Emma Stebbins
_circa_1875.png) (1875)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r setembre 1815 Manhattan (Nova York) |
| Mort | 25 octubre 1882 (67 anys) Manhattan (Nova York) |
| Sepultura | Cementiri Green Wood |
| Activitat | |
| Ocupació | escultora, artista |
| Membre de | National Academy of Design (1842–) |
| Gènere | Neoclassicisme |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Charlotte Saunders Cushman |
| Germans | Caroline Tilton (en)  i Henry G. Stebbins |
 | |
Emma Stebbins (Manhattan, 1 de setembre de 1815 - Manhattan, 25 d'octubre de 1882) va ser una escultora estatunidenca que creà obres en estil neoclassicista. És coneguda com la creadora de la font de l'Àngel de les Aigües (1873) al Central Park de Nova York. Va ser la primera vegada que l'ajuntament de Nova York va encarregar a una dona una obra per a l'espai públic.[1][2]
Era la sisena dels nou fills de Mary Largin i d'un banquer benestant John L. Stebbins. Des de jove es va interessar per les arts i els pares la van estimular a desenvolupar aquest talent. Va començar amb pintar retrats i altres obres figuratives.[3]
(1859), marbre blanc, col·lecció de l'Institut d'Art de Chicago
El 1856, el seu germà Henry Georges, aleshores director de la Borsa de Nova York, li va pagar una formació a Roma on va estudiar amb John Gibson i Paul Aker. Allà es va enamorar de l'actriu Charlotte Saunders Cushman, després d'un viatge juntes a Nàpols.[4] Va estar-se a Roma una dècada i allà va descobrir al seu gust per a l'escultura. Stebbins va produir una dotzena d'escultures de marbre i dues obres públiques importants en bronze. Al llibre, Women Artists of All Age (1859), Elizabeth Ellet descriu Stebbins com un exemple perfecte de la dona de bona família que havia aprofitat adequadament les oportunitats que la situació familiar privilegiada i estimuladora li va donar.[5]
El 1870 van tornar junts als Estats Units.[4] Charlotte va morir a Boston el 1876 i Stebbins mai no va tornar a esculpir.[6] Va publicar una biografia i la correspondència de la seva parella Charlotte Cushman: Her Letters and Memories of Her Life (1878).[7]
Stebbins va morir el 25 d'octubre de 1882 a Nova York amb 67 anys i va ser sebollida al cementiri Green-Wood de Brooklyn.
Referències[modifica]
- ↑ Harlan, Jennifer «Overlooked No More: Emma Stebbins, Who Sculpted an Angel of New York» (en anglès). The New York Times, 29-05-2019 [Consulta: 19 octubre 2019].
- ↑ «Stebbins, Emma». A: Grove Art Online (en anglès). Oxford University Press, 2003. DOI 10.1093/gao/9781884446054.article.t081128.
- ↑ Stebbins Greenlee, Ralph; Lemuel Greenlee, Robert. The Stebbins Genealogy (en anglès). Philadelphia: Franklin Classics, p. 496–497. ISBN 978-0342712526.
- ↑ 4,0 4,1 Corinne, Tee A. «Stebbins, Emma (1815–1882).». A: The Queer Encyclopedia of the Visual Arts. (pdf) (en anglès). San Francisco, Calif.: Cleis Press, 2012. ISBN 978-1-57344-874-1.
- ↑ Ellet, Elizabeth. Women Artists in All Ages and Countries (en anglès). nova edició 2010. Whitefish, Montana: Kessinger Publishing, 1859. ISBN 978-1165223329.
- ↑ «Emma Stebbins» (en anglès americà). History of Amercian Women, 06-05-2015. [Consulta: 9 juliol 2020].
- ↑ Stubbins, Emma. Charlotte Cushman: Her Letters and Memories of Her Life (en anglès). nova edició 2018. Philadelphia: Franklin Classics, 1878, p. 332. ISBN 978-0344853746.