mirant el reflex dels altres, feien el contrari. A Postrof hi ha qui escriu de dreta a esquerra i qui ho fa de l'esquerra a la dreta, qui permet beure i prohibeix fumar, i també el seu revers, qui és un lladre robat i abdicat, qui veu les finestres quadrades i qui les veu rodones, i qui per terra navega i per mar s'enterra. També, a Postrof, hi ha qui té l'hora nova o l'hora antiga i, trobant tots la seva, hi ha qui troba la normal i qui viu sense trobar mai l'altre.
Xino, xano, xino, xano, finestra a finestra, van arribar de dalt del pujol i, deixant el mar i Postrof a baix d'esquena, van observar, terra endins, el gran desert de les cases unifamiliars. De baixada ja, i per curiositat, van decidir el que els vells obligaven. Per poder veure el dia en la nit, no va dormir durant un dia i una nit, per així viure el somni, i, pescant les cançons de cada hora i cada racó, omplir els llibres dels disbarats. Xino, xano, embolica que fa fort..."
Go[modifica]
Aquest treball gravat a la Garriga és continuista, però afegeix un bon assortiment de ritmes grecs, rock, guitarres gitanes i samplers de l'est d'Europa. El disc va entrar en la llista Afive entre els més venuts de l'Estat.
Referències[modifica]
- ↑ «Músiques d'arrel». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Abril 2013].
- ↑ «biografia de la Troba Kung-Fú».[Enllaç no actiu]
- ↑ «Entrevista a Rauxa». Monodsonoro.
- ↑ «Joan Garriga, premi Ciutat de Barcelona 2007 de música». Vilaweb, 06-02-2008.
- ↑ 5,0 5,1 «El porqué de Joan Garriga». Fernando Cruz. Arxivat de l'original el 2013-06-13. [Consulta: 31 juliol 2014].(castellà)
Enllaços externs[modifica]
- Pàgina oficial del grup Arxivat 2007-10-12 a Wayback Machine.
- Duismniguet i la patxanga jonda
- Dusminguet a IndyRock (castellà)
- Dusminguet a Festa sí