Enrique Linés Escardó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEnrique Linés Escardó
Biografia
Naixement8 novembre 1914 Modifica el valor a Wikidata
Logronyo (La Rioja) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 agost 1988 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
President Reial Societat Matemàtica Espanyola
1970 – 1976
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid
Director de tesiTomás Rodríguez Bachiller Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMatemàtiques
OcupadorUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralRafael Mallol Balmaña, Javier Lafuente López (en) Tradueix, José Luis González Llavona (en) Tradueix i Griselda Pascual (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Enrique Linés Escardó (Logronyo, 8 de novembre de 1914 - Madrid, 31 d'agost de 1988)[1] fou un matemàtic espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.

Biografia[modifica]

Doctorat en Ciències Exactes, treballà uns anys com a professor a la Universitat de Jena. En tornar a Espanya fou catedràtic de Ciències Matemàtiques de les Universitats de Saragossa, Barcelona (on fou secretari general de la Universitat) i Complutense, i finalment fou Director del Departament de Matemàtiques Fonamentals a la Universitat Nacional d'Educació a Distància. També fou editor i director de Collectanea Mathematica.

El 1942 fou distingit amb un premi del CSIC pel seu treball Aplicaciones de la Teoría de las redes regulares al estudio de las funciones cuasiperiódicas. Entre 1951-1952 participà en els treballs de l'Institute for Applied Mathematics de la Universitat de Maryland. De 1970 a 1976 fou president de la Reial Societat Matemàtica Espanyola. També ha estat Conseller adjunt del Patronat Alfonso el Sabio del CSIC i cap del Departament de Matemàtica Aplicada. En abril de 1981 fou escollit acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals i en va prendre possessió el 1982 amb el discurs La función zeta de Riemann.[2]

Obres[modifica]

  • Principio de análisis matemático
  • Tratado de Análisis Matemático II (Cálculo diferencial en espacios normados y teoría de la medida e integración) (1975)
  • Tratado de Análisis IV (Análisis Complejo) (1979)
  • Cálculo en variedades (1979)
  • Introducción a la teoría analítica de los números (1980)

Referències[modifica]

  1. Esquela Arxivat 2016-04-27 a Wayback Machine. al diari ABC
  2. Biografia Arxivat 2016-05-06 a Wayback Machine. al web de la RAC

Enllaços exaterns[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Francisco Botella Raduán
President de la
Reial Societat Matemàtica Espanyola

1970-1976
Succeït per:
José Javier Etayo Miqueo
Precedit per:
'

Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències
Medalla 41

1981-1988
Succeït per:
Pedro Jiménez Guerra