Empressita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralEmpressita

Empressita de la mina Joe, Tombstone, Arizona, Estats Units
Fórmula químicaAgTe
EpònimEmpress Josephine mine (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusEmpress Josephine mine (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CategoriaTel·lulurs
Nickel-Strunz 10a ed.02.CB.80
Nickel-Strunz 9a ed.2.CB.80 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/B.05 Modifica el valor a Wikidata
Dana2.8.25
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Hàbit cristal·límasses granulars
Colorbronze fosc
Exfoliacióno en té
Fracturairregular a subconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa3,5
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllagris fosc a negre
Diafanitatopaca
Gravetat específica7,6
Densitat7,59 a 7,61 g/cm³
Propietats òptiquesopaca
Pleocroismemolt fort, en gris a blanc cremós
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1964 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolEps Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2]

L'empressita[3] és un mineral de la classe dels tel·lulurs. El seu nom fa referència al lloc on es descobrí el 1914, la mina Empress Josephine, Colorado, Estats Units.[4]

Característiques[modifica]

L'empressita és un mineral d'argent i tel·luri, un tel·lurur d'argent(II), amb fórmula química AgTe i de color gris fosc. És un mineral que es troba a la natura de manera rara. Té una duresa de 3,5 a l'escala de Mohs i una densitat de 7,6 g/cm³. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic, i pot formar masses compactes i cristalls rarament bipirimidals. Anàlisi cristal·logràfics recents han confirmat que l'empressita no és el mateix mineral que l'stützita, ja que es tracta d'un mineral amb estructura cristal·lina ortoròmbica, diferent de l'hexagonal Ag5-xTe₃ de l'stützita amb la qual l'empressita s'ha confós comunament en la literatura mineralògica.[5]

Formació i jaciments[modifica]

Es troba en els dipòsits de filons hidrotermals pobres en or a baixa temperatura. Sol trobar-se associada a altres minerals com: tel·luri, silvanita, petzita, hessita, rickardita, altaïta, galena, pirita, rodalquilarita i or.[6]

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Empressite» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 25 juny 2014].
  2. «Empressite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 juny 2014].
  3. Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 3 abril 2012]. 
  4. Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Empressite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 29 març 2012]. 
  5. L. Bindi et al., American Mineralogist, 89, 1043 (2004)
  6. «Empressite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 21 març 2015].