Eduardo Poveda Rodríguez
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 setembre 1925 Castelló de la Ribera (la Ribera Alta) |
| Mort | 3 març 1993 (67 anys) València |
| Bisbe de Zamora | |
| 11 octubre 1976 – 17 octubre 1991 ← Ramon Buxarrais i Ventura – Juan María Uriarte → Diòcesi: bisbat de Zamora | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Seminari Metropolità de València Universitat Catòlica de Lovaina - filosofia |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1976–), sacerdot catòlic (1949–), Universitat Catòlica de València San Vicente Mártir, Universitat Catòlica de València San Vicente Mártir |
| Consagració | Luigi Dadaglio |
 | |
(la) «Nos autem gloriari oportet in cruce Domini Nostri Jesu Christi | |
Eduardo Poveda Rodríguez (Castelló de la Ribera, 25 de setembre de 1925 - València, 3 de març de 1993) [1] va ser bisbe de de la diòcesi Zamora i professor de filosofia de la Facultat de Teologia de València[2]
Biografia[modifica]
Eduardo Poveda va ingressar en el Seminari Metropolità de València en 1.939; sent ordenat sacerdot el 2 gener de 1.949. Anomenat pel llavors Rector del Seminari, Antonio Genoll Zanón, la seva primera destinació va ser el de Superior del Seminari, tasca que va simultaniejar amb la de coadjutor de la localitat valenciana de Torís Enviat (1.951) per la diòcesi a cursar estudis de Filosofia a la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica), va obtenir el grau de Llicenciat (1.953), amb una tesina que porta per títol «La filosofia d'Ortega y Gasset des de la “raó vital” fins a la “raó històrica”».[3]
Prevere i professor[modifica]
Al seu retorn de Lovaina, va ser professor en el Seminari Metropolità de València i en la Facultat de Teologia Sant Vicent Ferrer de València de diverses assignatures de Filosofia: Introducció a la Filosofia, Teoria del Coneixement, Història de la Filosofia Moderna i Contemporània. Entre els seus alumnes es troben els bisbes Antonio Cañizares Llovera, Manuel Ureña Pastor i José Vilaplana Blasco.[4] Va publicar la traducció al castellà de dos manuals de Fernand van Steenberghen, professor de Lovaina.[5]
En aquest temps va ser capellà de les salesas de Godella, va ser nomenat director espiritual del Col·legi “Domus”, i conciliari d'Acció Catòlica universitària. A aquesta època pertany un escrit seu titulat “El tratado de suppositionibus dialectilis de S. Vicente Ferrer y su significación histórica en la cuestión de los universales”. Més tard és nomenat diocesà per al Clergat i Director del Convictori, amb la tasca d'iniciar als diaques en els primers passos en la labor pastoral.
Bisbe[modifica]
Va ser nomenat Bisbe de Zamora el 13 d'octubre de 1976 i va ser consagrat en la Catedral d'aquesta diòcesi pel Nunci Apostòlic, Monsenyor Luigi Dadaglio, el 21 de novembre de 1976. Com a lema episcopal va escollir el següent: “Nos autem gloriari oportet in cruce Domini nostri Jesu Christi” (Gal 6, 14) (Déu em lliuri de gloriar-me si no és en la creu del nostre Senyor Jesucrist!).[6]
Durant el seu bisbat va crear una «Casa Sacerdotal», va fundar «La Casa de l'Església», on encar a avui presten els seus serveis Caritas Diocesana i les diferents delegacions d'apostolat seglar. També va crear les residències d'ancians de «Fermocelle» i «Alcañices» i va donar suport al Projecte Hombre a Zamora per a la rehabilitació de toxicòmans . així com les «Cooperatives Tèxtils», amb la finalitat de treure a moltes famílies de la pobresa i l'atur. Per a la formació permanent de sacerdots i laics va restaurar el llavors desaparegut Institut Teològic Sant Ildefons.
Conferència episcopal[modifica]
En la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) va ser membre de les Comissions episcopals del Clergat, per a la Doctrina de la Fe, i de Seminaris i Universitats; i President del Comitè Episcopal per a la Defensa de la Vida,
Per raons de salut, va presentar la seva renúncia al Sant Pare, que li va ser acceptada el 17 octubre 1.991. Va fixar la seva residència a València, on va morir el 3 de març de 1993.i va rebre sepultura sota la Verge del Trànsit, a l'església del Corpus Christi de Zamora.[6]
Referències[modifica]
- ↑ F. Xavier Martí. «Bisbe Poveda: en el centenari del seu naiximent,».
- ↑ «Breve biografia de D. Eduardo Poveda Rodríguez».
- ↑ «Hisoria panorámica de la vida de montseñor Eduardo Poveda Rodríguez., Obispo de Zamora.».
- ↑ Vilaplana Blasco, José «Recuerdos. En Cúpula Núm. 24 (14-15). Zamora: Asociación Amigos de la Catedral.». Cúpula Núm. 24 (14-15). Zamora: Asociación Amigos de la Catedral., 2018.
- ↑ Martí, F.Xavier «Bisbe Poveda: en el centenari del seu naiximent,». Castelló notícies, 25-12-2019.
- ↑ 6,0 6,1 Aznar Sala, F. Javier. «Historia panorámica de la vida de monseñor Eduardo Poveda Rodríguez., Obispo de Zamora».
Bibliografia[modifica]
- Aznar Sala, J Historia de la vida de monseñor Eduardo Poveda Rodríguez (1920-1993) obispo de Zamora
- Miscelánea Comillas. Revista de ciencias sociales. Vol. 77, Nº 150, 2019. Págs. 115-138
Enllaços externs[modifica]
- Fitxa en Catholic-hierarchy.org (en anglès)
- Història panoràmica de la vida de monsenyor Eduardo Poveda Rodríguez. (1929-1933). Bisbe de Zamora.
- Bisbe Poveda. En el centenari del seu Naixement. F. Xavier Martí. Castelló Notícies. Amigos de la Catedral de Zamora Zamora.
- Miscelánea Comillas. Revista de ciencias humanas y sociales] Zamora.]
- Bloc Don Eduardo siempre en el recuerdo