Edifici Flatiron
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici d'oficines  | |||
| Arquitecte | Daniel Burnham John Wellborn Root | |||
| Construcció | 1902 | |||
| Obertura | 1902 | |||
| Ús | oficina | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | correcte | |||
| Estil arquitectònic | neorenaixement | |||
| Mesura | (87 m) m ( ) | |||
| Pisos per sobre el terra | 22 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Nova York | ||||
| Localització | núm. 175 Cinquena Avinguda | |||
| ||||
| Indret Històric Nacional | ||||
| Data | 29 juny 1989 | |||
New York State Register of Historic Places listed place (en)  | ||||
| Data | 23 juny 1980 | |||
| Lloc inscrit al Registre Nacional de Llocs Històrics | ||||
| Tipus | edifici del NRHP | |||
| Data | 20 novembre 1979 | |||
| Identificador | 79001603 | |||
| Lloc d'interès de Nova York | ||||
| Data | 20 setembre 1966 | |||
| Identificador | 0219 | |||
| Activitat | ||||
| Activitat | Oficines | |||
L'edifici Flatiron, també conegut com a Fuller, és un gratacel situat a la ciutat de Nova York, concretament en una finca triangular al número 175 de la Cinquena Avinguda de Manhattan, fent cantonada amb el carrer 22 de Manhattan i amb Broadway. El nom oficial prové del fundador de l'empresa que el va construir, George A. Fuller, que va morir el 1900. Quan l'edifici va acabar-se, l'any 1902, era un dels més alts de Nova York i un dels dos més alts que hi havia a la ciutat al nord del carrer 14.[a] El nom Flatiron prové de la semblança amb una planxa de roba.
L'edifici, que s'ha considerat "un dels gratacels més icònics del món, un símbol quintaessencial de la ciutat de Nova York",[1] uneix l'extrem meridional de Madison Square i el septentrional del districte històric de Ladies' Mile. De fet, el veïnat de la zona es coneix com a Flatiron District, atès que l'edifici és una icona de la ciutat.[2] L'edifici es va incloure a la llista d'elements d'interès de Nova York l'any 1966,[3] i el 1979 va entrar al catàleg nacional d'indrets històrics.[4] Deu anys després va rebre el distintiu d'element històric (landmark) nacional.[5][6]
Arquitectura[modifica]
L'edifici, d'estil Beaux Arts, va ser dissenyat per l'arquitecte de l'escola de Chicago Daniel Burnham. Igual que una columna clàssica grega, la façana, de calcària i terracota, està dividida horitzontalment en tres parts. L'ús de l'acer en la seua construcció va permetre que l'obra arribara als 87 m d'altura, cosa que hauria estat molt difícil fent servir les tècniques habituals de l'època.
El disseny inicial de Burnham era semblant al de l'edifici que es va alçar, però molt més elaborat a la part superior i amb les façanes dotades de nombrosos graons a prop del pinacle. També s'hi distingeix l'esfera d'un rellotge, que, d'igual manera, va ser eliminada del disseny final.
A l'extrem arrodonit, la torre triangular només té 2 metres d'ample; des d'una vista superior, les façanes que s'ajunten en aqueix vèrtex abasten tan sols un angle de 25 graus. L'edifici Flatiron, amb els seus 22 pisos i 87 metres, és considerat erròniament el gratacel de Manhattan més antic encara dret, si bé la veritat és que l'edifici Park Row (1899) és anterior i més alt.
El Flatiron de Nova York no va ser la primera construcció amb planta en forma de tascó: tant l'edifici Gooderham de Toronto (1892) com el Flatiron d'Atlanta (1897) són anteriors, encara que cap dels dos és tan alt com el seu homòleg novaiorquès.
Notes[modifica]
- ↑ L'altre edifici era el Metropolitan Life Insurance Tower, aixecat només una illa de cases més cap a l'est del Fuller.
Referències[modifica]
- ↑ Treasures of New York City: The Flatiron Building (TV, 2014) WLIW. Consultat: 3 abril 2014
- ↑ Koolhaas, Rem, Delirious New York: a retroactive manifesto (New York) 1978:72 i Goldberger, Paul, The Skyscraper (New York) 1981:38; ambdós citats per Zukowski and Saliga, 1984:79 nota 3.
- ↑ Plantilla:Cite nycland, p.76
- ↑ Pitts, Carolyn. «" Flatiron Building». National Register of Historic Places Registration. National Park Service, 09-02-1989.
- ↑ «Flatiron Building». National Historic Landmark summary listing. National Park Service, 12-09-2007. Arxivat de l'original el 2013-03-14. [Consulta: 27 desembre 2014].
- ↑ «Flatiron Building—Accompanying photos, exterior, from 1979». National Register of Historic Places Inventory. National Park Service, 09-02-1989. Arxivat de l'original el 2012-08-22. [Consulta: 27 desembre 2014].
Bibliografia[modifica]
- Flatiron : a photographic history of the world's first steel frame skyscraper, 1901-1990. Washington, D.C.: American Institute of Architects Press, 1990. ISBN 1558350608.
- Kreitler, Peter Gwillim. Flatiron: A Photographic History of the World's First Steel Frame Skyscraper, 1901-1990. AIA Press 1991. ISBN 978-1-55835-060-1
- Laurin, Dale. "Grace and Seriousness in the Flatiron Building and Ourselves" Arxivat 2013-10-29 a Wayback Machine.
- Zukowsky, John i Saliga, Pauline, "Late Works by Burnham and Sullivan", Art Institute of Chicago Museum Studies. 11.1 (Autumn 1984:70-79)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edifici Flatiron |