Eleccions legislatives neerlandeses de 2023

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions legislatives neerlandeses de 2023
 ← 2021 Modifica el valor a WikidataPaïsos Baixos Modifica el valor a Wikidata
Data22 novembre 2023 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions legislatives neerlandeses Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirmembre de la Cambra de Representants dels Països Baixos. Durada del mandat: 4 anys Modifica el valor a Wikidata
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
PVV
0
Membre del parlament 17 → 37 Nombre d'escons 20
Esquerra Verda-Partit del Treball
0
Membre del parlament 25
VVD
0
Membre del parlament 34 → 24 Nombre d'escons 10
NSC
0
Membre del parlament 20
D66
0
Membre del parlament 24 → 9 Nombre d'escons 15
BBB
0
Membre del parlament 1 → 7 Nombre d'escons 6
CDA
0
Membre del parlament 15 → 5 Nombre d'escons 10
SP
0
Membre del parlament 9 → 5 Nombre d'escons 4
DENK
0
Membre del parlament 3 → 3
CU
0
Membre del parlament 5 → 3 Nombre d'escons 2
PvdD
0
Membre del parlament 6 → 3 Nombre d'escons 3
SGP
0
Membre del parlament 3 → 3
FVD
0
Membre del parlament 8 → 3 Nombre d'escons 5
Volt
0
Membre del parlament 3 → 2 Nombre d'escons 1
JA21
0
Membre del parlament 3 → 1 Nombre d'escons 2

Modifica el valor a Wikidata

Les Eleccions legislatives neerlandeses de 2023 es van celebrar el 22 de novembre als Països Baixos per triar els membres de la Cambra de Representants.[1] S'esperava que les eleccions se celebressin el 2025, però es van convocar de manera anticipada després que el quart gabinet de Rutte s'enfonsés el 7 de juliol de 2023 a causa dels desacords sobre la política d'immigració entre els partits de la coalició.[2]

En el que es va descriure com "un dels majors trastorns polítics de la política holandesa des de la Segona Guerra Mundial",[3] el populista de dretes Partit per la Llibertat (PVV), liderat per Geert Wilders, va guanyar 37 escons, convertint-se per primera vegada en la principal força política.[4]

Enquestes[modifica]

En es darrers mesos abans de les eleccions, el Moviment Agrari Ciutadà (BBB) va establir un fort lideratge a les enquestes després de la seva victòria a les eleccions provincials de 2023, però va començar a disminuir el maig i va declinar encara més quan Pieter Omtzigt va anunciar que disputaria les eleccions amb el seu partit recentment steadyrt Nou Contracte Social (NSC), que de seguida va tenir un bon rendiment a les enquestes a costa de BBB.[5] En les últimes enquestes abans de les eleccions, NSC va declinar perquè no estava clar si Pieter Omtzigt estava disposat a servir com a primer ministre si el seu partit guanyava les eleccions. Els seus votants es van desviar majoritàriament a VVD i PVV.[6] A destacar també l'aliança entre el GroenLinks i el PvdA, que pujarien plegats amb força destacant-se entre les primeres forces.

Resultats[modifica]

El partit populista de dretes Partit per la Llibertat (PVV), liderat per Geert Wilders, va guanyar 37 de 150 escons a la Cambra de Representants, convertint-se per primera vegada en el partit més votat del país, mentre els quatre partits del govern de coalició encapçalat per Mark Rutte van patir pèrdues.[7]

Partit Vots % Escons +/-
Partit per la Llibertat (PVV) 2.450.878 23.49
37 / 150
Augment 20
GroenLinks–PvdA (GL/PvdA) 1.643.073 15.75
25 / 150
Augment 8
Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD) 1.589.519 15.24
24 / 150
Disminució 10
Nou Contracte Social (NSC) 1.343.287 12.88
20 / 150
Nou
Demòcrates 66 (D66) 656.292 6.29
9 / 150
Disminució 15
Moviment Ciutadans-Pagesos (BBB) 485.551 4.65
7 / 150
Augment 6
Crida Demòcrata Cristiana (CDA) 345.822 3.31
5 / 150
Disminució 10
Partit Socialista (SP) 328.225 3.15
5 / 150
Disminució 4
DENK 246.765 2.37
3 / 150
=
Partit pels Animals (PvdD) 235.148 2.25
3 / 150
Disminució 3
Fòrum per a la Democràcia (FvD) 232.963 2.23
3 / 150
Disminució 5
Partit Polític Reformat (SGP) 217.270 2.08
3 / 150
=
Unió Cristiana (CU) 212.532 2.04
3 / 150
Disminució 2
Volt 178.802 1.71
2 / 150
Disminució 1
JA21 71.345 0.68
1 / 150
Disminució 2
Partits sense escons
Belang van Nederland 52.913 0.51
0 / 150
Nou
50PLUS 51.043 0.49
0 / 150
Disminució 1
BIJ1 44.253 0.42
0 / 150
Disminució 1
Splinter 12.838 0.12
0 / 150
=
Partit Pirata - Els Verds 9.117 0.09
0 / 150
=
NL Plan 5.487 0.05
0 / 150
Nou
Junts pels Països Baixos 5.325 0.05
0 / 150
Nou
LEF - Per a la Nova Generació 5.122 0.05
0 / 150
Nou
Partit Llibertari 4.152 0.04
0 / 150
=
Partit pels Esports 3.966 0.04
0 / 150
Nou
Partit Polític de la Renda Bàsica 1.038 0.01
0 / 150
Nou
Total de vots 10.432.726 100.00 150 =
Votants registrats/participació 77.75
Font: [1]

Conseqüències[modifica]

Després de mesos de negociacions, Geert Wilders del Partit per la Llibertat (PVV) va acordar les bases del seu primer govern de coalició de quatre partits de dretes als Països Baixos amb el partits Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD), Nou Contracte Social (NSC) i el Moviment Ciutadans-Pagesos (BBB).[8]

Referències[modifica]

  1. Pascoe, Robin. «Dutch general election to take place on November 22» (en anglès britànic), 14-07-2023. [Consulta: 19 febrer 2024].
  2. «DPG Media Privacy Gate». [Consulta: 19 febrer 2024].
  3. «In a shock for Europe, anti-Islam populist Geert Wilders records a massive win in Dutch elections» (en anglès), 22-11-2023. [Consulta: 19 febrer 2024].
  4. Henley, Jon; Sauer, Pjotr; Boztas, Senay «Far-right party set to win most seats in Dutch elections, exit polls show» (en anglès). The Guardian, 22-11-2023. ISSN: 0261-3077.
  5. Luimstra, Jelmer. «Caroline van der Plas (BBB): 'Wij gaan ervan uit dat zowel Omtzigt als BBB meer zetels halen dan in de peilingen'» (en neerlandès), 20-10-2023. [Consulta: 19 febrer 2024].
  6. «DPG Media Privacy Gate». [Consulta: 19 febrer 2024].
  7. «Politieke aardverschuiving: PVV veruit de grootste, coalitie afgestraft» (en neerlandès). NOS, 23-11-2023.
  8. Boztas, Senay. «Far-right Geert Wilders agrees deal for Dutch coalition government» (en anglès). The Guardian, 15-05-2024. [Consulta: 25 maig 2024].