Ernesto Formenti

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaErnesto Formenti

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 agost 1927 Modifica el valor a Wikidata
Seregno (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 octubre 1989 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alçada165 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióboxador Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaItàlia Modifica el valor a Wikidata
Esportboxa Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivapes ploma Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1948Boxa als Jocs Olímpics d'estiu de 1948 - pes ploma  (medalla d'or olímpica) Modifica el valor a Wikidata

Olympics.com: ernesto-formenti
Medaller
Boxa
Competint per Itàlia Itàlia
Jocs Olímpics Anells olímpics
Or Londres 1948 pes ploma

Ernesto Formenti (Seregno, 2 d'agost de 1927 - Milà, 5 d'octubre de 1989) va ser un boxejador italià que va competir durant les dècades de 1940 i 1950.

El 1948 va prendre part en els Jocs Olímpics d'Estiu de Londres, on guanyà la medalla d'or de la categoria del pes ploma del programa de boxa. En la final va guanyar al sud-africà Dennis Shepherd.[1] Inicialment Formenti no havia de disputar aquests Jocs, sinó que ho havia de fer Duilio Loi. A Loi se li prohibí fumar després dels àpats i decidí abandonar la convocatòria. Formenti fou el substitut.[2]

Com a professional va debutar victoriós el 23 de juliol de 1949.[3] El 20 de juny de 1950 es proclamà campió d'Itàlia de pes ploma en vèncer a Alvaro Cerasani. Es retirà de la boxa el 16 de juny de 1954, després de 48 combats disputats, 40 dels quals guanyats.[4]

Referències[modifica]

  1. «Olympedia – Ernesto Formenti». [Consulta: 17 setembre 2021].
  2. «Giochi di Londra, 13 agosto 1948 Formenti oro... per la sigaretta di Loi» (en italià). [Consulta: 17 setembre 2021].
  3. Bruno, Alfredo. «Accadde oggi: 23 luglio 1949 esordio vittorioso di Ernesto Formenti» (en italià), 23-07-2019. [Consulta: 17 setembre 2021].
  4. «BoxRec: Ernesto Formenti». [Consulta: 17 setembre 2021].