Eadburh

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEadburh
Biografia
Naixementsegle VIII Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle IX Modifica el valor a Wikidata
Reina consort
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióabadessa Modifica el valor a Wikidata
Activitat789 Modifica el valor a Wikidata –  802 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina Modifica el valor a Wikidata
FamíliaIclingues Modifica el valor a Wikidata
CònjugeBeorhtric (789 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
ParesOffa de Mèrcia Modifica el valor a Wikidata  i Cynethryth Modifica el valor a Wikidata
GermansEcgfrith de Mèrcia, Etheldritha de Crowland i Ælfflæd Modifica el valor a Wikidata

Eadburh, també escrit Eadburg, (fl. 787–802) va ser la filla del rei Offa de Mèrcia i la reina Cynethryth. Es va casar amb el rei Beorhtric de Wessex, i segons el llibre d'Asser La Vida d'Alfred el Gran, Eadburh, accidentalment, enverinà el seu marit i va fugir al regne Franc, on sembla que va tenir la possibilitat de casar-se amb Carlemany, però va espatllar l'oportunitat. En comptes d'això va ser designada com abadessa d'un convent i posteriorment, sembla que va ser expulsada del monestir per haver fornicat amb un exiliat anglès acabant els seus dies demanant almoina pels carrers de Pavia.

Família[modifica]

Eadburh era la filla del rei Offa i la seva reina, Cynethryth. Era una de cinc fills, quatre d'ells noies.[1]

Reina[modifica]

Eadburh es va casar l'any 789 amb Beorhtric, rei de Wessex del 787 al 802. Offa era llavors el rei més poderós a Anglaterra, i Beorhtric va guanyar el seu suport arran del matrimoni. Segons Asser, Eadburh va esdevenir molt poderosa, i sovint reclamava l'execució o l'exili dels seus enemics. També es diu que assassinava a aquells a qui no podia fer que Beorhtric els matés, enverinant els seus aliments o begudes. Segons Asser, l'any 802, Eadburh intentava enverinar a un jove favorit del rei però en comptes d'això els va matar a tots dos. El nom del jove podia ser Worr, ja que a la Crònica anglosaxona hi ha registre de la mort dels dos homes poc abans de la successió d'Egbert, l'avi d'Alfred el Gran, com a rei de Wessex.[2]

Exili[modifica]

Eadburg subsegüentment va fugir al país dels Francs i es va refugiar al palau de Carlemany, on el successor del seu marit, Egbert, havia estat refugiat després de ser exiliat per Beorhtric. Allà Asser relata que Carlemany es va enamorar bojament de l'anterior reina i que li va portar un dels seus fills preguntant-li si preferia casar-se amb ell o amb el seu fill. Eadburh va contestar que, donada la joventut del fill, el preferia a ell. Carlemany la va respondre dient-li: "Si tu m'haguessis escollit ens hauries tingut a tots dos. Però, com l'has escollit a ell, no en tindràs a cap." En comptes d'això li va oferir una posició d'abadessa d'un convent que ella va acceptar.

Aviat però, va ser caçada en un afer sexual amb un altre home saxó, i després de ser condemnada va ser expulsada, amb ordre directe de Carlemany, sense diners, al carrer. Va viure com a captaire als carrers de Pavia la resta de la seva vida.

Referències[modifica]

  1. «A.D. 787 (Acleah). Offa, king of Mercia, to Ceolnoth, abbot, and his familia in the church of St Peter (Chertsey); confirmation of privileges.» (en anglès). Arxivat de l'original el 2015-04-14. [Consulta: 27 febrer 2018].
  2. «Eadburh [Eadburga]» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography. [Consulta: 27 febrer 2018].