Egitania
| ||||
| Tipus | Patrimoni cultural, jaciment arqueològic romà, ciutat romana, jaciment arqueològic i conjunt urbà  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Monsanto e Idanha-a-Velha (Portugal) (en)  | |||
| Localització | Idanha-a-Velha | |||
| ||||
| Format per | ||||
| Dades i xifres | ||||
| Monument nacional de Portugal | ||||
| Data | 1997 | |||
| Identificador | 70554 | |||
| Immoble d'interès públic en Portugal | ||||
| Catedral d'Idanha-a-Velha | ||||
| Data | 1956 | |||
| Identificador | 73340 | |||
|
| ||||
| Immoble d'interès públic en Portugal | ||||
| Ponte sobre o Rio Ponsul (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg | ||||
| Identificador | 73340 | |||
|
| ||||
| Lloc patrimonial inventariat | ||||
| Muralhas e Torre de Menagem de Idanha-a-Velha (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg | ||||
| Història | ||||
| Període | Imperi Romà | |||
Egitania (Civitas Igaeditanorum) era el nom donat pels sueus i visigots a una ciutat fundada pels romans a l'actual Portugal, que es correspon amb Idanha-a-Velha. Sota el domini dels Flavis rebé el títol de municipi. El seu nom, Egitania, s'anà alterant fins a quedar en el d'Idanha.
Aquesta ciutat ocupa una gran àrea. Les prospeccions arqueològiques metòdiques s'iniciaren al 1955, pels arqueòlegs portuguesos Fernando de Almeida i Veiga Ferreira, que excavaren, fora de les muralles, part d'un edifici que podria ser un balneari romà. D'aquest període s'han localitzat les restes d'un pont sobre el riu Ponsul i trossos de calçades i portes romanes. Les troballes arqueològiques trobades són en dipòsit al Museu Lapidar Igedità António Marrocos i al Museu de São Dâmaso.
Els arqueòlegs hi descobriren extramurs una basílica visigòtica, un baptisteri paleocristià i una torre de l'homenatge edificada en temps medievals amb les restes d'un temple romà.
Amb anterioritat, i pels castres localitzats, s'atribueix a la població un origen cèltic. Del període visigòtic s'han trobat gran quantitat de monedes d'or encunyades a Egitania. Les muralles romanes tenen un perímetre de 750 m amb sis torres semicilíndriques, una de rectangular i dues portes.
Egitania consta com a diòcesi en les actes del concili de Lugo de 569, diòcesi que fou traslladada el 1199 a Guarda.