Vés al contingut

Echiothrix

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuEchiothrix Modifica el valor a Wikidata

Echiothrix leucura Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreRodentia
FamíliaMuridae
SubfamíliaMurinae
GènereEchiothrix Modifica el valor a Wikidata
Gray, 1867
Nomenclatura
Sinònims
Craurothrix Modifica el valor a Wikidata
Espècies

Echiothrix és un gènere de rosegadors de la subfamília dels murins, format per només dues espècies que són endèmiques de l'illa de Cèlebes, a Indonèsia.[1]

Distribució i hàbitat[modifica]

Aquests rosegadors només viuen a l'illa de Cèlebes, també coneguda com a Sulawesi, on el seu hàbitat és una selva tropical.[2]

Descripció[modifica]

Aquest gènere està format per espècies de rosegador de mida gran, amb longituds de cap i cos que varien entre els 20 i els 25 centímetres, amb una longitud de cua que varia entre 23,5 i 25,8 centímetres, i un pes entre 220 i 310 grams.[2]

El cap i el musell són allargats, fet que els dona un aspecte similar al de les musaranyes. Tenen uns ulls relativament petits i unes orelles grans i rodones. Les potes posteriors són curtes i resistents, i tenen uns peus molt grans, prims i llargs, amb els dits exteriors curts i els tres centrals allargats. Les femelles tenen dos parells de mamelles inguinals.[3]

El pelatge és grisós a la part superior i gris clar o blanc a les parts inferiors, i està format per pèls suaus i espinosos. La cua, més llarga que la resta de l'animal, gairebé no té pèls i està coberta per escames quadrades, disposades en 7 o 8 anells per centímetre.[3]

Ecologia[modifica]

Es tracta d'espècies majoritàriament nocturnes i terrestres, que s'alimenten principalment de cucs de terra.[2]

Taxonomia[modifica]

Aquest gènere va ser descrit per primer cop per John Edward Gray el 1867.[3] Inicialment es tractava d'un gènere monotípic amb E. leucura com a única espècie. El 1896, Thomas li va donar el nom de Craurothrix al gènere,[4] encara que dos anys més tard va rectificar, recuperant el nom original proposat per Gray.[5] El 1921, Miller i Hollister van descriure dues noves espècies: E. brevicula i E. centrosa.[6] Posteriors estudis demostraren que només E. centrosa era vàlida i el gènere estava format per només dues espècies.[7]

Estat de conservació[modifica]

De les dues espècies reconegudes per la UICN, E. centrosa està catalogada com vulnerable a causa de la disminució de la població causada per la pèrdua d'hàbitat, mentre que E. leucura està catalogada en perill a causa la gran fragmentació de la seva àrea de distribució.[8][9]

Referències[modifica]

  1. ↑ Gray. «Echiothrix». A: Wilson, Don E. (ed.); Reeder, DeeAnn M. (ed). Mammal Species of the World (en anglès). 3a edició. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0. OCLC 62265494. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Nowak, Ronald M. Walker's mammals of the world (en anglès). 6ena edició. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 1999, p. 2015. ISBN 9780801857898. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Gray, John Edward «Notes on the variegated or yellow-tailed rats of Australasia» (en anglès). Proceedings of the Zoological Society of London, 2, 1867, pàg. 599-600.
  4. ↑ Thomas, Oldfield «On the genera of rodents: An attempt to bring up to date the current arrangement of the order» (en anglès). Proceedings of the Zoological Society of London, 1896, pàg. 1012-1028.
  5. ↑ Thomas, Oldfield «On the mammals collected by Mr. John Whitehead during his recent expedition to the Philippines with field notes by the collector» (en anglès). Transactions of the Zoological Society of London, 14, 1898, pàg. 398 [Consulta: 28 desembre 2017].
  6. ↑ Miller, Gerrit S. Jr.; Hollister, N. «Descriptions of sixteen new Murine rodents from Celebes» (en anglès). Proceedings of the Biological Society of Washington, 34, 1921, pàg. 67-76. ISSN: 0006-324X [Consulta: 28 desembre 2017].
  7. ↑ Musser, Guy G.; Carleton, Michael D. «Superfamily Muroidea». A: Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference (en anglès). 2. 3a edició. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2, p. 894-1531. ISBN 0-8018-8221-4. 
  8. ↑ Lunde, D., Ruedas, L. & Musser, G. (2008). Echiothrix centrosa. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, 2013. UICN, edició 2013.2. Consultat el 28-12-2017.
  9. ↑ Clayton, E. & Kennerley, R. (2016). Echiothrix leucura. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, 2013. UICN, edició 2013.2. Consultat el 28-12-2017.


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Echiothrix&oldid=31905465»