Escuderia Costa Brava
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | Entitat esportiva |
| Objectius | Automobilisme |
| Creació | 21 de desembre de 1971 |
| Data de dissolució o abolició | vigent |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| President | Joaquim Alsina |
L'Escuderia Costa Brava és una entitat esportiva catalana dedicada a l'automobilisme que té activitat esportiva des de 1971.[1][Nota 1] Té la seu a Girona[4] (antigament l'havia tinguda a la Bisbal d'Empordà) i el seu objectiu és donar suport a pilots locals i organitzar curses, com ara el Ral·li de la Garrotxa (1976-1982), el de Promoció (1977 i 1980) i el de Girona, després convertit en el Ral·li Cales de Palafrugell.[5] L'entitat fou presidida per Manuel Ferrari Padrós, per Jaime Puig Romeu, per Josep Maria Falcó Huguet i per Josep Maria Ventura Viader ("Tits").[1] Els seus pilots més destacats al llarg dels anys han estat Salvador Servià,[6] "Teri" Serra, Josep Culubret,[7] Jordi Batlle, Pere Auradell, Vicenç Folgado, Josep Alsina, Jaume Parals,[8] Hansi Babler, Pere Arpa, Joan Tarrés, Claudi Caba, Joan Vinyes, Jordi Gómez, Xavier Riera, Josep Maria Servià, Cèsar Grau i Lluís Juvanteny.
Notes[modifica]
- ↑ Tot i que la Gran Enciclopèdia Catalana diu que l'entitat va plegar el 1982, sembla que a data de 2017 segueix en actiu[2] i la presideix Joaquim Alsina Sureda.[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Escuderia Costa Brava, 50 años ininterrumpidos» (en castellà). jas.es, 2021. [Consulta: 10 març 2022].
- ↑ «Els Renault 5, protagonistes de la 14ª Ruta dels Ports». elmotordegirona.cat, 09-07-2014. Arxivat de l'original el 3 de gener 2017. [Consulta: 2 gener 2017].
- ↑ Casanovas, Josep. «Escuderia Costa Brava: Parlen els protagonistes». jas.es. [Consulta: 10 març 2022].
- ↑ «Escuderia Costa Brava». entitats.cat, 2019. [Consulta: 10 març 2022].
- ↑ León, Rafa. «Escudería Costa Brava, 50 años… ¡y sumando!» (en castellà). automovilismocanario.com, 26-05-2021. [Consulta: 10 març 2022].
- ↑ «Escuderia Costa Brava». enciclopedia.cat. GEC - Enciclopèdia de l'esport català. [Consulta: 9 juny 2016].
- ↑ Casanovas, Josep. «Reconversió encertada». elpuntavui.cat. El Punt Avui, 27-01-2011. [Consulta: 10 març 2022].
- ↑ Del Arco, Javier; Arderiu, Miquel; Montero, Xavier; Camp, Jordi. «Organitzadors i concursants». A: Història de l'automobilisme a Catalunya. Barcelona: Planeta, 1990, p. 269. ISBN 84-320-6249-9.