Enrique Costa Novella
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 gener 1916  València |
| Mort | 9 juny 2000 (84 anys) València |
| Catedràtic d'universitat | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de València Universitat Complutense de Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | Química |
| Membre de | |
Premis | |
_pasador.svg){kind=small}
Enrique Novella Costa (València, 3 de gener de 1916 - 9 de juny de 2000) fou un químic valencià, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals i de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina.
Biografia[modifica]
El 1941 es llicencià en ciències químiques per la Universitat de València i el 1952 va obtenir el doctorat en enginyeria química amb premi extraordinari amb la tesi sobre Glucósidos cardiotónicos de la Digitalis oscura.[1] El 1951 es llicencià en farmàcia per la Universitat de Granada.
El 1942 començà a treballar com a professor d'electrometal·lúrgia a la Universitat de València i el 1949 com a adjunt de química tècnica i química física, alhora que s'especialitzava en química industrial pel Massachusetts Institute of Technology. El 1961 va obtenir la càtedra de química tècnica de la Universitat Complutense de Madrid, i el 1967 la d'enginyeria química de la mateixa universitat, de la que en fou vicerector. El 1968 va rebre la medalla d'or de la Reial Societat Espanyola de Física i Química.
El 1971 fou nomenat Director General d'Universitats i Investigació, president adjunt del CSIC i treballà com a assessor de Repsol. El 1973 fou escollit acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, i en va prendre possessió l'any següent amb el discurs Adsorción.[2] El 1974 també fou escollit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina amb el discurs Los organismos unicelulares como fuente de proteínas.[3] També fou acadèmic honorari de la Reial Acadèmia de Medicina de València, de la Societat Química Americana i corresponent de la Societat Xilena de Química. També fou vocal del Centre d'Estudis Nuclears de la Junta d'Energia Nuclear.
El 1985 va rebre el Premi Nacional d'Investigació Leonardo Torres Quevedo i el 1993 fou nomenat doctor honoris causa de la Universitat de Castilla-La Mancha[4] i el 1995 de la Universitat Jaume I.[5]
Obres[modifica]
- Ingeniería química: transporte de fluidos Universidad Complutense, 1979. ISBN 84-600-1493-2
- Ingeniería química: fenómenos de transporte Universidad Complutense, 1979. ISBN 84-600-1492-4
- Ingeniería química: conceptos generales amb José Luis Sotelo Sancho, Universidad Complutense, 1978. ISBN 84-400-4085-7
Referències[modifica]
- ↑ Biografia al web de l'IQB
- ↑ Biografia[Enllaç no actiu] al web de la RAC
- ↑ Biografia al web de la RANM
- ↑ Doctorat honoris causa Arxivat 2012-02-15 a Wayback Machine. al web de la UCLM
- ↑ Doctors Honoris Causa de l'UJI
Enllaços externs[modifica]
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Josep Baltà i Elias |
 Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Medalla 28 1973- 2000 |
Succeït per: Arturo Romero Salvador |
| Precedit per: Gerardo Clavero del Campo |
.svg){kind=small} Acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina Cadira 30 1974- 2000 |
Succeït per: Carlos Seoane Prado |
| Precedit per: Antonio González González |
Medalla de Reial Societat Espanyola de Química 1968 |
Succeït per: Salvador Senent Pérez |
| Precedit per: José García Santesmases |
Premi Nacional d'Investigació Leonardo Torres Quevedo 1985 |
Succeït per: Antonio Luque López Eduardo Primo Yúfera |