El apando
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Felipe Cazals  |
| Protagonistes | |
| Producció | Fernando Macotela |
| Guió | José Agustín i José Revueltas |
| Música | Gonzalo Curiel |
| Fotografia | Alex Phillips, Jr. |
| Muntatge | Rafael Castanedo |
| Vestuari | Enedina Bernal |
| Productora | Conacite Uno |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Mèxic |
| Estrena | 5 agost 1976 |
| Durada | 83 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | Eastmancolor |
| Descripció | |
| Gènere | cinema de presons |
      | |
El apando és una pel·lícula mexicana de 1975, dirigida per Felipe Cazals, basada en el llibre del mateix títol, escrit per José Revueltas el 1969 a partir de les seves experiències al Palacio de Lecumberri, on va ser reclòs arran de la seva participació intel·lectual (vegeu activisme) en el moviment estudiantil de 1968.[1] La història té lloc en aquesta presó, construïda durant el porfiriato, inaugurada en 1900 i finalment convertida, en 1976, en l'Arxiu Històric de la Nació, després convertit en l'Arxiu General de la Nació. El títol fa referència a la cel·la de càstig dins d'aquesta presó.[2]
Sinopsi[modifica]
La cinta es desenvolupa a l'interior del Palacio de Lecumberri, popularment conegut com a "Palacio Negro", en el qual dos drogoaddictes: Albino (Salvador Sánchez) i Polonio (Manuel Ojeda), aprofiten la feblesa per la droga d' "El Carajo", repulsiu i borni (José Carlos Ruiz), per a convèncer-lo que sigui la seva mare qui les introdueixi al penal. Per a dur a terme aquest pla, Albino i Polonio es basen en les seves respectives parelles: "La Chata" (Delia Casanova) i "La Meche" (María Rojo), i els quatre, al costat d'"El Carajo", convencen a la mare d'aquest (Luz Cortázar) perquè, en la pròxima visita, la senyora introdueixi la droga en les seves genitals. Mentre forgen el pla, els cinc es droguen i Albí ensenya el seu abdomen, que conté la imatge tatuada d'un coit. En ser descoberts, són remesos a la cel·la de càstig coneguda com "El apando".
En la pròxima visita, tant Albino com Polonio es troben desesperats per la falta de consum de droga, castigats juntament amb "El Carajo", a qui colpegen contínuament. "La Chata" i "La Meche" li exigeix a la mare de "El Carajo" que li lliuri la droga, però la senyora es nega a fer-ho fins no veure al seu fill.
Finalment, un policia vestit de civil (Álvaro Carcaño) ordena que treguin als "apandados" però, en travessar el llindar del pati de visita, els retenen de nou, i s'organitza així una brutal baralla que acaba quan "El Carall" revela el lloc on la seva mare porta la droga.
Notes de producció[modifica]
La cinta revela el grau de corrupció que satura el sistema penitenciari, i la brutalitat dels càstigs i la quantitat de droga que circula en aquests llocs. La cinta també parla de la vida sexual dels interns: per exemple, mentre la zeladora (Ana Ofelia Murguía) examina els genitals de "La Meche", aprofita per a masturbar-la, aquesta s'imagina que està sent penetrada per Albino.[3]
Luz Cortázar, que va interpretar a la mare d'"El Carajo", no era actriu professional sinó venedora d'herbes. No obstant això, va ser el rostre perfecte per a retratar a una mare abnegada, trista, desesperançada, davant el drama de tenir a un fill irredempt.
Aquest film va representar Mèxic al XXIV Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1976, però quan es va exhibir durant la competència Dolores del Río, en aquesta ocasió presidenta del jurat, sobtadament es va aixecar del seu seient, disgustada pel que per a ella era una cinta repulsiva, "una porquería de tal magnitud arropada en el lábaro patrio".[4] Davant aquest escàndol, a la pel·lícula se li va negar l'oportunitat de ser guardonada.
Premis[modifica]
L'Academia Mexicana de Artes y Ciencias Cinematográficas pel seu treball d'edició per a aquesta pel·lícula. A més, la cinta va ser nominada en les següents categories:
- Actriu: María Rojo.
- Coactuació masculina: Manuel Ojeda.
Aquest film ocupa el lloc número 60 dins de la llista de les 100 millors pel·lícules del cinema mexicà, segons l'opinió de 25 crítics i especialistes del cinema a Mèxic, publicada per la revista Somos en juliol de 1994.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Mora, Carl J. Mexican Cinema: Reflections of a Society, 1896-2004. McFarland & Co, 2005. p. 261
- ↑ El Apando, ventana a la cruda realidad, El Siglo de Durango, 2 de juny de 2008
- ↑ Se está muriendo un cabrón! a la Jornada de San Luis, 19 de novembre de 2014
- ↑ Los horrores de México bajo el lente de Felipe Cazals, Yoselin Riverol, 14 de juny de 2019
- ↑ «Las 100 mejores películas del cine mexicano». Arxivat de l'original el 8 de febrer de 2010. [Consulta: 23 gener 2009].
Enllaços externs[modifica]
- Fitxa tècnica en la pàgina del cinema mexicà del ITESM
- XIX Entrega de l'Ariel (1977)
- El Apando y la puesta en crisis novelesca y fílmica de la racionalidad occidental como denuncia del sistema social per Darcie Doll, Revista Chilena de Literatura