Emilia Rensi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEmilia Rensi
Biografia
Naixement1901 Modifica el valor a Wikidata
Suïssa Modifica el valor a Wikidata
Mort1990 Modifica el valor a Wikidata (88/89 anys)
Activitat
Ocupaciófilòsofa Modifica el valor a Wikidata
Família
PareGiuseppe Rensi Modifica el valor a Wikidata

Emília Rensi (1901- 23 d'abril de 1990) va ser una filòsofa, lliurepensadora, escriptora i professora italiana. Va escriure per a revistes anarquistes i progressistes, com La Chiosa[1] de Flavia Steno, Volontà (anys 60), Umanità Nova (anys 60) i Sicília Llibertària de Franco Leggio (anys 80).[2][3][4]

A finals dels anys seixanta va publicar llibres sobre temes socials, culturals i ètics.

Joventut[modifica]

Emília Rensi va néixer a Bellinzona, Tesino, Suïssa. El seu pare va ser el filòsof italià Giuseppe Rensi (1871-1941) i la seva mare l'escriptora i pedagoga Lauretta Perucchi (1873-1966).[5][6]

Durant el conflicte social derivat de la unificació d'Itàlia, el seu pare va haver-se d'exiliar a Suïssa. Ella i la seva germana van néixer a Suïssa durant aquell període. 1908, tota la família va tornar a Itàlia, on van viure en diverses ciutats abans d'establir-se a Gènova.

Trajectòria i política[modifica]

Emília Rensi va treballar com a professora en el Liceu Colombo de Gènova.[1][7] També va treballar a la Biblioteca de la Universitat de Gènova, on va passar la major part de la seva vida adulta.[1]

Les seves idees socialistes es van manifestar tant en el pla polític com en l'acadèmic. Aquest fet els va col·locar en una situació perillosa durant les dècades de 1920 i 1930, a mesura que creixia la popularitat del règim feixista de dretes de Benito Mussolini.

En 1930, dels seus pares, Giuseppe i Lauretta, van ser detinguts i empresonats com a càstig per celebrar reunions polítiques d'esquerres a casa seva.[6]

En les publicacions tant d'Emília com del seu pare, s'hi detecta una actitud antireligiosa i atea.[8][9] Pensaven que l'educació dels nens a l'escola havia de ser totalment laica, i que els valors morals podien ensenyar-se sense necessitat d'un component religiós.

En 1964, Emilia va donar a la Universitat Estatal de Milà un ampli arxiu de llibres, cartes i altres documents del seu pare, mort en 1941, durant la Segona Guerra Mundial. Fins a 1969, tres anys després de la mort de la seva mare, els llibres d'Emília no van començar a aparèixer fins a 1969, A partir d'aleshores, les seves publicacions van anar apareixent amb regularitat, fins a la seva mort; algunes de manera pòstuma. Molts dels seus llibres i articles van ser publicats per la Fiaccola (La Torxa), fundada en 1960 per l'activista polític d'esquerres Franco Leggio, i amb seu en Ragusa, Sicília.[10]

Publicacions[modifica]

  • Chiose laiche [Comentaris seculars], Ragusa: La Fiaccola, 1969.[11]
  • Di contestazione in contestazione [De disputa en disputa], Ragusa, Sicília: La Fiaccola, 1971.[12]
  • Atei dell'alba [Ateus del començar el dia], Ragusa: La Fiaccola, 1973.[13]
  • Dalla part degli indifesi [Del costat dels indefensos], Ragusa: La Fiaccola, 1975.[14]
  • Il riscatto della persona umana {La redempció de la persona humana], Catània: Edigraf, 1976.[15]
  • L'azzardo della riflessione [L'aposta de la reflexió], Ragusa: La Fiaccola, 1976.[16]
  • Umanità e sofferenza en Jean Rostand: col·loqui [Humanitat i sofriment en Jean Rostand : entrevista], Ragusa: La Fiaccola, 1981.[17]
  • Scuola e allibero pensiero [Escola i lliure pensament], Ragusa: Ipazia, 1984.[18]
  • Un uomo, una vicenda: il problema morale nell' antifascismo e nella resistenza [Un home, una història: el problema moral en el antifascismo i la resistència], Ragusa, 1986.[19]
  • Testimonianze inattuali [Testimoniatges obsolets], Ragusa: La Fiaccola, 1987.[20]
  • Frammenti di vita vissuta: i Il "prezzo" della vita: considerazioni e riflessioni contro la guerra i il militarisme [Fragments de la vida viscuda: i el "preu" de la vida: consideracions i reflexions contra la guerra i el militarisme], Ragusa: Nuova Ipazia, 1991.[21]
  • Recensioni come testimonianza: la collaborazione a "Sicília llibertària": settembre/ottobre 1984-settembre 1990; Dalla part degli indifesi [Ressenyes com a testimoniatge: la col·laboració amb "Sicília llibertària": setembre/octubre de 1984-setembre de 1990; Del costat dels indefensos], Ragusa: Franco Leggio, 1991.[4]
  • Angoscia di vivere [Angoixa de viure], Imola, Bolonya: Editrice La Mandragora, 1998.[22]

Publicacions conjuntes[modifica]

  • Camillo Berneri i Emilia Rensi, Il cristianesimo i il lavoro: studio inedito 1932 [Cristianisme i Treball: un estudi inèdit 1932], Gènova: Edizioni RL, 1965.[23]
  • Augusto Agabiti, Emilia Rensi i Julian Sorrell Huxley, Ipazia: la prima martire della libertà di pensiero [ Hypatia : the First Martyr of Freedom of Thought], Ragusa: Ipazia, 1979.[24]
  • Emília Rensi i Alberto D'Elia, Crist-Colombo: e ... l'inizio della tratta degli schiavi [ Cristóbal Colón : i . . . El començament del tràfic d'esclaus ], Ragusa: Nova Ipazia, 1992.[25]
  • Giuseppe Rensi i Emília Rensi, La religione nella scuola [La religió a l'escola], Ragusa: Fiaccola, 2000.[8]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «La Riviera Ligure ricorda Emilia Rensi», Archivio - la Repubblica.it (in Italian). Retrieved 2020-08-28..
  2. ↑ «"Volontà - anno XXII - n. 2 mar.-apr. 1969".».
  3. ↑ «La dimensione anarchica».
  4. ↑ 4,0 4,1 Rensi, Emilia. Recensioni come testimonianza: la collaborazione a "Sicilia libertaria" : settembre/ottobre 1984 - settembre 1990 ; Dalla parte degli indifesi (en italià). Ragusa: Franco Leggio, 1991. OCLC 82747618. 
  5. ↑ «Giuseppe Renci».
  6. ↑ 6,0 6,1 «Lauretta Rensi-Perucchi (1873-1966)».
  7. ↑ «Liceo Colombo».
  8. ↑ 8,0 8,1 Rensi, Giuseppe; Rensi. La religione nella scuola (en italià). Ragusa: Fiaccola, 2000. OCLC 77717474. 
  9. ↑ Coltri, Marzia A. «Atheism and Free Thought: Some Modern Italian Philosophical Contributions». Literature & Aesthetics. ISSN 2200-0437, (29 gener 2021), pàg. vol. 30, núm. 2, págs. 159–177 (2020).
  10. ↑ «Franco Leggio».
  11. ↑ Rensi, Emilia. Chiose laiche (en italià). Ragusa: La fiaccola, 1969. OCLC 758936803. 
  12. ↑ Rensi, Emilia. Di contestazione in contestazione (en italià). Ragusa, Sicily: La fiaccola, 1971. ISBN 9783161545696. OCLC 9529897. 
  13. ↑ Rensi, Emilia. Atei dell'alba (en italià). Ragusa: La fiaccola, 1973. OCLC 955904249. 
  14. ↑ Rensi, Emilia. Dalla parte degli indifesi (en italià). Ragusa: La Fiaccola, 1975. OCLC 27018034. 
  15. ↑ Rensi, Emilia. Il riscatto della persona umana (en italià). Catania: Edigraf, 1976. OCLC 3203391. 
  16. ↑ Rensi, Emilia. L'azzardo della riflessione (en italià). Ragusa: La Fiaccola, 1976. OCLC 635839805. 
  17. ↑ Rensi, Emilia. Umanità e sofferenza in Jean Rostand: colloquio. (en italià). Ragusa: La Fiaccola, 1981. OCLC 729976364. 
  18. ↑ Rensi, Emilia. Scuola e libero pensiero (en italià). Ragusa: Ipazia, 1984. OCLC 898519078. 
  19. ↑ Rensi, Emilia. Un uomo, una vicenda: il problema morale nell' antifascismo e nella resistenza (en italià). Ragusa: publisher not identified, 1986. OCLC 82030485. 
  20. ↑ «Results for 'emilia rensi inattuali' [WorldCat.org]» (en anglès). www.worldcat.org. [Consulta: 28 agost 2020].
  21. ↑ Rensi, Emilia; Rensi. Frammenti di vita vissuta: e Il "prezzo" della vita : considerazioni e riflessioni contro la guerra e il militarismo (en italià). Ragusa: Nuova Ipazia, 1991. OCLC 636067249. 
  22. ↑ Rensi, Emilia. Angoscia di vivere (en italià). Imola (Bologna): Editrice La Mandragora, 1998. ISBN 9788886123402. OCLC 635833311. 
  23. ↑ Berneri, Camillo; Rensi. Il cristianesimo e il lavoro: studio inedito 1932 (en italià). Genova: Edizioni RL, 1965. OCLC 635977125. 
  24. ↑ Agabiti, Augusto; Rensi; Huxley. Ipazia: la prima martire della libertà di pensiero (en italià). Ragusa: Ipazia, 1979. OCLC 84189318. 
  25. ↑ Rensi, Emilia; D'Elia. Cristo-Colombo: e... l'inizio della tratta degli schiavi (en italià). Ragusa: Nuova Ipazia, 1992. OCLC 1124659175. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Emilia_Rensi&oldid=33058274»