Editus
Tipus d'ocupació | professió  |
|---|
Editus, del llatí aedituus (pl. aeditui; variants: s. aeditumus, pl. aeditumi i s. aeditimus, pl. aeditimi) era el nom de les persones que, pel que sabem de les fonts literàries, cuidaven i netejaven els temples a l'antiga Roma. De fet, el primer element del terme, aedis, significa temple o edifici. Els aeditui tenien un estatut proper al sacerdoci i de vegades van ser anomenats sacerdots pels escriptors, però no ho eren.[1] Les fonts epigràfiques, per la seva part, semblen indicar que els aeditui també s'ocupaven d'edificis públics no lligats a un culte.[2]
Aeditui de temples[modifica]
Pel que fa als aeditui de temples, la seva feina va anar desapareixent com a ofici lliure i va quedar en mans d'esclaus durant l'imperi, després d'un període en què ja no l'exercien els ciutadans de ple dret, sinó únicament els lliberts o esclaus emancipats. Si l'emperador feia construir o restaurar un temple, podia col·locar-hi com a aedituus, un esclau propi, és a dir un d'imperial, o bé un llibert.[3] Els serveis rituals i sacerdotals van ser assumits pels Neòcors, que a més portaven la intendència i l'administració dels temples.
Els editus vivien generalment al mateix temple o en llocs propers i actuaven com a guies de les persones que els visitaven.[4]
Aeditui d'edificis públics[modifica]
Els aeditui d'edificis públics són coneguts principalment gràcies à l'epigrafia funerària del Cementiri dels officiales de Cartago. Aquests eren esclaus imperials.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Servi Maure Honorat. Virgilii Opera Expositio IX,648
- ↑ 2,0 2,1 Abid, Mohammed. Esclaves et affranchis impériaux en Afrique proconsulaire sous le Haut-Empire romain (en francès), 2017, p. 53-54, 404-407. ISBN 978-9938-924-92-3.
- ↑ Boulvert, Gérard. Esclaves et affranchis impériaux sous Haut-Empire: Rôle politique et administratif (en francès). Jovene, 1970, p. 55-57.
- ↑ Smith, William (ed.). A Dictionary of Greek and Roman antiquities. Vol. II. Londres: John Murray, 1875, p. 20.