Eduardo Caballero Calderón

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEduardo Caballero Calderón

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 març 1910 Modifica el valor a Wikidata
Tipacoque (Colòmbia) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 abril 1993 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Bogotà (Colòmbia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Externat de Colòmbia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, novel·lista, diplomàtic, escriptor, assagista Modifica el valor a Wikidata
GènereNovel·la Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaSwann Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsAntonio Caballero Holguín, Luis Caballero, Beatriz Caballero (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareLucas Caballero Barrera Modifica el valor a Wikidata
GermansLucas Caballero Calderón Modifica el valor a Wikidata
Premis

Eduardo Caballero Calderón (Bogotà, Colòmbia, 6 de març de 1910 - 3 d'abril de 1993) fou un reconegut escriptor, periodista i diplomàtic colombià.[1]

Biografia[modifica]

Caballero Calderón fou novel·lista, periodista, assagista, diplomàtic i polític colombià dotat d'una prosa fàcil i diàfana, que es va vincular al periodisme el 1938 i durant anys va utilitzar el pseudònim de Swann. Era fill del polític i militar Lucas Caballero Barrera; germà de l'escriptor i periodista Lucas Caballero Calderón, també conegut com a Klim; i pare del pintor Luis Caballero Holguín, del periodista Antonio Caballero Holguín i de l'escriptora Beatriz Caballero Holguín, els quals es van aprofitar en la seva formació de les experiències diplomàtiques del seu pare a Madrid (1946-1948) i a París (1962-1968). Va estudiar al col·legi Gimnasio Moderno de Bogotà, on va fundar la revista El Aguilucho, primera publicació escolar a l'Amèrica Llatina.[2]

El primer diari de renom on va escriure oficialment va ser El Espectador,[3] però poc temps després es va vincular a El Tiempo, a on es va fer càrrec d'una columna durant gairebé tota la seva vida, columna que signava sota el pseudònim de Swann, i que el va portar a dirigir, anys després, el suplement literari del diari. Caballero Calderón sempre va ser identificat per la seva rigidesa i el seu domini de la tècnica a l'hora d'escriure. El seu estil impecable, en el qual predomina l'assaig com el seu gènere de preferència, el porta a esmentar, en les seves obres, les seves experiències com a polític i diplomàtic. Va exercir càrrecs diplomàtics a Lima, Madrid, Buenos Aires i París; va ser ambaixador de Colòmbia davant la UNESCO; diputat de les Assemblees de Boyacá i Cundinamarca; representant a la Cambra i primer alcalde i fundador de Tipacoque, Boyacá.[4]

En la seva novel·la El Cristo de espaldas, considerada una de les millors de la literatura colombiana,[5] combina amb mestria una prosa fluïda i eficient amb profundes reflexions filosòfiques sobre la destinació i la rebel·lia de l'home davant aquest destí aparentment ja traçat. El 1965 va guanyar el Premi Nadal amb la novel·la El buen salvaje.[6]

Obres[modifica]

Novel·les[modifica]

  • El arte de vivir sin soñar (1943)
  • El Cristo de espaldas (1950)
  • Siervo sin tierra (1954)
  • La penúltima hora (1960)
  • Manuel Pacho (1962)
  • El buen salvaje (1966)
  • Cain (1968)
  • Azote de sapo (1975)
  • Historia de dos hermanos (1977)

Contes[modifica]

  • El cuento que no se puede contar y otros cuentos (1981)

Literatura infantil[modifica]

  • La historia en cuentos (1953) [quatre volums: Ⅰ (Los hijos del sol; El pastor de puercos; La traición de Francisquillo); Ⅱ (El almirante niño ; El rey de Roma; El caballito de Bolívar); Ⅲ (Todo por un florero; El corneta llanero; El zapatero soldado); Ⅳ (La estrella de Ismael; La hija de Jairo; La pasión según la hija de Jairo)
  • Bolívar : una historia que parece un cuento (1983)

Assaig, crònica, periodisme i una altra prosa de no-ficció[modifica]

  • Caminos subterráneos : ensayo de interpretación del paisaje (1936)
  • Tipacoque, estampas de provincia (1940)
  • Suramérica tierra del hombre (1942)
  • Latinoamérica : un mundo por hacer (1944)
  • El nuevo príncipe: ensayo sobre las malas pasiones (1945)
  • Breviario del Quijote (1947)
  • Cartas colombianas (1949)
  • Ancha es Castilla (1950)
  • Diario de Tipacoque (1950)
  • Americanos y europeos (1956)
  • Historia privada de los colombianos (1960)
  • Los campesinos (1962)
  • Tipacoque de ayer a hoy (1979)
  • Hablamientos y pensadurias (1979)

Memòries[modifica]

  • Memorias infantiles (1964)
  • Yo, el alcalde: soñar un pueblo para después gobernarlo (1972)

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Eduardo Caballero Calderón | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 febrer 2020].
  2. ↑ Calderón, Eduardo Caballero. Hablamientos y pensadurías (en castellà). Villegas Asociados, 2003. ISBN 978-958-8160-36-8. 
  3. ↑ «Eduardo Caballero Calderón» (en castellà). El Espectador, 10-08-2019. [Consulta: 20 febrer 2020].
  4. ↑ Acevedo, Luis Carlos Molina. Quince Escritores Colombianos (en castellà). Luis Carlos Molina Acevedo, 2015-06-20. ISBN 978-1-5146-1503-4. 
  5. ↑ Botero, Alvaro Pineda. Juicios de residencia: la novela colombiana 1934-1985 (en castellà). Universidad Eafit, 2001. ISBN 978-958-9041-75-8. 
  6. ↑ «El Premio Nadal cumple 70 años de juventud literaria» (en castellà), 28-12-2013. [Consulta: 20 febrer 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eduardo_Caballero_Calderón&oldid=32861118»