Eleccions municipals de València

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Paperetes electorals de les eleccions municipals de València de 2015
Distribució de regidors a l'Ajuntament de València després de les eleccions de 2019:
  COMPROMÍS: 10 regidors
  PP: 8 regidors
  PSPV-PSOE: 7 regidors
  Cs: 6 regidors
  VOX: 2 regidors

Les eleccions municipals a València es venen realitzant des del segle xix si bé el sufragi universal no arribaria fins al 19 de novembre de 1933. Durant la dictadura franquista es van fer eleccions municipals per terços amb una periodicitat de tres anys per renovar la meitat de la corporació.[1] Amb la interrupció de la democràcia no tornaria a haver eleccions municipals lliures i democràtiques fins a 1979, i des de llavors i amb una periodicitat de quatre anys, s'han vingut realitzant a València diversos processos electorals municipals per elegir la corporació local.

Vegeu també: Llista d'alcaldes de València.

Partits polítics que han obtingut representació municipal[modifica]

Els partits polítics que, des de les eleccions de 1979, han obtingut representació a l'Ajuntament de València, són els següents:

Amb representació el 2019[modifica]

Els partits que obtingueren representació en les eleccions de 2019, ordenats pel nombre de vots obtinguts, són:

Partits amb representació entre 1979 i 2015[modifica]

Els partits que han tingut representació en corporacions anteriors a la de 2019, ordenats cronològicament, de més modern a més antic, i pel nombre de regidors i vots obtinguts, són:

Evolució[modifica]

L'evolució en el repartiment dels regidors per partits polítics des de les eleccions municipals de 1979 és la següent:

Històric de regidors a l'ajuntament de València.
Històric de regidors a l'ajuntament de València.
Candidatura 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019
Compromís 3 9 10
AP / PP[a] 13* 7 9 17 20 19 21 20 10 8
PSPV-PSOE 13 18 13 13 8 11 12 12 8 5 7
C's 6 6
Vox 0 2
ValC / UP[b] 3 0**
PCPV / EUPV 6 2 2 3 5 2 2 0 2 0 **
UV * 7 8 3 0 0 0
CDS 0 4 0 0 0 0
UCD 13
URV 1 0
Total 33 33 33 33 33 33 33 33 33 33 33
Fonts: Ministeri de l'Interior[2]

Resultats de les eleccions democràtiques[modifica]

Any 1931[modifica]

Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de facto, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII. El resultat, quantitativament favorable a l'opció monàrquica però amb una victòria dels republicans a les grans ciutats, com ara València, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia i el rei va renunciar i marxà d'Espanya dos dies després.

Eleccions municipals de 12 d'abril de 1931 - València

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Aliança d'Esquerres Antidinàstica (AEA) (Republicans) 32 candidats.[3][c][d] 36.738[5] 71,29% 32
Candidatura de Concentració Monàrquica (CCM) (Monàrquics) 31 candidats[3] 12.420[5] 24,1% 16
Esquerra Liberal (EL) (albistes monàrquics) 7 candidats[3] ?? 2
Altres candidatures 16 candidats[3] ?? 0
Total vots vàlids i regidors 51.535[6] 100 % 50
Vots nuls 261[6] 0,31%
Participació (vots vàlids més nuls) 51.796[6] 61,13%**
Abstenció 32.933* 38,87%**
Total cens electoral 84.729[6]* 100 %**
Alcalde:
Vicent Marco Miranda (PURA) (15/04/1931) (alcalde provisional)[7]
Agustín Trigo Mezquita (PURA) (17/04/1931) (alcalde electe)[8][9]
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (39 vots i 8 vots en blanc, 3 regidors absents[9])
Fonts: Institut Nacional d'Estadística.[6][10] Periòdics Las Provincias,[3][5][9] El Pueblo[11][7][8] i La Correspondencia de Valencia.[12]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Any 1979[modifica]

En les eleccions municipals de 3 d'abril de 1979 foren elegits 13 regidors d'Unió de Centre Democràtic (UCD), 13 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 6 del Partit Comunista d'Espanya (PCE) i 1 d'Unió Regional Valenciana (URV).

Eleccions municipals de 3 d'abril de 1979 - València

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Unió de Centre Democràtic José Luis Manglano de Mas 124.683 36,76% 13
Partit Socialista del País Valencià-PSOE Ferran Martínez Castellano 122.482 36,11% 13
Partit Comunista d'Espanya Juan Pedro Zamora Suárez 54.124 15,96% 6
Unió Regional Valenciana Vicente Blasco-Ibáñez Tortosa 17.342 5,11% 1
Altres candidatures[e] 19.469 5,74% 0
Vots en blanc 1.102 0,32%
Total vots vàlids i regidors 339.202 100 % 33
Vots nuls 4.618 1,35%
Participació (vots vàlids més nuls) 342.718 62,08%**
Abstenció 209.316* 37,92%**
Total cens electoral 552.034* 100 %**
Alcalde: Ferran Martínez Castellano (PSPV) (21/04/1979)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (19 vots: 13 de PSPV i 6 de PCPV)
Fonts: Ministeri de l'Interior.[2] Ajuntament de València.[13] Periòdic El País[14]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Any 1983[modifica]

En les eleccions municipals de 8 de maig de 1983 foren elegits 18 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 13 d'Alianza Popular-Partit Demòcrata Popular-Unió Valenciana-Unió Liberal (AP-PDP-UV-UL) i 2 del Partit Comunista d'Espanya-Partit Comunista del País Valencià (PCE-PCPV).

Eleccions municipals de 8 de maig de 1983 - València

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE Ricard Pérez Casado 186.445 48,42% 18 (+5)
Alianza Popular-Partit Demòcrata Popular-Unió Valenciana-
Unió Liberal 		Martín Luis Quirós Palau 141.689 36,8% 13 (+13)
Partit Comunista d'Espanya-
Partit Comunista del País Valencià 		Juan Pedro Zamora Suárez 28.863 7,5% 2 (-4)
Altres candidatures[f] 23.161 6,02% 0 ( -14)
Vots en blanc 4.885 1,27%
Total vots vàlids i regidors 385.043 100 % 33
Vots nuls 1.656 0,30%
Participació (vots vàlids més nuls) 386.699 68,74%**
Abstenció 172.909* 31,26%**
Total cens electoral 553.067* 100 %**
Alcalde: Ricard Pérez Casado (PSPV) (23/05/1983)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (18 de PSPV)
Fonts: Ministeri de l'Interior.[2] Ajuntament de València.[13] Periòdic El País.[15][16]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Any 1987[modifica]

En les eleccions municipals de 10 de juny de 1987 foren elegits 13 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 7 d'Unió Valenciana (UV), 7 de la Federación de Partidos de Alianza Popular (AP), 4 del Centre Democràtic i Social (CDS) i 3 d'Esquerra Unida - Unitat del Poble Valencià (EU-EUPV).

Eleccions municipals de 10 de juny de 1987 - València

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE Ricard Pérez Casado 143.037 36,75% 13 (-5)
Unió Valenciana[g] Vicent González i Lizondo 77.353 19,87% 7 (+7)
Federación de Partidos de Alianza Popular Martín Luis Quirós Palau 73.830 18,97% 7 (-6)
Centre Democràtic i Social Manuel del Hierro García 44.133 11,34% 4 (+4)
Esquerra Unida - Unitat del Poble Valencià Carmen Arjona Raigón 30.963 7,96% 2 ()
Altres candidatures[h] 15.492 3,98% 0
Vots en blanc 4.406 1,13%
Total vots vàlids i regidors 389.214 100 % 33
Vots nuls 5.235 1,33%
Participació (vots vàlids més nuls) 394.449 71,52%**
Abstenció 157.058* 28,48%**
Total cens electoral 551.507* 100 %**
Alcalde: Ricard Pérez Casado (PSPV) (30/06/1987)
Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors
Fonts: Ministeri de l'Interior.[2] Periòdic ABC[17][18]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Any 1991[modifica]

En les eleccions municipals de 26 de maig de 1991 foren elegits 13 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 9 del Partit Popular (PP), 8 d'Unió Valenciana (UV) i 2 d'Esquerra Unida del País Valencià (EUPV).

Eleccions municipals de 26 de maig de 1991 - València

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE Clementina Ródenas i Villena 139.272 37,3% 13 ()
Partit Popular Rita Barberá Nolla 95.238 25,5% 9 (+2)
Unió Valenciana Vicent González i Lizondo 80.500 21,56% 8 (+1)
Esquerra Unida del País Valencià Manuel Moret Gómez 29.855 8% 3 (+1)
Altres candidatures[i] 32.616 8,73% 0 ( -4)
Vots en blanc 3.711 0,99%
Total vots vàlids i regidors 373.418 100 % 33
Vots nuls 1.625 0,43%
Participació (vots vàlids més nuls) 375.043 63,41%**
Abstenció 216.393* 36,59%**
Total cens electoral 591.436* 100 %**
Alcaldessa: Rita Barberá Nolla (PP) (05/07/1991)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (21 vots: 13 de PP i 8 de UV)
Fonts: Ministeri de l'Interior.[2] Periòdic ABC[19]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Any 1995[modifica]

En les eleccions municipals de 28 de maig de 1995 foren elegits 17 regidors del Partit Popular (PP), 8 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 5 d'Esquerra Unida del País Valencià-Els Verds (EUPV-EV) i 3 d'Unió Valenciana-Independents-Centristes (UV-CCV).

Eleccions municipals de 28 de maig de 1995 - València

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular Rita Barberá Nolla 223.963 49% 17 (+8)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE Aurelio Martínez Estévez 110.071 24,08% 8 (-5)
Esquerra Unida - Els Verds Manuel Moret Gómez 67.532 14,78% 5 (+2)
Unió Valenciana - Independents - Centristes Juan Vicente Jurado Soriano 41.019 8,97% 3 (-5)
Altres candidatures[j] 9.109 1,99% 0
Vots en blanc 5.371 1,18%
Total vots vàlids i regidors 457.065 100 % 33
Vots nuls 1.584 0,35%
Participació (vots vàlids més nuls) 458.649 73,06%**
Abstenció 169.135* 26,94%**
Total cens electoral 627.784* 100 %**
Alcaldessa: Rita Barberá Nolla (PP) (07/07/1995)[20]
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (20 vots: 17 vots de PP i 3 d'UV)
Fonts: Ministeri de l'Interior.[2] Periòdic ABC.[21][22]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Any 1999[modifica]

En les eleccions municipals de 13 de juny de 1999 foren elegits 20 regidors del Partit Popular (PP), 11 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 2 d'Esquerra Unida del País Valencià (EUPV). Unió Valenciana-Independents-Centristes (UV-CCV) perdé els 3 regidors que tenia en l'anterior corporació.

Eleccions municipals de 13 de juny de 1999 - València

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular Rita Barberá Nolla 214.119 53,25% 20 (+3)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE Ana Noguera Montagud 116.437 28,95% 11 (+3)
Esquerra Unida del País Valencià Antonio Montalbán Gámez 25.602 6,37% 2 (-3)
Altres candidatures[k][l] 38.520 9,58% 0 ( -3)
Vots en blanc 7.443 1,85%
Total vots vàlids i regidors 402.131 100 % 33
Vots nuls 1.452 0,36%
Participació (vots vàlids més nuls) 403.583 62,72%**
Abstenció 239.933* 37,28%**
Total cens electoral 643.516* 100 %**
Alcaldessa: Rita Barberá Nolla (PP) (03/07/1999)[23]
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (20 vots de PP)
Fonts: Ministeri de l'Interior.[2] Periòdic El País.[24]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Any 2003[modifica]

En les eleccions municipals de 25 de maig de 2003 foren elegits 19 regidors del Partit Popular (PP), 12 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 2 de l'Entesa (EUPV-EV).

Eleccions municipals de 25 de maig de 2003 - València

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular Rita Barberá Nolla 220.548 51,15% 19 (-1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE Rafael Rubio Martínez 132.903 30,82% 12 (+1)
Esquerra Unida + Esquerra Valenciana (Entesa) Antonio Montalbán Gámez 31.519 7,31% 2 ()
Altres candidatures[m] 39.180 9,09% 0
Vots en blanc 7.007 1,63%
Total vots vàlids i regidors 431.157 100 % 33
Vots nuls 1.209 0,28%
Participació (vots vàlids més nuls) 432.366 68,5%**
Abstenció 198.859* 31,5%**
Total cens electoral 631.225* 100 %**
Alcaldessa: Rita Barberá Nolla (PP) (14/06/2003)[25]
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (19 vots de PP)
Fonts: Ministeri de l'Interior.[2] Junta Electoral de la Zona de València.[26]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Any 2007[modifica]

En les eleccions municipals de 27 de maig de 2007 foren elegits 21 regidors del Partit Popular (PP) i 12 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE). L'Entesa (EUPV-EV) perdé els dos regidors que tenia dins l'anterior corporació.

Eleccions municipals de 27 de maig de 2007 - València

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular Rita Barberá Nolla 235.158 56,67% 21 (+2)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE Carmen Alborch Bataller 140.187 33,78% 12 ()
Altres candidatures[n][o] 33.993 8,19% 0 ( -2)
Vots en blanc 5.644 1,36%
Total vots vàlids i regidors 414.982 100 % 33
Vots nuls 1.820 0,44%
Participació (vots vàlids més nuls) 416.802 68,44%**
Abstenció 192.419* 31,6%**
Total cens electoral 608.976* 100 %**
Alcaldessa: Rita Barberá Nolla (PP) (16/06/2007)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (21 vots de PP)
Fonts: Ministeri de l'Interior.[2] Junta Electoral de la Zona de València.[27] Europa Press.[28]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Any 2011[modifica]

En les eleccions municipals de 22 de maig de 2011 foren elegits 20 regidors del Partit Popular (PP), 8 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 de Compromís per València (Compromís) i 2 d'Esquerra Unida del País Valencià (EUPV).

Eleccions municipals de 22 de maig de 2011 - València

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular Rita Barberá Nolla 208.727 52,54% 20 (-1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV-PSOE) Joan Calabuig Rull 86.440 21,76 8 (-4)
Compromís per València (Compromís) Joan Ribó i Canut 35.881 9,03% 3 (+3)
Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) Amadeu Sanchis Labiós 28.489 7,17% 2 (+2)
Altres candidatures[p] 29.058 7,31% 0
Vots en blanc 8.661 2,18%
Total vots vàlids i regidors 397.456 100 % 33
Vots nuls 5.144 1,28%
Participació (vots vàlids més nuls) 402.400 69,41%**
Abstenció 177.333* 30,59%**
Total cens electoral 579.733* 100 %**
Alcaldessa: Rita Barberá Nolla (PP) (11/06/2011)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (20 de PP[29][30])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[2] Junta Electoral de la Zona de València.[31]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Any 2015[modifica]

Article principal: Eleccions municipals de València de 2015

En les eleccions municipals de 24 de maig de 2015 foren elegits 10 regidors del Partit Popular (PP), 9 de Compromís per València (Compromís), 6 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's), 5 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 3 de València en Comú (ValC). Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), que en 2015 es presentà dins la coalició Acord Ciutadà), perdé els dos regidors que tenia en l'anterior corporació.

Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - València

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular Maria Rita Barberá Nolla 107.435 25,77% 10 (-10)
Compromís per València Joan Ribó i Canut 97.114 23,3% 9 (+6)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Fernando Giner Grima 64.228 15,41% 6 (+6)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE Joan Calabuig Rull 58.338 14% 5 (-3)
València en Comú Jordi Peris Blanes 40.927 9,82% 3 (+3)
Altres candidatures[q][r] 44.234 10,61% 0 ( -2)
Vots en blanc 4.568 1,1%
Total vots vàlids i regidors 416.844 100 % 33
Vots nuls 3.463 0,82%
Participació (vots vàlids més nuls) 420.307 72,12%**
Abstenció 162.497* 27,88%**
Total cens electoral 582.804* 100 %**
Alcalde: Joan Ribó i Canut (Compromís) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (17 vots: 9 de Compromís, 5 de PSPV i 3 de ValC[32][33])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[2] Junta Electoral de la Zona de València.[34]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Any 2019[modifica]

Article principal: Eleccions municipals de València de 2019

En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 10 regidors de Compromís per València (Compromís), 8 del Partit Popular (PP), 7 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 6 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) i 2 de Vox. La coalició Podem-Esquerra Unida del País Valencià (Podem-EUPV), amb un 4,17% dels vots, va perdre la seua representació.


Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - València

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Compromís per València Joan Ribó i Canut 106.430 27,44% 10 (+1)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Maria José Català Verdet 84.491 21,78% 8 (-2)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE Sandra Gómez López 74.848 19,30% 7 (+2)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Fernando Giner Grima 68.293 17,61% 6 ()
Vox José Gosalbez Paya 28.139 7,25% 2 (+2)
Altres candidatures[s][t] 24.146 6,23% 0 ( -3)
Vots en blanc 1.526 0,39%
Total vots vàlids i regidors 387.873 100 % 33
Vots nuls 1.184 0,31%
Participació (vots vàlids més nuls) 389.057 66,32%**
Abstenció 197.567* 33,68%**
Total cens electoral 586.624* 100 %**
Alcalde: Joan Ribó i Canut (Compromís) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (17 vots: 10 de Compromís i 7 de PSPV [35])
Fonts: JEC,[36] JEZ València.[37] M. Interior,[38] Periòdic Ara[39]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Eleccions franquistes[modifica]

Algunes de les eleccions no democràtiques (per terços) que es van fer durant la dictadura franquista son:

Any 1960[40][modifica]

Article principal: Eleccions municipals de València de 1960
Candidats i vots
Terç familiar
Luis Maria Ilzarbe Navarro 53.042
Maximiliano Lloret Gómez 47.588
Javier Mompó Aliño 34.889
José Luis Vilar Hueso 34.383
Joaquín Adrián Igual 25.431
Terç sindical
Marcelino Alamar Benlloch ???
Luis Belenguer Salcedo ???
Jose Duato Gómez-Novella ???
Fernando García-Berlanga Martí ???
Federico Lis Ballester ???
Terç corporatiu
José Fuenmayor Champín ???
Antonio Grau Penadés ???
Álvaro Pons Ibáñez ???
Manuel Vilar Sáncho ???

Fonts[modifica]

Notes[modifica]

  1. ↑ *- El 1983 es presentaren en coalició Alianza Popular i Unió Valenciana (dins la coalicició AP-PDP-UL-UV).
  2. ↑ **- El 2019 es presentaren en coalició Podem i EUPV (dins la coalicició Unides Podem).
  3. ↑ La candidatura republicana-socialista Alliança d'Esquerres Antidinàstica presentà com a candidats, per districtes: CENTRE: Mariano Gómez González, Sigfrido Blasco Blasco i Julio Saborit Belenguer; HOSPITAL: Manuel Gisbert Rico, Vicent Alfaro i Moreno i Antonio de Gracia Pons; DE LA VEGA: Agustín Trigo Mezquita, Vicente Lambies Grancha, Francisco Soto Mas, Ismael Barrera Juan i José Olmos Burgos; MUSEU: Vicent Marco Miranda, Álvaro Pascual Leone i Emilio Bordanove Tarraso; TEATRE: José Cano Coloma, Adolfo Royo Soriano i Antonio Reyna López; AUDIÈNCIA: Vicente Marzal Mustieles, Ramón Bellver Buso i Enrique Durán y Tortajada; MISERICÒRDIA: Fernando Valera Aparicio, Joaquín García Ribes i Vicente Navarro Arambul; RUSSAFA: Francisco Forriel Ferrer, Juan Bort Zalandinas i Francisco Sanchis Pascual; UNIVERSITAT: Victorino Vázquez Garrido, Luis Donderis Tatay i José Soler Bort; DEL PORT: Juan Bautista Brau Sanoguera, Vicente Juan Mira i Vicente San Vicente Montoro.
  4. ↑ Dels 32 candidats, 21 n'eren del PURA, 5 del DLR, 3 del PSOE, 2 de l'AVL i 1 del PRLD.[4]
  5. ↑ També participaren a les eleccions de 1979: Coalición Moviment Comunista del País Valencià - Organització d'Esquerra Comunista (MCPV-OEC) (4.131 vots, 1,22%), Partit Nacionalista del País Valencià (PNPV) (4010 vots, 1%), Partit Comunista dels Treballadors (PCT) (1.820 vots, 0,54%), Unificació Comunista d'Espanya (UCE) (1.656 vots, 0,49%), Alianza Republicana Socialista - Front Valencià (ARSFV) (1.394 vots, 0,41%), Izquierda Republicana (IR) (1.313 vots, 0,39%), Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional del País Valencià (BEAN) (1.181 vots, 0,35%), Partit Liberal (618 vots, 0,18%) i Lliga Comunista Revolucionària (LCR) (508 vots, 0,15%)
  6. ↑ A les eleccions de 1983, la UCD (que no es presentà) perdé els 13 regidors i l'URV (que sí) perdé 1. També hi participaren: Centre Democràtic i Social (CDS) (7.360 vots, 1,91%), Unitat del Poble Valencià (UPV) (5.685 vots, 1,48%), Unió Regional Valencianista (URV) (4.717 vots, 1,23%), Partit Demòcrata Liberal (PDL) (3.225 vots, 0,84%), Organización de Izquierda de Valencia (OIV) (1.651 vots, 0,43%) i Centro Liberal Progresista (CLP) (523 vots, 0,14%)
  7. ↑ A les eleccions de 1983 AP i UV es presentaren junts.
  8. ↑ També participaren a les eleccions de 1987: Partit dels Treballadors d'Espanya-Unitat Comunista (PTE-UC) (5.608 vots, 1,44%), Vèrtex Espanyol de Reivindicació del Desenvolupament Ecològic (VERDE) (3.278 vots, 0,84%), Coalició Electoral Valenciana (CEV) (2.370 vots, 0,61%), Partit Demòcrata Popular - Centristes Valencians (PDP-CV) (1.096 vots, 0,28%), Plataforma Humanista (PH) (879 vots, 0,23%), Falange Espanyola de les JONS (FE-JONS) (860 vots, 0,22%), Unificació Comunista d'Espanya (UCE) (800 vots, 0,21%) i Unitat Popular Republicana (UPR) (601 vots, 0,15%)
  9. ↑ El CDS perdé els 4 regidors que tenia en l'anterior corporació. També participaren a les eleccions de 1991: Centre Democràtic i Social (CDS) (7.774 vots, 2,08%), Unitat del Poble Valencià (UPV) (5.982 vots, 1,6%), Partido Radical Socialista Valenciana (PRSV) (878 vots, 0,24%), Frente Nacional (FN) (628 vots, 0,17%), Plataforma d'Esquerres (PE) (482 vots, 0,13%) i Falange Espanyola de les JONS (FE-JONS) (386 vots, 0,1%)
  10. ↑ També participaren a les eleccions de 1995: Unitat del Poble Valencià-Bloc Nacionalista (UPV-BN) (4.290 vots, 0,94%), Centre Democràtic i Social (CDS) (1.645 vots, 0,36%), Renovació Valencianista (RV) (1.117 vots, 0,24%), Partido Republicano Autonomista (PRA) (618 vots, 0,14%), Esquerra Nacionalista Valenciana (ENV) (481 vots, 0,11%), Plataforma de los Independientes de España (PIE) (391 vots, 0,09%), Plataforma Humanista (PH) (346 vots, 0,08%) i Liga Autónoma Española (LAE) (221 vots, 0,05%)
  11. ↑ També participaren a les eleccions de 1999: Unió Valenciana (UV) (19.070 vots, 4,74%), Bloc Nacionalista Valencià-Els Verds (Bloc-Verds) (12.897 vots, 3,21%), Alternativa Comunidad Valenciana (ACV) (3.389 vots, 0,84%), Partido Unión General de Desempleados y Marginados (UGDM) (597 vots, 0,15%), Unió Centrista - Centre Democràtic i Social (UC-CDS) (572 vots, 0,14%), Falange Espanyola de les JONS (FE-JONS) (498 vots, 0,12%), Izquierda Republicana Federal-Partido Republicano Federal (IRF-PRF) (476 vots, 0,12%), Esquerra Nacionalista Valenciana (ENV) (432 vots, 0,11%), Partit Humanista (PH) (364 vots, 0,09%) i Liga Autónoma Española (LAE) (225 vots, 0,06%)
  12. ↑ Unió Valenciana-Independents-Centristes (UV-CCV) perdé els 3 regidors que tenia en l'anterior corporació.
  13. ↑ També participaren a les eleccions de 2003: Unió Valenciana (UV) (15.593 vots, 3,62%), Bloc Nacionalista Valencià-Esquerra Verda (Bloc-EV) (11.201 vots, 2,6%), Partit Cannabis per la Legalització i Normalització (PCPLYN) (4.177 vots, 0,97%), Els Verds del País Valencià (EV-LV) (3.369 vots, 0,78%), España 2000 (819 vots, 0,19%), Familia y Vida (PFYV) (732 vots, 0,17%), Esquerra Republicana del País Valencià-Acord Municipal (Esquerra-AM) (692 vots, 0,16%), Iniciativa Ciutadana Alternativa (ICAL) (532 vots, 0,12%), Partit Regional de la Comunitat Valenciana (PRCV) (509 vots, 0,12%), Centre Democràtic i Social (CDS) (461 vots, 0,11%), Partit Republicà (PR) (441 vots, 0,1%), Partit Obrer Socialista Internacionalista (POSI) (354 vots, 0,08%) i Partit Humanista (PH) (300 vots, 0,07%).
  14. ↑ També participaren a les eleccions de 2007: Acord Municipal d'Esquerres i Ecologista (EUPV-Verds-IR) (19.808 vots, 4,77%), Coalicio Valenciana (CVa) (5.615 vots, 1,35%), Unió Valenciana-Los Verdes Ecopacifistas (UV-LVE) (3.279 vots, 0,79%), Esquerra Republicana del País Valencià-Acord Municipal (Esquerra-AM) (1.070 vots, 0,26%), España 2000 (775 vots, 0,19%), Por Un Mundo Más Justo (PUM+J) (650 vots, 0,16%), Movimiento por el Cambio y las Libertades (MPCL) (546 vots, 0,13%), Partido Social Demócrata (PSD) (539 vots, 0,13%), Ciutadans del Carrer (CI.CA) (504 vots, 0,12%), Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (PCPE) (370 vots, 0,09%), Units per València (UxV) (369 vots, 0,09%), Democracia Nacional (DN) (255 vots, 0,06%), Partit Humanista (PH) (213 vots, 0,05%) i Los Verdes de Europa (LVE) (0 vots).
  15. ↑ En 2007 L'Entesa (EUPV-EV) perdé els dos regidors que tenia dins l'anterior corporació. EUPV es presentà dins la coalició Acord Municipal d'Esquerres i Ecologista (EUPV-Verds-IR).
  16. ↑ També participaren a les eleccions de 2011: Unió, Progrés i Democràcia (UPyD) (11.243 vots, 2,83%), Verds i Ecopacifistes (VERDS) (5.177 vots, 1,3%), Coalicio Valenciana (CVa) (2.219 vots, 0,56%), España 2000 (1.920 vots, 0,48%), Partit Animalista Contra el Maltractament Animal (PACMA) (1.771 vots, 0,45%), Esquerra Republicana del País Valencià-Acord Municipal (Esquerra-AM) (980 vots, 0,25%), Por Un Mundo Más Justo (PUM+J) (752 vots, 0,19%), Units per València (UxV) (690 vots, 0,17%), Partido Familia y Vida (PFyV) (511 vots, 0,13%), Partit Humanista (PH) (488 vots, 0,12%), Centre Democràtic Liberal (482 vots, 0,12%), Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (PCPE) (443 vots, 0,11%), Partido de los Mayores y Autónomos (PDMA) (387 vots, 0,1%), Democracia Nacional (DN) (343 vots, 0,09%), Partido de los Extranjeros (Pdex) (314 vots, 0,08%), Unificació Comunista d'Espanya (UCE) (295 vots, 0,07%), SOS Democràcia (SOSDM) (277 vots, 0,07%), Esquerra Nacionalista Valenciana/República Valenciana-Partit Valencianista Europeu (ENV/RV-PVE) (275 vots, 0,07%), La República (271 vots, 0,07%), Falange Auténtica (FA) (220 vots, 0,06%)
  17. ↑ També participaren a les eleccions de 2015: Acord Ciutadà (EUPV-EV-ERPV-AS) (19.639 vots, 4,71%), Unió, Progrés i Democràcia (UPyD) (5.757 vots, 1,38%), Partit Animalista Contra el Maltractament Animal (PACMA) (4.518 vots, 1,09%), Vox (3.353 vots, 0,80%), Som Valencians (Som Val) (2.976 vots 0,71%), Poble Democràtic Podem (Poble) (2.877 vots, 0,69%), España 2000 (1.391 vots, 0,33%), Escons en Blanc (EB) (773 vots, 0,19%), Els Verds Ecopacifistes-Esquerra Nacionalista Valenciana-República Valenciana-Partit Valencianista Europeu (Junts) (646 vots, 0,15%), Avant (542 vots, 0,13%), Units x València (UXV) (511 vots, 0,12%), Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (PCPE) (446 vots, 0,11%), Neodemócratas (307 vots, 0,07%), Moviment Social Republicà (MSR) (270 vots 0,07%) i Partit Llibertari (P-Lib) (228, 0,05%).
  18. ↑ EUPV, que es presentà dins la coalició Acord Ciutadà, perdé els dos regidors que tenia en l'anterior corporació.
  19. ↑ També participaren en les eleccions de 2019: Podem-Esquerra Unida del País Valencià (Podem-EUPV) (16.176 vots, 4,17%), Partit Animalista Contra el Maltractament Animal (PACMA) (3.209 vots, 0,83%), Som Valencians En Moviment-Cuides (UIG-SOMVAL-CIUDES) (1.398 vots 0,36%), Avant Adelante Los Verdes (Avant) (687 vots, 0,18%), Contigo Somos Democracia (Contigo) (513 vots, 0,13%), Poble Democràtic (355 vots, 0,09%), Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (PCPE) (276 vots, 0,07%), Esquerra Republicana del País Valencià - Acord Municipal (ERPV-AM) (270 vots, 0,07%), Per Un Món Més Just (PUM+J) (184 vots, 0,05%), Auna Comunitat Valenciana (AUNACV) (164 vots, 0,04%), Actuando Contigo Partido Para la Sociedad (ACPS)(157 vots, 0,04%), Escons en Blanc (EB) (135 vots, 0,03%), Falange Española de las J.O.N.S (FE de las JONS) (126 vots, 0,03%), Demòcrates Valencians (DV) (118 vots, 0,03%), Partit Llibertari (P-Lib) (115 vots, 0,03%), Coalición Progresistas Centrados (CPC) (110 vots, 0,03%), Vamos (VMS) (90 vots, 0,02%) i Alternativa Republicana (ALTER) (63 vots, 0,02%).
  20. ↑ València en Comú (que es presentà com a Podem en coalició amb Esquerra Unida) perdé els 3 regidors que tenia en l'anterior corporació.

Referències[modifica]

  1. ↑ García Fernández, Javier «Las elecciones del franquismo» (html) (en castellà). El País, 23-08-1977 [Consulta: 1r juliol 2019].
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà), 02-06-2015. Arxivat de l'original el 17 d’octubre 2019. [Consulta: 27 abril 2020].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Las Provincias «Las elecciones de mañana - Los candidatos que lucharán» (en castellà). Las Provincias [València], 11-04-1931, pàg. 6 [Consulta: 2 agost 2015].
  4. ↑ Valero Gómez, Sergio «Reformismo, radicalización y conflicto interno en el socialismo español. La Federación Socialista Valenciana durante la Segunda República y la Guerra Civil (1931-1939)» (en castellà). , 2012, p. 37.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Las Provincias «En las elecciones del domingo, triunfó por la mayoría y con más de 30.000 votos, la candidatura republicana; la minoría monárquica sólo obtuvo unos 8.000» (en castellà). Las Provincias [València], 14-04-1931, pàg. 6 [Consulta: 2 agost 2015].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Dirección General del Instituto Geográfico, Catastral y de Estadística. «Resultados de las elecciones de Concejales verificadas en 12 de abril de 1931, en las capitales de España y posesiones españolas del Norte de Africa, según datos facilitados por las respectivas juntas municipales del Censo electoral» (pdf) (en castellà). Anuario Estadístico de España - 1931 p. 546, 17-06-1933. [Consulta: 24 juliol 2015].
  7. ↑ 7,0 7,1 El Pueblo «Se constituye el ayuntamiento» (en castellà). El Pueblo [València], 16-04-1931, pàg. 3 [Consulta: 2 agost 2015].
  8. ↑ 8,0 8,1 El Pueblo «La constitución del nuevo ayuntamiento» (en castellà). El Pueblo [València], 17-04-1931, pàg. 2 [Consulta: 2 agost 2015].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Las Provincias «En el Ayuntamiento - Se constituye el nuevo concejo» (en castellà). Las Provincias [València], 18-04-1931, pàg. 4 [Consulta: 2 agost 2015].
  10. ↑ Dirección General del Instituto Geográfico, Catastral y de Estadística. «Nº de concejales proclamados por el artículo 29 de la Ley y elegidos por votaciónen las capitales de España y Posesiones españolas del Norte de Africa, en las elecciones del 12-4-1931, y filiación política, según datos facilitados por las Juntas» (pdf) (en castellà). Anuario Estadístico de España - 1931 p. 483, 17-06-1933. [Consulta: 24 juliol 2015].
  11. ↑ El Pueblo «Detalles de la elección» (en castellà). El Pueblo [València], 14-04-1931, pàg. 3 [Consulta: 2 agost 2015].
  12. ↑ La Correspondencia «El resultado de las elecciones en Valencia» (en castellà). La Correspondencia de Valencia [València], 16-04-1931, pàg. 1 [Consulta: 2 agost 2015].
  13. ↑ 13,0 13,1 Oficina estadística de l'Ajuntament de València. «Vots a candidatures en les eleccions municipals 1997-2011» (en castellà). [Consulta: 23 juliol 2015].
  14. ↑ Redacció «Protestas de los centristas en la constitución del Ayuntamiento valenciano» (en castellà). El País, 22-04-1979 [Consulta: 21 juliol 2015].
  15. ↑ Redacció «Casi todos los municipios importantes, en poder del PSOE» (en castellà). El País, 10-05-1983 [Consulta: 21 juliol 2015].
  16. ↑ Muñoz, Manuel «Reelegidos los alcaldes socialistas en las principales capitales de la Comunidad Valenciana» (en castellà). El País, 24-05-1983 [Consulta: 21 juliol 2015].
  17. ↑ Moreno, Federico «El delegado del Gobierno, con hilo directo con la Moncloa» (en castellà). ABC. Vocento [València], 11-06-1987 [Consulta: 21 juliol 2015].
  18. ↑ Moreno, Federico «El PSOE obtuvo la alcaldía de las tres capitales de provincia» (en castellà). ABC. Vocento [València], 01-07-1987 [Consulta: 21 juliol 2015].
  19. ↑ García, Pedro «PP y UV pusieron fin a doce años de gestión socialista en el Ayuntamiento de Valencia» (en castellà). ABC. Vocento [València], 05-07-1991 [Consulta: 21 juliol 2015].
  20. ↑ ABC «El Partido Popular renovó ayer gobierno municipal en los Ayuntamientos de Valencia, Santander y León» (en castellà). ABC [Madrid], 08-07-1995 [Consulta: 2 agost 2015].
  21. ↑ Carbonell, P.; Garramiola, Y. «El PP ganaría por mayoría absoluta en las tres capitales de provincia» (en castellà). ABC. Vocento [València], 30-03-1995 [Consulta: 21 juliol 2015].
  22. ↑ Redacció «Valencia: El PP cumple los pronósticos y consigue mayoría absoluta» (en castellà). ABC. Vocento [València], 29-05-1995 [Consulta: 21 juliol 2015].
  23. ↑ Garrido, Adolfo «Constitución de los ayuntamientos - Los pactos sólo se rompieron en Melilla» (en castellà). ABC [Madrid], 15-07-1999 [Consulta: 2 agost 2015].
  24. ↑ Bono, Ferran «Barberá incrementa su mayoría absoluta y saca del mapa a UV» (en castellà). El País. Prisa [València], 14-06-1999 [Consulta: 21 juliol 2015].
  25. ↑ El País «Pego convierte el fin de Carlos Pascual en la alcaldía en una fiesta de la democracia» (en castellà). El País [València], 15-06-2003 [Consulta: 2 agost 2015].
  26. ↑ Junta Electoral de la Zona de València «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Valencia sobre proclamación de candidaturas para las elecciones locales 2003» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 100, 29-04-2003, pàg. 79 [Consulta: 10 juliol 2015].
  27. ↑ Junta Electoral de la Zona de València «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Valencia sobre proclamación de candidaturas para las elecciones locales 2007» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 102, 01-05-2007, pàg. 101 [Consulta: 10 juliol 2015].
  28. ↑ Europa Press «Rita Barberá es elegida alcaldesa por mayoría absoluta con los votos favorables de los ediles del PP» (en castellà). Europa Press, 16-06-2007.
  29. ↑ Mesa, Javier «Rita Barbera es proclamada alcaldesa de Valencia» (en castellà). Globomedia, 12-06-2011.
  30. ↑ EFE «Barberá toma posesión como alcaldesa de Valencia en medio de caceroladas de 'indignados'» (en castellà). 20 Minutos [València], 11-06-2015.
  31. ↑ Junta Electoral de la Zona de València «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Valencia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2011» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 97, 26-04-2011, pàg. 74-78 [Consulta: 10 juliol 2015].
  32. ↑ Almenar, Salva «Joan Ribó ja és el nou alcalde de València». Ara [València], 13-06-2015.
  33. ↑ Vázquez, Cristina «Joan Ribó, nou alcalde de València». El País [València], 13-06-2015.
  34. ↑ Junta Electoral de la Zona de València «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Valencia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 79, 28-04-2015, pàg. 64. Arxivat de l'original el 16 de juliol 2015 [Consulta: 10 juliol 2015]. Arxivat 16 de juliol 2015 a Wayback Machine.
  35. ↑ «Ribó, reelegit batlle de València amb els vots de Compromís i el PSPV». VilaWeb [València], 15-06-2019.
  36. ↑ Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.517 [Consulta: 29 abril 2020].
  37. ↑ Junta Electoral de la Zona de València «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Valencia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 119. Arxivat de l'original el 3 de maig 2021 [Consulta: 16 juny 2019].
  38. ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 26 abril 2020].
  39. ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Massanassa», 26-05-2019. [Consulta: 16 juny 2019].
  40. ↑ Ruiz Torres, Pedro. Universitat de València. Gobernar la ciudad. Alcaldes y poder local en Valencia (1958-1979) (en castellà). València: PUV, 21/06/2018. ISBN 9788491342199 [Consulta: 4 juliol 2019]. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eleccions_municipals_de_València&oldid=33321538»