Enduro 3

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Enduro 3
AcrònimE3
CategoriaEnduro
ÀmbitInternacional
EntitatFIM
Precedents500 cc 4T (1994-2003)
1a Temporada2004
Campió (2023)GBR Bradley Freeman
Web oficialwww.endurogp.com
Darrera revisió: 27/02/2024

Enduro 3, abreujat E3, és una de les tres principals categories (o classes) en què es disputa el Campionat del Món d'enduro. Juntament amb les altres dues principals (E1 i E2), fou introduïda el 2004 i venia a substituir la històrica categoria dels 500 cc 4T.[1] Des del 2016, el millor absolut de la temporada considerant els resultats conjunts de les tres categories (E1, E2 i E3) és proclamat campió del món d'EnduroGP.[2]

Reglament[modifica]

Anders Eriksson a la categoria E3 durant el mundial del 2008

La categoria ha anat variant lleugerament les seves especificacions tècniques al llarg dels anys, bàsicament pel que fa al límit inferior de cilindrada dels motors, tant els de quatre temps (4T) com els de dos temps (2T).[3] El 2017, la categoria ser rebatejà EnduroGP i el límit de cilindrada s'igualà per a tots dos tipus de motor (ja que ambdós ofereixen ara el mateix rendiment), però el 2018 es revertí la situació. També el color de les plaques porta-números de la motocicleta es va canviar el 2017 al blanc, tot i que actualment torna a ser l'inicial, groc.

L'evolució de les reglamentacions ha estat la següent:

Període Motor Cilindrada Color placa
De A
2004-2016 2T 290 cc 500 cc Groc amb números negres
4T 475 cc 650 cc
2017[a 1] 2T Més de 250 cc Blanc amb números negres
4T
2018-Actualitat 2T 256 cc Sense límit Groc amb números negres
4T 456 cc Sense límit
  1. El 2017, la classe Enduro 3 s'anomenà EnduroGP

Llista de campions del món[modifica]

A 6 de desembre de 2023
  Campions absoluts (EnduroGP)
Any Campió Motocicleta
2004 Finlàndia Samuli Aro KTM
2005 Illa de Man David Knight KTM
2006 Illa de Man David Knight KTM
2007 Catalunya Ivan Cervantes KTM
2008 Finlàndia Samuli Aro KTM
2009 Catalunya Ivan Cervantes KTM
2010 Illa de Man David Knight KTM
2011 Finlàndia Mika Ahola Honda
2012 França Christophe Nambotin KTM
2013 França Christophe Nambotin KTM
2014 Austràlia Matthew Phillips KTM
2015 FRA Mathias Bellino Husqvarna
2016 GBR Steve Holcombe Beta
2017[g 1] GBR Steve Holcombe Beta
2018 GBR Steve Holcombe Beta
2019 GBR Steve Holcombe Beta
2020 GBR Bradley Freeman Beta
2021 GBR Bradley Freeman Beta
2022 GBR Bradley Freeman Beta
2023 GBR Bradley Freeman Beta
  1. El 2017, la classe Enduro 3 s'anomenà EnduroGP

Estadístiques[modifica]

Campions múltiples[modifica]

Pilot Títols
GBR Steve Holcombe 4
GBR Bradley Freeman
Illa de Man David Knight 3
CAT Ivan Cervantes 2
FRA Christophe Nambotin
FIN Samuli Aro

Títols per nacionalitat[modifica]

País Total
Regne Unit Regne Unit[n 1] 11
França França 3
Finlàndia Finlàndia
Catalunya Catalunya 2
Austràlia Austràlia 1
Total 20
  1. S'hi inclouen els pilots de l'Illa de Man

Títols per marca[modifica]

Marca[m 1] Títols
AUT KTM 10
ITA Beta 8
JAP Honda 1
SWE Husqvarna
Total 20
  1. S'ha comptabilitzat la marca de la motocicleta amb què el campió del món guanyà el títol aquell any.

Referències[modifica]

  1. «Regulations for the E1, E2, E3 and EJ FIM Enduro World Championships» (PDF) (en anglès). fim-live.com. FIM, 18-02-2016. [Consulta: 20 desembre 2017].
  2. «2022 FIM Enduro World Championship Regulations» (PDF) (en anglès). fim-moto.com. FIM, 20-12-2021. [Consulta: 2 gener 2022].
  3. Torrecillas, Jorge. «Cambios repentinos en las categorías del Mundial de Enduro 2018» (en castellà). moto1pro.com, 06-03-2018. [Consulta: 7 gener 2022].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enduro 3