Enrique López Belda
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1900  |
| Mort | 26 agost 1936 (35/36 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Carrera militar | |
| Rang militar | capità |
Enrique López Belda (1900-1936) va ser un militar espanyol.
Biografia[modifica]
Membre de l'arma d'infanteria, al juliol de 1936 es trobava destinat a Barcelona i ostentava el rang de capità. El matí del 19 de juliol de 1936 es va posar al capdavant d'una columna composta per soldats del Regiment d'Infanteria «Badajoz» i per voluntaris falangistes que va aconseguir superar les barricades des de la caserna del Bruc i arribar al centre urbà.[1][2] López Belda va aconseguir assolir l'edifici de la Capitania general de la IV Divisió Orgànica.[3] El general Francisco Llano de la Encomienda va tractar de transmetre-li diversos ordes a López Belda, però aquest es va negar a acatar-les.[3] Va continuar resistint allí durant gairebé tot el dia fins que l'edifici va ser assaltat i López Belda va ser fet presoner al costat d'uns altres com el general Manuel Goded. Va ser traslladat al vaixell-presó Uruguay, on va quedar empresonat.
Posteriorment va ser jutjat en Consell de guerra, condemnat a mort i afusellat el 26 d'agost de 1936 als fossats del Castell de Montjuïc.[4]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Luis Rourera Farré (1992). Joaquín Maurín y su tiempo: Vida y Obras de un Luchador, Editorial Claret, pág. 515
- ↑ José Manuel Martínez Bande (2007). Los años críticos: República, conspiración, revolución y alzamiento. Madrid: Encuentro, pág. 315
- ↑ 3,0 3,1 Frederic Escofet (1984). De una derrota a una victoria: 6 de octubre de 1934-19 de julio de 1936, Argos Vergara, pág. 308
- ↑ Guillermo Cabanellas (1975). La guerra de los mil días: nacimiento, vida y muerte de la II República Española. Volumen II, Editorial Heliasta, pág. 1223