Emilio Bestetti

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEmilio Bestetti

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 febrer 1879 Modifica el valor a Wikidata
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 març 1954 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Monumental de Milà Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióSocietà d'incoraggiamento d'arti e mestieri (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióeditor, director artístic, pintor, filantrop, dissenyador Modifica el valor a Wikidata
Artistes relacionatsGiovanni Treccani (1925–) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

Emilio Bestétti (Milà, 1870 - Milà, 1954) va ser un editor i un intel·lectual italià.[1][2]

Bestetti va aprendre les seves primeres nocions de pintura de Giuseppe Barbaglia. El 1916 va exposar a l'exposició de l'Autoretrat de la família artística de Milà. Va fer la millor còpia del món de l'Últim Sopar de Leonardo, cedint-la en préstec per utilitzar-la a la Sagristia de l'Església on es guarda l'Últim Sopar de Milà.

De jove era un lector voraç. El 1906 va fundar amb Calogero Tumminelli l'editorial d'art «Bestetti e Tumminelli».[1]

Bestetti encara estudiant va fundar l'editorial Bestetti i T., especialitzada en publicacions d'art; va imprimir les revistes Dedalo, dirigida per Ugo Ojetti, i Architettura e arti decorative, dirigida per M. Piacentini i G. Giovannoni; Amb G. Treccani va finançar, estudiar i executar el pla editorial de l'Enciclopèdia Italiana. La riquesa il·lustrativa, que constitueix una característica essencial, es deu principalment al seu projecte.

Després de 1946, amb el seu net Carlo Bestétti i amb esforços de distribució i difusió va esdevenir una de les cases editorials europees del major prestigi intel·lectual en el món de l'art, va fer grans descobriments d'escriptors italians (Gabriele D'Annunzio, Ugo Ojetti, i artistes com | Giorgio De Chirico, Gregorio Sciltian, Renato Guttuso, Mario Sironi, Massimo Campigli, Carlo Carrà, Marcello Piacentini, Gustavo Giovannoni, grans financers i banquers com Amedeo Natoli, pare de la moderna assegurances i reassegurances a Europa, d'assaig (Saggi) són molt importants, o de la banca Filippo Cremonesi entre molts altres.[2]

Exposicions[modifica]

  • Autoritratto, Famiglia Artistica Milanese, Milano, 1916

Bibliografia[modifica]

  • A.M. Comanducci, Pittori Italiani dell'Ottocento, Milano, 1934
  • A.M. Comanducci, Dizionario Illustrato pittori e incisori moderni, II edizione, Milano, 1945
  • A.M. Comanducci, Dizionario Illustrato pittori e incisori moderni, II edizione, Milano, 1962

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Bestétti, Emilio» (en italià). Enciclopedia Treccani. [Consulta: 7 agost 2019].
  2. 2,0 2,1 Caccia, Patrizia. Editori a Milano (1900-1945) : repertorio. Milà: Franco Angeli, p. 71-72 (Volum 62 de Studi e ricerche di storia dell'editoria). ISBN 9788820457969.