Enrico Bompiani
 (1932)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 febrer 1889 Roma |
| Mort | 22 setembre 1975 (86 anys) Roma |
| President de la Unió Matemàtica Italiana | |
| 1949 – 1951 ← Luigi Berzolari – Giovanni Sansone → | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Roma La Sapienza (–1910) |
| Tesi acadèmica | Spazio rigato a quattro dimensioni e spazio cerchiato ordinario (1910 ) |
| Director de tesi | Guido Castelnuovo |
| Activitat | |
| Camp de treball | Geometria projectiva i geometria diferencial |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Roma La Sapienza (1927–1964) Universitat de Bolonya (1923–1927) Politècnic de Milà (1922–1923) Universitat de Roma La Sapienza (1915–1922) Universitat de Pavia (1913–1915) Universitat de Roma La Sapienza (1911–1913) |
| Membre de | |
| Alumnes | Giuseppe Tallini |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Primera Guerra Mundial i Guerra italo-turca |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Giuseppe Tallini, Giacomo Saban i Earle Frederick Myers (en)  |
| Família | |
| Pares | Arturo Bompiani i Domenica Gaifani |
| Germans | Gaetano Bompiani |
Premis | |
Enrico Bompiani (Roma, 12 de febrer de 1889 - Roma, 22 de setembre de 1975) va ser un matemàtic italià.
Vida i Obra[modifica]
Bompiani era fill d'un metge i dos dels seus germans també ho van ser; ell va ser més independent i va escollir les matemàtiques.[1] El 1910 es va doctorar a la universitat de Roma sota la direcció de Guido Castelnuovo. Els anys següents no va poder iniciar una carrera docent i de recerca perquè va haver de participar en la guerra italoturca (1911-1912) i en la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Malgrat tot va aconseguir mantenir els seus contactes nacionals i internacionals i continuar fent alguna cosa de recerca,[2] perquè. almenys formalment, va ser assistent de Castelnuovo a Roma i de Gerbaldi a Pavia.[3]
En acabar la guerra mundial, va retornar a les seves tasques com assistent de Castelnuovo fins que el 1923 va ser nomenat professor de la universitat de Bolonya, després d'haver estat un any al Politècnic de Milà.[4] El 1927, finalment, amb el ple suport de Castelnuovo, va ser nomenat professor de la universitat de Roma,[5] en la qual va romandre fins a la seva jubilació el 1964.
Bompiani va fer més de 300 publicacions de recerca original, recensions de llibres, obituaris, articles de divulgació i texts universitaris i de secundària. El seu camp de recerca principal va ser la geometria projectiva-diferencial, seguint la línea de Corrado Segre i el seu deixeble Alessandro Terracini.[6] També va fer importants aportaciones en el camp de les equacions en derivades parcials i en el dels grups de transformacions.[7]
Durant l'època de govern feixista a Itàlia, el seu activisme anti-jueu mereix una menció especial,[8] sobre tot si tenim en compte que tant el seu mentor, Guido Castelnuovo, com els seus inspiradors, Corrado Segre, Alessandro Terracini i Guido Fubini, eren tots ells jueus que van ser perseguits per les autoritats (excepte Segre, que ja era mort). El 1938 va ser nomenat vicepresident de la Unió Matemàtica Italiana pel Ministre d'Ensenyament, tot i haver rebut només 8 vots (Guido Fubini i Annibale Comessatti n'havien rebut 74 i 61 respectivament).[9] Va insistir en afirmar que les matemàtiques italianes eren una creació exclusiva de matemàtics aris i va impedir sistemàticament la publicació d'articles de matemàtics jueus.[10]
Acabada la guerra i el govern feixista, va continuar la seva tasca la universitat de Roma, formant part o dirigint diversos organismes nacionals i internacionals, com la comissió pel renaixement de la Unió Matemàtica Internacional[11] o la Comissió Internacional per l'Ensenyament de les Matemàtiques.[12]
Referències[modifica]
- ↑ Ciliberto i Sallent de Colombo, 2012, p. 145.
- ↑ Furinghetti, 2015, p. 78.
- ↑ Furinghetti, 2015, p. 79.
- ↑ Ciliberto i Sallent de Colombo, 2012, p. 151-152.
- ↑ Ciliberto i Sallent de Colombo, 2012, p. 169.
- ↑ Conte i Giacardi, 2016, p. 12 i 42.
- ↑ Furinghetti, 2015, p. 81.
- ↑ Israel, 2000, p. 44.
- ↑ Giacardi i Tazzioli, 2019, p. 41.
- ↑ Giacardi i Tazzioli, 2019, p. 42.
- ↑ Furinghetti, 2015, p. 83.
- ↑ Furinghetti, 2015, p. 85.
Bibliografia[modifica]
- Ciliberto, Ciro; Sallent de Colombo, Emma. «Enrico Bompiani: the years in Bologna». A: Salvatore Coen (ed.). Mathematicians in Bologna 1861–1960 (en anglès). Birkhäuser, 2012, p. 143-178. ISBN 978-3-0348-0226-0.
- Conte, Alberto; Giacardi, Livia. «Segre's University Courses and the Blossoming of the Italian School of Algebraic Geometry». A: Gianfranco Casnati, Alberto Conte, Letterio Gatto, Livia Giacardi, Marina Marchisio, Alessandro Verra (eds.). From Classical to Modern Algebraic Geometry (en anglès). Springer, 2016, p. 3-92. ISBN 978-3-319-32992-5.
- Furinghetti, Fulvia «Matematici e insegnamento della matematica a livello pre-universitario: Enrico Bompiani terzo presidente della CIIM» (en anglès). Rivista dell'Unione Matematica Italiana, Vol. 8, Num. 1, 2015, pàg. 75-109. ISSN: 1972-7356.
- Giacardi, Livia; Tazzioli, Rossana «The UME Archives – Debates in the Italian Mathematical Community, 1922–1938» (en anglès). European Mathematical Society Newsletter, September, 2019, pàg. 37-44. DOI: 10.4171/NEWS/113/9. ISSN: 1027-488X.
- Israel, Giorgio. «Italian Mathematics, Fascism and Racial Policy». A: Michele Emmer (ed.). Mathematics and Culture I (en anglès). Springer, 2000, p. 21-48. ISBN 3-540-01770-4.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enrico Bompiani |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Enrico Bompiani» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Israel, Giorgio. «Bompiani, Enrico». Dizionario Biografico degli Italiani, 1988. [Consulta: 24 agost 2020]. (italià)
- «Enrico Bompiani». MATEpristem - Università Bocconi. [Consulta: 24 agost 2020]. (italià)