Enargita
 Enargita | |
|---|---|
 Enargita del districte miner de Huaron, Perú | |
| Fórmula química | Cu₃AsS₄ |
| Epònim | singularitat  |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.KA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.KA.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/C.14 |
| Dana | 3.2.1.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Hàbit cristal·lí | cristalls prismàtics tabulars, estriats i paral·lels a {001}; massiu |
| Estructura cristal·lina | a = 7.407(1) Å, b = 6.436(1) Å, c = 6.154(1) Å; Z = 2 |
| Grup puntual | ortoròmbica piramidal |
| Massa molar | 393.82 g |
| Color | gris acer, gris fosc, negre amb un tènue reflex violeta |
| Macles | comunes planes a {320}, rarament com a interpenetracions pseudohexagonals |
| Exfoliació | {110} bona, {100} i {010} imperfecta |
| Fractura | desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 3 |
| Lluïssor | metàl·lica a mat |
| Color de la ratlla | negra |
| Diafanitat | opaca |
| Gravetat específica | 4,4 a 4,5 |
| Densitat | 4,4 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Eng |
| Referències | [1] |
L'enargita (del grec enarges, evident) és un mineral de la classe dels sulfurs. És un mineral dimorf de la luzonita.
Característiques[modifica]
Químicament és un sulfur d'arsènic i coure, amb fórmula Cu₃AsS₄, semblant a la tennantita la qual, però, no té exfoliació. Presenta com a aspecte típic un hàbit massiu negre, tot i que també pot adoptar la forma de cristalls allargats tabulars ratllats. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa és de 3 en l'escala de Mohs. S'extreu industrialment de les mines per ser una mena del coure.
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «02.KA: Sulfarsenats i sulfantimonats, amb (As, Sb)S₄ tetraedre» juntament amb els següents minerals: petrukita, briartita, famatinita, luzonita, permingeatita, barquillita i fangita.
Formació i jaciments[modifica]
L'enargita és un mineral secundari format en roques metamòrfiques mitjançant metamorfisme hidrotermal de temperatura mitjana, per la qual cosa apareix en vetes hidrotermals. Els minerals associats solen ser: quars, bornita, galena, esfalerita, tennantita, calcocita, calcopirita, covel·lita, pirita i altres sulfurs. Va ser descrita per primera vegada el 1850 al Perú. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Calabona (L'Alguer, Sardenya)[2] i a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà).[3]
Varietats[modifica]
- L'enargita argèntica és una varietat que conté plata, trobada a la mina Chala, Khaskovo Oblast, Bulgària.[4]
- La stannoenargita és una varietat d'enargita que conté estany.[5]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enargita |
- ↑ «Enargite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 juny 2014].
- ↑ De Michele, V. Guida mineralogica d'Italia. Istituto Geografico De Agostini, Novara, 1974 [Consulta: 14 gener 2024].
- ↑ «Enargite from Eureka mine, Castell-estaó, La Torre de Cabdella, La Vall Fosca, El Pallars Jussà, Lleida, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 14 gener 2024].
- ↑ «Argentian Enargite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 juny 2014].
- ↑ «Stannoenargite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 juny 2014].