Eleccions municipals islandeses de 2018

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentEleccions municipals islandeses de 2018
Tipuseleccions municipals Modifica el valor a Wikidata
Data26 maig 2018 Modifica el valor a Wikidata
2014 Modifica el valor a Wikidata
EstatIslàndia Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegiralcalde
regidor Modifica el valor a Wikidata

Les eleccions municipals islandeses de 2018 es van celebrar el 26 de maig del mateix any, per escollir els regidors dels consells municipals (en islandès: sveitarstjórn o bæjarstjórn) dels 72 municipis d'Islàndia per a un període de 4 anys. Les eleccions municipals anteriors es van celebrar el 2014.

Sistema electoral[modifica]

Són electors tots els ciutadans amb nacionalitat islandesa majors de 18 anys i residents en un municipi islandès, així com els ciutadans de països nòrdics que hagin residit contínuament a Islàndia durant 3 anys o els ciutadans d'altres països si hi han residit durant 5 anys.[1]

Per la votació s'utilitza un sistema proporcional amb llistes desbloquejades. L'assignació d'escons es realitza mitjançant la regla D'Hondt. El nombre de regidors de cada municipi depèn del nombre d'habitants i sempre és un nombre senar. Les llistes presentades per les candidatures poden contenir com a màxim el doble del nombre d'escons a escollir. Per poder presentar una candidatura cal recollir un nombre de signatures determinat.[2]

A les llistes presentades pels partits se'ls hi assigna una lletra de l'alfabet llatí, que és la que acaba prenent cada partit com a acrònim i la que acaba sortint a les paperetes. La lletra utilitzada per cada partit és la mateixa en tots els municipis en el que es presenti.

En cas que en un municipi només es presentés una sola candidatura, el termini per presentar candidatures s'allarga dos dies més. En cas que no se'n presenti una segona en aquest termini, els primers membres de la llista són elegits sense dur a terme l'elecció.

Si en un municipi no es presenta cap llista, automàticament es proclama candidats a tots els ciutadans amb dret de vot d'aquell municipi, tret d'aquelles persones que ja hagin estat regidors prèviament, que poden renunciar si així ho demanen. Aquesta situació s'anomena elecció il·limitada (en islandès: óbundnar kosningar). El vot esdevé obligatori entre els electors entre 18 i 65 anys. El dia de les eleccions s'escull el nombre corresponent de regidors i un nombre igual de suplents. L'elecció es duu a terme amb un sistema majoritari plurinominal a una sola volta. Els regidors i els suplents s'escullen en llistes diferents, de manera que pot donar-se el cas que una persona escollida com a suplent tingui més vots que una persona escollida com a regidora.[2]

La constitució dels ajuntaments es realitzarà 15 dies després de les eleccions. Els regidors seran els encarregats d'escollir l'alcalde (en islandès: bæjarstjóri, borgarstjóri o sveitarstjóri), que pot ser –o no– un regidor.

Els municipis que s'han de fusionar pròximament (Garður i Sandgerði per una banda i Fjarðabyggð i Breiðdalshreppur per una altra) escolliran un consell municipal comú.

Candidatures[modifica]

En total es van presentar 200 candidatures. En 16 municipis no s'ha presentat cap candidatura. En alguns municipis, com Reykjavík, s'ha presentat fins a 16 llistes. El partit que ha s'ha presentat en més poblacions és el Partit de la Independència, i concretament ho fa en 35. Els partits nous que van entrar a l'Alþingi a les eleccions de 2016 i 2017, com el Partit del Centre, el Partit Popular o Viðreisn, també han presentat candidatures en alguns municipis.[3]

Resultats[modifica]

Total nacional[modifica]

Partit guanyador per municipi:
  Llista independent
  Vot il·limitat
Partit Vots % +/– Regidors +/–
Partit de la Independència D 52.807 32,5 +0,2 118 –2
Aliança Socialdemòcrata S 26.796 16,5 –3,4 29 –6
Partit Progressista B 13.999 8,6 –3,8 45 –11
Partit del Centre M 9.461 5,8 Nou 9 Nou
Viðreisn C 8.582 5,3 Nou 6 Nou
Moviment d'Esquerra-Verd V 7.281 4,5 –2,1 8 –1
Partit Pirata P 7.145 4,4 +1,3 2 +1
Partit Socialista Islandès J 4.265 2,6 Nou 1 Nou
Partit Popular F 2.509 1,5 Nou 1 Nou
Llistes independents 27.877 17,1 +3,6 200 +22
Regidors electes en eleccions limitades 1.843 1,1 –0,3 82 –12
Vots blancs i nuls 5.034
Total 167.599 100 504 –2
Cens/participació 248.000 67,6
Font: Dades a partir de RUV

Reykjavík[modifica]

Partit Vots % +/– Regidors +/–
Partit de la Independència D 18.146 30,8 +5,1 8 +4
Aliança Socialdemòcrata S 15.260 25,9 –6,0 7 +2
Viðreisn C 4.812 8,2 Nou 2 Nou
Partit Pirata P 4.556 7,7 +1,8 2 +1
Partit Socialista Islandès J 3.758 6,4 Nou 1 Nou
Partit del Centre M 3.615 6,1 Nou 1 Nou
Moviment d'Esquerra-Verd V 2.700 4,6 –3,7 1 –1
Partit Popular F 2.509 4,3 Nou 1 Nou
Partit Progressista B 1.870 3,2 –7,5 0 –2
Altres 1.745 3,0 0
Vots blancs i nuls 1.451
Total 60.422 100 23 +8
Cens/participació 90.135 67,0
Font: Dades a partir de RUV i Vísir

Referències[modifica]

  1. «Stjórnarráðið | Español» (en islandès). [Consulta: 25 maig 2018].
  2. 2,0 2,1 «5/1998: Lög um kosningar til sveitarstjórna» (en islandès). [Consulta: 25 maig 2018].
  3. «Stjórnarráð Íslands - Framboðslistar í sveitarstjórnarkosningum 2018» (en islandès). [Consulta: 25 maig 2018].

Enllaços externs[modifica]