Emilio Oribe

Emilio Oribe

Biografia
Naixement	13 abril 1893 Melo (Uruguai)
Mort	24 maig 1975 (82 anys) Montevideo (Uruguai)
Dades personals
Nacionalitat	Uruguaiana
Formació	Universitat de la República
Activitat
Ocupació	assagista, filòsof i metge
Ocupador	Universitat de la República
Premis (1968)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil (1964)  docteur honoris causa de l'université de la République (fr)

Emilio Oribe (Melo, 1893 - Montevideo, 1975) fou un poeta, assagista, filòsof i metge uruguaià.

Va ser professor i degà de la facultat d'Humanitats i Ciències de l'Educació de la Universitat de la República i membre de l'Acadèmia de Lletres de l'Uruguai (en castellà i oficialment, Academia de Letras del Uruguay). Va cultivar una poesia avantguardista, orientada cap a l'ultraisme. La seva filosofia es va caracteritzar sobretot per aforismes i posicions clarament idealistes.

És considerat com a integrant de la Generació del Centenari, paraula que fa referència al centenari de la independència de l'Uruguai, és a dir, a la generació d'artistes que van tenir el seu gran moment en els anys 1930, al costat de Líber Falco i de Carlos Sabat Ercasty.

Obres principals

Poesia

• Alucinaciones de belleza (1912).
• El nardo del ánfora (1915).
• El castillo interior (1917).
• El halconero astral (1919).
• El nunca usado mar (1922).
• La colina del pájaro rojo (1925).

Assajos

• Poética y plástica (1930).
• Teoría del «nous» (1934).
• El mito y el logos (1945).
• Ars magna (1960).

Vegeu també

• Arturo Ardao