Vés al contingut

Era quàntica a escala intermèdia sorollosa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'estat actual de la computació quàntica [1] es coneix com l'era quàntica a escala intermèdia sorollosa (NISQ), [2][3] caracteritzada per processadors quàntics que contenen fins a 1000 qubits que encara no estan prou avançats per a la tolerància a errors o prou gran com per aconseguir un avantatge quàntic.[4][5] Aquests processadors, que són sensibles al seu entorn (sorollós) i propensos a la decoherència quàntica, encara no són capaços de corregir errors quàntics contínuament. Aquesta escala intermèdia es defineix pel volum quàntic, que es basa en el nombre moderat de qubits i la fidelitat de la porta. El terme NISQ va ser encunyat per John Preskill el 2018.[6][2]

Algorismes[modifica]

Els algorismes NISQ són algorismes quàntics dissenyats per a processadors quàntics a l'era NISQ. Exemples comuns són el solucionador quàntic variacional (VQE) i l'algorisme d'optimització quàntica aproximada (QAOA), que utilitzen dispositius NISQ però descarreguen alguns càlculs als processadors clàssics.[7] Aquests algorismes han tingut èxit en la química quàntica i tenen aplicacions potencials en diversos camps, com ara la física, la ciència dels materials, la ciència de dades, la criptografia, la biologia i les finances.[7] Tanmateix, a causa del soroll durant l'execució del circuit, sovint requereixen tècniques de mitigació d'errors.[8][9][10] Aquests mètodes constitueixen una manera de reduir l'efecte del soroll executant un conjunt de circuits i aplicant un postprocessament a les dades mesurades. A diferència de la correcció d'errors quàntics, on els errors es detecten i corregeixen contínuament durant l'execució del circuit, la mitigació d'errors només pot utilitzar el resultat final dels circuits sorollosos.

Més enllà de l'era NISQ[modifica]

La creació d'un ordinador amb desenes de milers de qubits i prou correcció d'errors acabaria amb l'era NISQ.[11] Aquests dispositius més enllà de NISQ serien capaços, per exemple, d'implementar l'algoritme de Shor per a nombres molt grans i trencar el xifratge RSA.[12]

Referències[modifica]

  1. «Quantum Computing Scientists: Give Them Lemons, They'll Make Lemonade» (en anglès). www.aps.org. [Consulta: 29 juny 2021].
  2. 2,0 2,1 Brooks, Michael (en anglès) Nature, 574, 7776, 03-10-2019, pàg. 19–21. Bibcode: 2019Natur.574...19B. DOI: 10.1038/d41586-019-02936-3. ISSN: 0028-0836. PMID: 31578489 [Consulta: lliure].
  3. «Quantum computers in 2023: how they work, what they do, and where they're heading» (en anglès). The Conversation. [Consulta: 15 gener 2024].
  4. «Engineers demonstrate a quantum advantage» (en anglès). ScienceDaily. [Consulta: 29 juny 2021].
  5. «What is Quantum Computing?» (en anglès americà). TechSpot, 28-06-2021. [Consulta: 29 juny 2021].
  6. Preskill, John (en anglès) Quantum, 2, 06-08-2018, pàg. 79. arXiv: 1801.00862. Bibcode: 2018Quant...2...79P. DOI: 10.22331/q-2018-08-06-79 [Consulta: free].
  7. 7,0 7,1 Brooks, Michael (en anglès) Nature, 574, 7776, 03-10-2019, pàg. 19–21. Bibcode: 2019Natur.574...19B. DOI: 10.1038/d41586-019-02936-3. ISSN: 0028-0836. PMID: 31578489 [Consulta: lliure].
  8. «What is Quantum Computing?» (en anglès americà). TechSpot, 28-06-2021. [Consulta: 29 juny 2021].
  9. Ritter, Mark B. Journal of Physics: Conference Series, 1290, 1, 2019, pàg. 012003. Bibcode: 2019JPhCS1290a2003R. DOI: 10.1088/1742-6596/1290/1/012003. ISSN: 1742-6588 [Consulta: free].
  10. Cai, Zhenyu; Babbush, Ryan; Benjamin, Simon C.; Endo, Suguru; Huggins, William J. Rev. Mod. Phys., 95, 3, 13-12-2023, pàg. 032338. arXiv: 2210.00921. DOI: 10.1103/RevModPhys.95.045005.
  11. «Engineers demonstrate a quantum advantage» (en anglès). ScienceDaily. [Consulta: 29 juny 2021].
  12. O'Gorman, Joe; Campbell, Earl T. (en anglès) Physical Review A, 95, 3, 31-03-2017, pàg. 032338. arXiv: 1605.07197. Bibcode: 2017PhRvA..95c2338O. DOI: 10.1103/PhysRevA.95.032338. ISSN: 2469-9926.