Enrique Rodríguez-Solís
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 juliol 1844 Àvila (Espanya) |
| Mort | 5 abril 1925 (80 anys) Madrid |
| Sepultura | cementiri de Santa María |
| Dades personals | |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, dramaturg, novel·lista, periodista d'opinió, historiador, catedràtic, corresponsal |
| Interessat en | Guerra del Francès i republicanisme espanyol |
| Nom de ploma | Lisso |
Enrique Rodríguez-Solís (Àvila, 1844-Madrid, 1925) va ser un escriptor, periodista i historiador espanyol, d'ideologia republicana.
Biografia[modifica]
Nascut a Àvila el 4 de juliol de 1844,[a] i d'ideologia republicana federal,[3][4] va ser escriptor, periodista i historiador.[5] Va dedicar part de la seva obra a l'estudi de la figura de la dona i a la història del teatre espanyol.[6]
Va donar l'ordre de revolta a Froilán Carvajal y Rueda, el 2 d'octubre de 1869, en l'infructuós aixecament federalista d'Alacant durant el Govern Provisional,[7] enviat de part de José Paúl y Angulo,[8] després del qual es veuria obligat a exiliar-se a França fins a mitjan 1870.[9] Va estar pres a la presó del Saladero arran de la seva labor periodística; amb la finalitat de l'experiència federal i la instauració de la república unitària del general Serrano va partir de nou a l'exili, en aquesta ocasió a Lisboa, encara que aviat tornaria de nou a Espanya.
Va ser autor d'obres sobre temes variats, com un estudi biogràfic del literat José de Espronceda,[10][11] la guerra del francès,[12][5] la prostitució[13] o el Partit Republicà Federal,[14][15] entre altres. Com a periodista va col·laborar en publicacions periòdiques com El Combate,[16][5] La Revolución,[16] La Federación Española (1870),[16][5][b] La Ilustración Republicana Federal[16] —en la qual va utilitzar el pseudònim «Lisso», un anagrama del seu segon cognom—,[17] La Lucha, El Gorro Frigio, Gaceta de Teatros, La Ilustración Popular, La Niñez, El Mundo de los Niños, Heraldo de Madrid, Pluma y Lápiz, El País,[5] La Igualdad o El Motín,[18] entre altres. Va ser corresponsal de La Voz Montañesa de Santander, El Diario de Avisos de Saragossa[5] i del portuguès O'Diario Popular.[16]
Rodríguez-Solís va treballar també com a professor de declamació.[6] Mort a Madrid a l'abril de 1925,[19][c] va ser enterrat al cementiri de Santa María.[19] En 1930 es van publicar de forma pòstuma unes memòries seves, prologades per Roberto Castrovido.[20]
Obres[modifica]
- La mujer defendida por la historia, la ciencia y la moral: estudio crítico (1877).[21]
- Espronceda: Su tiempo, su vida y sus obras (1883).[10][11]
- Los guerrilleros de 1808: historia popular de la Guerra de la Independencia Española (1887-1888).[12][5]
- Majas, manolas y chulas: historia, tipos y costumbres de antaño y ogaño.[22]
- Historia de la prostitución en España y América (1892-1893).[13]
- Historia del partido republicano español: de sus propagandistas, de sus tribunos, de sus héroes y de sus mártires (1892-1893).[14][15]
- El alcalde de Móstoles: narración histórica (1898).[23]
Notes[modifica]
- ↑ Tant Florencia Peyrou com Roberto Castrovido assenyalen com a lloc de naixement la ciutat d'Àvila i donen 1844 com a any de naixement,[1][2] amb el segon especificant a més el dia, 4 de juliol.[2]
- ↑ De la que en va ser director.[5]
- ↑ Castrovido apunta Madrid com a lloc de defunció, suposadament el 5 d'abril de 1923;[2] tanmateixò la seva mort va tenir lloc dos anys més tard, a l'abril de 1925, com es recull en premsa de l'època,[19] pel que és possible que l'any de defunció de 1923 de Castrovido sigui un errata.
Referències[modifica]
- ↑ Peyrou, 2002, p. 525.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Castrovido, 1930, p. X.
- ↑ Fernández, 2002, p. 19-20.
- ↑ Peyrou, 2002, p. 527.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 Ossorio y Bernard, 1903, p. 390.
- ↑ 6,0 6,1 Ossorio i Bernard, 1903, p. 390.
- ↑ Vera y González, 1886, p. 40.
- ↑ Fernández Cordero-Azorín, 1984, p. 70.
- ↑ Peyrou, 2002, p. 526.
- ↑ 10,0 10,1 Rodríguez-Solís, 1883.
- ↑ 11,0 11,1 Benot, 1883, p. 150-151.
- ↑ 12,0 12,1 Rodríguez-Solís, 1887-1888.
- ↑ 13,0 13,1 Fernández, 2008, p. 142.
- ↑ 14,0 14,1 Rodríguez-Solís, 1892-1893.
- ↑ 15,0 15,1 Fernández, 2002, p. 20.
- ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 Peyrou, 2002, p. 525-526.
- ↑ Maxiriart, 1904, p. 77.
- ↑ Anónimo, 1925, p. 1.
- ↑ 19,0 19,1 19,2 Anònim, 1925, p. 1.
- ↑ Rodríguez-Solís, 1930.
- ↑ Rodríguez-Solís, 1877.
- ↑ Rodríguez-Solís, 1889.
- ↑ «fondo bibliográfico de la BNE». El alcalde de Móstoles: narración histórica, 1898. [Consulta: 17 maig 2018].
Aquest article és una obra derivada d' Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX, una obra de Manuel Ossorio y Bernard publicada a Espanya en 1903, disponible sense restriccions conegudes de dret d'autor. Aquesta obra derivada es troba disponible sota les llicències GNU Free Documentation License i Creative Commons Atribución-CompartirIgual 3.0 Unported.
Bibliografia[modifica]
- Anónimo «Los que se van. Enrique Rodríguez Solís». La Voz [Madrid], 1.395, 09-04-1925, pàg. 1. ISSN: 2171-2506.
- Benot, E. «Bibliografía». La Ilustración Artística [Barcelona], II, 71, 07-05-1883, pàg. 151-152. ISSN: 1889-853X.
- Fernández, Pura «Las Cortes de Cádiz en la historiografía del republicanismo finisecular: Vicente Blasco Ibánez y Enrique Rodríguez Solís». Cuadernos de Ilustración y Romanticismo. Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cádiz, 10, 2002. ISSN: 2173-0687.
- Fernández, Pura. Mujer pública y vida privada: del arte eunuco a la novela lupanaria. Tamesis Books, 2008. ISBN 978-1-85566-166-0.
- Fernández-Cordero Azorín, Concepción «El republicanismo federal en Alicante. Froilán Carvajal y el diario "La Revolución"». Anales de Historia Contemporánea. Universidad de Murcia, 3, 1984, pàg. 69-99. ISSN: 0212-6559.
- Maxiriarth. Unos cuantos seudónimos de escritores españoles: con sus correspondientes nombres verdaderos. con prólogo de José Fernández Bremón. Madrid: Est. tip. "Sucesores de Rivadeneyra", 1904.
- Ossorio y Bernard, Manuel. «Rodríguez Solís (Enrique)». A: Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX. Madrid: Imprenta y litografía de J. Palacios, 1903, p. 390.
- Peyrou, Florencia. «La Historia al servicio de la libertad. La «Historia del partido republicano español» de Enrique Rodríguez Solís». A: Usos públicos de la Historia: Comunicaciones al VI Congreso de la Asociación de Historia Contemporánea (Zaragoza, 2002). coord. por Carlos Forcadell Álvarez, Carmen Frías Corredor, Ignacio Peiró Martín, Pedro Víctor Rújula López. 1, 2002, p. 519-533.
- Vera y González, Enrique. Pi y Margall y la política contemporánea : la democracia federal, su origen, su historia, sus destinos medio siglo de doctrinarismo en España, la política de programa y la política real. 2. Barcelona: Tip. la Academia, de Evaristo Ullastres, 1886.
- Obres de Rodríguez Solís
- Rodríguez-Solís, Enrique. La mujer defendida por la historia, la ciencia y la moral: estudio crítico. Madrid: Imprenta y estereotipia de El Imparcial, 1877.
- Rodríguez-Solís, Enrique. Espronceda: Su tiempo, su vida y sus obras. Madrid: Imprenta de Fernando Cao y Domingo de Val, 1883.
- Rodríguez-Solís, Enrique. Los guerrilleros de 1808: historia popular de la Guerra de la Independencia Española. Madrid: Imprenta de Fernando Cao y Domingo de Val, 1887-1888.
- Rodríguez-Solís, Enrique. Majas, manolas y chulas: historia, tipos y costumbres de antaño y ogaño. 3ª. Madrid: Imprenta de Fernando Cao y Domingo de Val, 1889.
- Rodríguez-Solís, Enrique. Historia del Partido Republicano Español (de sus protagonistas, de sus tribunos, de sus héroes y de sus mártires). Madrid: Imprenta de Fernando Cao y Domingo de Val, 1892-1893.
- Rodríguez-Solís, Enrique. E. Rodríguez Solís. Memorias. [prólogo de Roberto Castrovido]. 1a edició. Madrid: Editorial Plutarco, 1930.