El Dique Flotante
El Dique Flotante (1899 – 1988), firma de teixits, confecció i alta costura de Barcelona, va ser una de les botigues predilectes de la burgesia de la ciutat entre 1940 i 1970.[1]
Història[modifica]
El 1899, Joaquín Beleta Mir va obrir una botiga de roba de mariner i uniformes al barri de la Ribera de Barcelona, al Pla de Palau, núm. 1 (cantonada Canvis Vells, núm. 15). El nom de l'establiment –El Dique Flotante– prové del dic flotant que es va construir al port de la ciutat uns anys abans.[2] El 1920, a l'entresol de l'establiment es va instal·lar una secció de vestits de mariner per a nens.[3] La casa es va anar especialitzant en confecció infantil i també per a senyors.
El 1929 la firma va inaugurar un nou establiment al Portal de l’Àngel, núm. 9 (cantonada carrer Canuda). La decoració del local es va encarregar a Antoni Badrinas i va rebre un premi de l’Ajuntament.[4] Quatre anys més tard s’ampliava el negoci amb l’ocupació de dos pisos del mateix edifici per a dedicar-los a la confecció a mida de dona i home.[5]
En els catàlegs publicitaris de la firma dels anys 30 es reproduïen dibuixos de Joan Junceda, Emili Grau Sala, Josep Obiols i Evarist Móra.[6] Aquest últim, en associació amb Josep Mir Virgili, va participar també en la decoració de les botigues de la casa entre 1939 i 1949.[7][8]
El 1940, El Dique Flotante va ser un dels membres fundadors de la Cooperativa de Alta Costura, juntament amb Santa Eulàlia, Pertegaz, Asunción Bastida i Pedro Rodríguez.[9] Un any més tard, la firma va obrir una nova botiga al passeig de Gràcia, núm. 21 (cantonada carrer Diputació) dedicada a la confecció masculina i posteriorment també una secció de nens.[5]
Els germans Francisco i Ricardo Beleta van ser els principals responsables de les col·leccions de la firma.[9][10]
El desembre de 1949[11] es va inaugurar un nou establiment al passeig de Gràcia, núm. 103, destinat a allotjar la secció de teixits Beltex (produïts a la fàbrica homònima que els propietaris de la casa havien fundat a Sabadell).[10] Uns mesos més tard (l’octubre del 1950) es va destinar al mateix local un nou espai per a l’alta costura femenina.[5] El 1964 es va obrir una secció infantil al carrer Roselló, 257.[12]
El 1965, la casa va ser present a la Fira Mundial de Nova York del 1964-65, com a representant de l’alta costura de Barcelona, juntament amb Santa Eulalia i Pedro Rodríguez.[13]
Durant la dècada de 1970 la firma es va decantar cap al prêt à porter.[9] El 1968 va tancar la botiga de Portal de l’Àngel i el 1988 la resta d’establiments.[14]
Notes[modifica]
- ↑ VV. AA., Barcelona. Alta Costura. Sant Lluís (Menorca): Triangle Postals, 2009, p. 286-287.
- ↑ VV. AA., España, 50 años de moda. Exposición celebrada en el Palau de la Virreina, la Rambla, 99, del 27 de octubre de 1987 al 10 de enero de 1988, Barcelona, Ajuntament, 1987, p. 44-45. José María Sánchez Carrión, «Talleres Nuevo Vulcano: un nombre, un espíritu y una historia para no olvidar », p. 117.
- ↑ «Separata de la revista Barcelona Atracción. Barcelona, any XXXII, primer trimestre de 1950, núm. 326».
- ↑ «Barcelofilia / El Dique Flotante».
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Separata de la revista Barcelona Atracción, op. cit.
- ↑ Ibídem.
- ↑ ««Evarist Mora: ilustrador de libros»».
- ↑ «Pilar García soler, La marqueteria artística: el taller J. Sagarra. Barcelona (1940-1965) (tesi doctoral)».
- ↑ 9,0 9,1 9,2 VV. AA., Barcelona. Alta, op. cit.
- ↑ 10,0 10,1 ««Cataluña es moda. De la alta costura al prêt-à-porter»».
- ↑ «Un nuevo y magnífico establecimiento en Barcelona. El Dique Flotante». Alta Costura, Barcelona, diciembre de 1949.
- ↑ Catàleg comercial, primavera 1968.
- ↑ ««El dique Flotante, Sastrería, Camisería y Alta costura»». Arxivat de l'original el 2022-05-17. [Consulta: 22 abril 2022].
- ↑ «El dique Flotante, Sastrería...», op. cit.