El Gener de la Plana

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
El Gener de la Plana
Imatge
Dades
TipusMasia i torre Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular: masia
arquitectura eclèctica: torre Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSanta Eugènia de Berga (Osona) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPlantalamor-Gener Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 54′ 35″ N, 2° 16′ 40″ E / 41.909656°N,2.277869°E / 41.909656; 2.277869
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC23958 Modifica el valor a Wikidata

El Gener de la Plana és una masia del municipi de Santa Eugènia de Berga (Osona), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

Orientada a ponent, coberta a dues aigües i amb el carener perpendicular a la façana, té un portal adovellat, semi-cobert per uns porxos adossats de construcció recent.[1]

A la part de llevant, i adossat al mas, s'hi construí una torre anomenada «Villa Carmen», formada per tres cossos ben determinats i a la que s'hi accedeix mitjançant unes escalinates laterals. Cal destacar-hi notables elements de ferro forjat, així com uns lleons alats de pedra picada situats als pilars d'entrada. L'edifici està envoltat per un ampli jardí i un llac artificial.[1]

Història[modifica]

Consta des del segle xii amb el nom de Gener de Palou, per haver-se format dins l'antiga vil·la rural de Palou. Formava part d'unes grans propietats de Santa Eugènia de Berga i era propietat del Bisbat de Vic.[1]

Des del segle xvi estigué en poder dels Morillo, una família de juristes i terratinents, que abans del 1580 hi varen aixecar una capella forana o exempta dedicada a Nicolau de Tolentino. Tenia molta devoció en el veral i la parròquia de Santa Eugènia la visitava corporativament el dimarts de pasqua de resurrecció, quan la processó tornava de visitar els màrtirs de Vic.[1]

A principis del segle xvii, per una cessió condicionada a la redempció dels censos, la propietat del mas i les seves terres va passar a les monges carmelitanes calçades del convent de les Davallades de Vic, que la tingueren fins a la desamortització de Mendizábal (1837), quan va ser confiscada per l'Estat.[1]

Posteriorment fou adquirida per Enric Carbó i Ferrer,[2] que també es va fer amb la propietat del mas Roure i va fer construir l'actual torre amb la inscripció «Villa Carmen» (en homenatge a la seva esposa Carme Juncadella i Oliva,[3] filla del fabricant Jeroni Juncadella i Casanovas) i el jardí amb un gran llac artificial.[1] La propietat fou heretada pel seu fill Emili Carbó i Juncadella,[4] soci corresponsal de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre.[5]

Villa Carmen

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Gener de la Plana
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «El Gener de la Plana». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. ↑ «Enric CARBÓ i FERRER». geneanet. Tempus Genealogia.
  3. ↑ «Carme JUNCADELLA i OLIVA». geneanet. Tempus Genealogia.
  4. ↑ «La Vanguardia» p. 26, 28-12-1929.
  5. ↑ Revista de agricultura práctica, economía rural, horticultura y jardineria, vols. 80-81, 1931, p. 233. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=El_Gener_de_la_Plana&oldid=32446316»