Ellen Gleditsch
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 desembre 1879 Mandal (Noruega) |
| Mort | 5 juny 1968 (88 anys) Oslo (Noruega) |
| Sepultura | Vestre gravlund |
President Graduate Women International (en)  | |
| 1926 – 1929 ← Virginia Gildersleeve – Winifred Cullis → | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat d'Oslo Universitat de París Universitat Yale |
| Activitat | |
| Ocupació | química, professora d'universitat |
| Ocupador | Universitat d'Oslo (1929–1946) |
| Membre de | |
| Família | |
| Germans | Kristian Gleditsch i Eivind Gleditsch |
Premis | |
 | |
Ellen Gleditsch (Mandal, 29 de desembre de 1879 – Oslo, 5 de juny de 1968) va ser una química noruega que va tindre la radioactivitat i la radioquímica com el seu camp d'investigació. Es va convertir en la segona dona professora de Noruega. Va començar la seva carrera com a assistent de Marie Curie, va esdevenir un pioner de la radioquímica, va establir la vida mitjana del radi i va ajudar a demostrar l'existència dels isòtops.[1][2]
Biografia[modifica]
Gleditsch va néixer el 1879 a Mandal, Noruega. Tot i que es va graduar a l'escola secundària com un dels millors de la seva de la seva classe, en aquell moment no hi havia possibilitat per a les dones de fer exàmens d'ingrés a la universitat. Per tant, va treballar com a auxiliar de farmàcia on va tenir l'oportunitat de treballar per obtenir un títol no acadèmic en química i farmacologia en 1902.[3] El 1905, amb el suport del seu mentor Eyvind Bødtker, va superar l'examen d'ingrés a la universitat, però va triar d'anar a estudiar a París.[4]
Després d'iniciar la seva carrera en farmàcia, se'n va anar a estudiar radioactivitat a La Sorbona i va treballar al laboratori de Marie Curie a partir de 1907 i fins al 1912.[5]Al laboratori de Curie, Gleditsch va desenvolupar una tècnica anomenada cristal·litzacions fraccionals, que purifica el radi. Va passar cinc anys d'anàlisi amb Curie i va tornar fins i tot després de deixar el laboratori per supervisar els experiments. En 1911, va rebre un grau de "Licenciée en scences" per la Sorbona. El 1912 va tornar a la Universitat d'Oslo, on va ser contractada com a professora i investigadora. Dos anys més tard, va rebre una beca per anar als EUA per continuar les seves investigacions al millor equipat laboratori de radioquímica de la Universitat Yale.[4]Va treballar al laboratori de Bertram Boltwood, on va completar les seves investigacions sobre la vida mitjana del radi, la qual va calcular en 1.686 anys.[5]Aquest valor va romandre intacte durant 35 anys fins que el van corregir altres investigadors, amb una capacitat de mesura més precisa, i el van fixar en 1620 anys.[6]
Un dels científics que al principi l'havia allunyada de Yale, va escriure amb ella dos articles amb ella, i al juny de 1914 l'Smith College li va atorgar un doctorat honorari per la seva feina.[4] En 1913-1914, va tornar a la Universitat d'Oslo[5] i es va convertir en la segona dona a ser triada a l'Acadèmia de Ciències d'Oslo en 1917.[4] Durant la dècada de 1920, Gleditsch fet diversos viatges a França per ajudar Curie, així com un viatge a Cornualla per investigar una mina ubicada allà.[7]
En 1919, Gleditsch va cofundar l'Associació de Dones Acadèmiques de Noruega, per centrar-se en el desenvolupament de la ciència i les condicions en què treballaven les dones científiques. Creia també que la cooperació dels científics fomentaria la pau. Va exercir com a presidenta de l'organització de 1924 a 1928.[8] Es va unir a la Federació Internacional de Dones Universitàries el 1920,[9]en fou la seva presidenta del 1926 al 1929,[10]i va treballar per proporcionar beques perquè les dones poguessin estudiar a l'estranger.[9]El 1929, va fer un viatge als Estats Units, i el va recórrer des de Nova York a Califòrnia amb la intenció de promoure beques per a les dones.[8]
Tot i que el seu nomenament com a professora a Oslo el 1929 va causar controvèrsia,[9] va iniciar amb èxit un grup de recerca radioactivitat allà. Es va convertir en cap del departament de química inorgànica, un càrrec que mantindria fins a la seva jubilació.
Al llarg de la dècada de 1930, va continuar produint articles en anglès, francès, alemany i noruec. També va organitzar una sèrie de programes de ràdio per promoure i popularitzar l'estudi científic.[11] En la dècada de 1930 va dirigir, un laboratori de radioquímica fer a Noruega, que va ser utilitzat com un laboratori clandestí pels científics que fugien del règim nazi. Quan Noruega va ser ocupada durant la guerra, va amagar científics i va continuar amb els experiments a casa seva. Durant una incursió en el seu laboratori el 1943, les dones científiques van ser capaces de rescatar els minerals radioactius, però tots els homes van ser detinguts.[4]
Es va retirar de la universitat en 1946 i va començar a treballar amb la UNESCO en els seus esforços per acabar amb l'analfabetisme. El 1949, va participar activament en el comitè de treball i en 1952 va ser nomenada membre de la comissió de treball per al control de l'ús de la bomba atòmica. Aquell mateix any va renunciar a la UNESCO en protesta per l'admissió d'Espanya com a membre, estant com estava sota el govern del règim feixista de Franco.[12] El 1962 a l'edat de 83 anys, va rebre un doctorat honorari de la Sorbona. Fou la primera dona a rebre tal honor.[13]
Ellen Gleditsch va morir després de patir un vessament cerebral el 1968, als 88 anys.
Honors i premis[modifica]
- En 1920, va ser guardonada amb el Premi Fridtjof Nansen d'Excel·lència.
- En 1948, va ser nomenada doctora honoris causa per la Universitat d'Estrasburg.
- En 1946, es va convertir en cavaller de primera classe del Reial Orde Noruec de Sant Olaf.
- En 1957 es va convertir en ciutadana honorària de París.
- El 1962 es va convertir en la primera dona a rebre un doctorat honorari per la Universitat de la Sorbona.
- En 1966, va ser nomenada membre honorària de la Societat Química de Noruega.
- La municipalitat d'Oslo va posar el seu nom a un carrer de la ciutat, situat al districte de Stovner
Obres[modifica]
- (Amb Marie Curie) Curie; Gleditsch «Action de l'émanation du radium sur les solutions des sels de cuivre». Le Radium, 5, 8, 1908, pàg. 225. DOI: 10.1051/radium:0190800508022500.
- Sur le radium et l'uranium contenus dans les mineraux radioactifs Arxivat 2014-04-22 at Archive.is, Comptes rendus 148:1451 (1909)
- 'Ratio Between Uranium and Radium in the Radio-active Minerals', Comptes rendus 149:267 (1909).
- Sur le rapport entre l'uranium et le radium dans les mineraux actifs, Radium 8:256 (1911).
- «The Life of Radium». American Journal of Science, 41, 1916, pàg. 112.
Referències[modifica]
- ↑ 'Ellen Gleditsch', Encyclopedia of World Biography. Reimprès en línia a bookrags.com.
- ↑ A Devotion to Their Science: Pioneer Women of Radioactivity. Chemical Heritage Foundation, 1997, p. 51 ff. ISBN 978-0-941901-15-4.
- ↑ Rayner-Canham, Marelene and Geoffrey. Women in Chemistry: Their Changing Roles from Alchemical Times to Mid-twentieth Century. American Chemical Society and Chemical Heritage Foundation, 1998, p. 107–110. ISBN 0841235228.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «The gifted crystallographer». Epigenesys. [Consulta: 9 agost 2015].[Enllaç no actiu]
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Lykknes, A.; Kvittingen, L.; Børresen, A. K. «Ellen Gleditsch: Duty and responsibility in a research and teaching career, 1916-1946». Historical Studies in the Physical and Biological Sciences, 36, 2005, pàg. 131. DOI: 10.1525/hsps.2005.36.1.131.
- ↑ Gleditsch, Ellen. A: Oakes, Elizabeth H. International Encyclopedia of Women Scientists. Nova York, 2002. pàg. 134
- ↑ Rayner-Canham, Marelene F.; Rayner-Canham, Geoffrey W. A devotion to their science pioneer women of radioactivity. Filadèlfia, Pennsilvània: Chemical Heritage Foundation, 1997, p. 73. ISBN 978-0-773-56658-3 [Consulta: 9 agost 2015].[Enllaç no actiu]
- ↑ 8,0 8,1 "Rayner-Canham (1997)", p 66
- ↑ 9,0 9,1 9,2 ; Kvittingen, L; Børresen, A. K. «Appreciated abroad, depreciated at home. The career of a radiochemist in Norway: Ellen Gleditsch (1879-1968)». Isis; an international review devoted to the history of science and its cultural influences, 95, 4, 2004, pàg. 576–609. DOI: 10.1086/430650. PMID: 16011295.
- ↑ Gleditsch, Ellen, Contributions of 20th Century Women to Physics, UCLA
- ↑ "Rayner-Canham (1997)", p 69
- ↑ "Rayner-Canham (1997)", p 72
- ↑ "Rayner-Canham (1997), p 73"
Bibliografia[modifica]
- Shearer, Benjamin F. Notable women in the physical sciences : a biographical dictionary. Greenwood Press, 1997. ISBN 0313293031.
- Rayner-Canham, Marlene F. A Devotion to Their Science : Pioneer Women of Radioactivity. McGill-Queen's University Press, 2014. ISBN 9780773566583.
- Kubanek, Anna-Marie. Nothing less than an adventure : Ellen Gleditsch and her life in science. Createspace Online, 2011. ISBN 9781452842134.
Enllaços externs[modifica]
- Ellen Gleditsch[Enllaç no actiu] al Journal of Chemical Education (anglès)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ellen Gleditsch |