Vés al contingut

Equicontinuïtat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En anàlisi matemàtica, una família de funcions és equicontínua si totes les funcions són contínues i tenen una variació equivalent sobre un veïnat donat, en un sentit precís descrit. Concretament, aquest concepte s'aplica a famílies comptables, i, per tant, seqüències de funcions.[1]

Explicació de l'equicontinuïtat[modifica]

Siguin espai topològic, espai mètric, i un punt a . Un conjunt de funcions de a es diu equicontinu a si i només si per a tot entorn de tal que

En particular, si és equicontinu a , aleshores totes les funcions que pertanyen a són contínues a .

Direm que és equicontínua si ho és per a tot .

Exemples[modifica]

  1. Si és una família finita de funcions contínues, aleshores és equicontínua.
  2. Si és mètric i totes les funcions de són Lipschitz contínues amb una mateixa constant , aleshores és equicontínua.
  3. Sigui espai mètric compacte, si és una successió de funcions contínues de a uniformement convergent, aleshores és equicontínua.
  4. Si , totes les funcions de són derivables, i existeix una constant tal que , aleshores es compleix que totes les funcions de són Lipschitz contínues de constant , i, per tant, és equicontinu.

Aquesta última propietat és una de les més utilitzades per verificar l'equicontinuitat d'una família de funcions.[2][3]

Referències[modifica]

  1. Springer. [Equicontinuïtat, p. 238, a Google Books General Topology] (en anglès), 1975, p. 238. .
  2. Alan F. Beardon, S. Axler, F.W. Gehring, K.A. Ribet : Iteration of Rational Functions: Complex Analytic Dynamical Systems. Springer, 2000; ISBN 0-387-95151-2, ISBN 978-0-387-95151-5; page 49
  3. Joseph H. Silverman : The arithmetic of dynamical systems. Springer, 2007. ISBN 0-387-69903-1, ISBN 978-0-387-69903-5; page 22

Bibliografia[modifica]