Enrique Manuel-Rimbau Tomás

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEnrique Manuel-Rimbau Tomás
Biografia
Naixement9 juny 1927 Modifica el valor a Wikidata
Valls (Alt Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 gener 2014 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Girona Modifica el valor a Wikidata
2n Secretari tercer del Parlament de Catalunya
9 setembre 1980 – 20 març 1984
← Ramon Espasa i OliverFlora Sanabra i Villarroya →
Diputat al Parlament de Catalunya
10 abril 1980 – 20 març 1984 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Girona

1r Secretari quart del Parlament de Catalunya
10 abril 1980 – 9 setembre 1980
← cap valor – Ramon Espasa i Oliver →
Regidor de l'Ajuntament de Girona
1979 – 1983
Diputat provincial de Girona
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Saragossa - llicenciatura en Dret Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat, empresari Modifica el valor a Wikidata

Enrique Manuel-Rimbau Tomás (Valls, 9 de juny de 1927 - Girona, 30 de gener de 2014) fou un advocat i polític català nascut a Valls i instal·lat de ben jove a Girona.

Biografia[modifica]

Llicenciat en dret per la Universitat de Saragossa i diplomat en direcció d'empreses. Exercí com a advocat a Girona i Figueres. Treballà com a cap del Servei de Recaptació de la Diputació de Girona. Ha estat vicepresident del Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG).[1]

Militant de Centristes de Catalunya-UCD, amb aquesta formació fou escollit tinent d'alcalde de l'ajuntament de Girona a les eleccions municipals espanyoles de 1979, diputat provincial de la Diputació de Girona i diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, en la que fou nomenat tercer i quart secretari del Parlament de Catalunya, secretari Primer de la Diputació Permanent, Diputat Interventor, Secretari Tercer de la Comissió de Reglament i Secretari Tercer de la Comissió de Govern Interior.[2]

Després de l'ensulsiada de la UCD a nivell estatal, es retirà de la política el 1984. Ha col·laborat a la Revista de Girona. Va ser conseller delegat del Banc Industrial dels Pirineus, raó per la qual quan aquest banc va fer suspensió de pagaments el març de 1983 li foren embargats els béns juntament als d'altres consellers com els també diputats Higini Torras Majem i Josep Palau i Francàs.[3]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]