Encarnació Llorens Pérez
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1894  Barcelona |
| Mort | 26 abril 1939 (44/45 anys) Sant Adrià de Besòs (Barcelonès) |
| Causa de mort | Ferida per arma de foc |
| Activitat | |
| Ocupació | jornalera, sindicalista |
| Membre de | |
Encarnació Llorens Pérez (Barcelona 1894 - Sant Adrià del Besòs, 26 abril 1939) militant de la UGT mestressa de casa i jornalera, tenia 45 anys i fou una de les dotze dones republicanes afusellades al Camp de la Bota per la Repressió Franquista.[1]
Als darreres dies de gener de 1939, la retirada de l'Exèrcit Republicà, va permetre a les tropes del general insurrecte Franco ocupar Barcelona i malgrat que mancaven encara dos mesos per acabar la Guerra Civil Espanyola, es va instaurar una cruenta repressió que va delmar famílies senceres. Es van perdre drets i llibertats i es fomentà la delació. Les dones sospitoses de ser rojes, foren considerades unes depravades. Els nacionals van idear per a elles càstigs i vexacions degradants i van relegar-les a l'ostracisme laboral.[2][3]
Encarnació tenia 45 anys i fou denunciada i detinguda el 27 de febrer de 1939 juntament amb el seu marit Ramón Roca Prat de 47 anys i llur fill Ramón Roca Llorens de 24 anys.[4] Sotmesos al Consell de Guerra Sumaríssim el 25 de març de 1939 foren acusats sense proves concloents d'haver participat el 19 de juliol de 1936 en l'incendi i saqueig d'un convent del carrer de Llúria, en el qual s'havien refugiat alguns militars colpistes que s'havien aixecat contra el Govern de la República i que van morir en els enfrontaments. Un informe de la Falange acusava la família Roca Llorens d'haver-se endut una enciclopèdia i el sabre d'un dels morts i d'haver fet befa dels cadàvers. Tots tres foren sentenciats a mort i afusellats junts, l'un al costat de l'altre, la matinada del 26 d'abril de 1939 al Camp de la Bota i enterrats posteriorment al Fossar de la Pedrera de Montjuïc.[5][6]
Referències[modifica]
- ↑ Corbalán Gil, Joan. «Encarnació LLorens Pérez, dades Consell de Guerra Sumarissim». A: Justícia, no venjança. Els executats pel Franquisme a Barcelona 1939-1956. primera. Valls: Cossetània, 6-2008, p. 355. ISBN 978-84-9791-350-8.
- ↑ Marimon, Sílvia «"Perilloses i roges": la història de disset dones afusellades». Ara, 18-11-2016 [Consulta: 8 maig 2019].
- ↑ Bella, Emili «Revenja d'estat contra les dones». El Punt Avui, 10-12-2016, pàg. 6.
- ↑ «[SU-630 Consell de Guerra Sumaríssim d'urgència]» (en castellà). Arxiu Tribunal militar Tercer, 25-03-1939. [Consulta: 2019].
- ↑ Martí, Pep «Execucions de matinada al Camp de la Bota». Nació Digital [Consulta: 8 maig 2019].
- ↑ «Documento 37371, Llorens Pérez, Encarnación» (en anglès, català). Innovation and Human Rights - La base de dades centralitzada de víctimes de la Guerra Civil i el franquisme. [Consulta: 8 maig 2019].