Església fortificada de Dealu Frumos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Església fortificada de Dealu Frumos
Imatge
Dades
TipusEsglésia amb fortalesa Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaMerghindeal (Romania) (en) Tradueix i Dealu Frumos (Romania) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióDealu Frumos (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 45° 59′ 01″ N, 24° 41′ 41″ E / 45.9835365°N,24.6946074°E / 45.9835365; 24.6946074
Patrimoni nacional de Romania
IdentificadorSB-II-a-A-12378

L'església fortificada de Dealu Frumos, comtat de Sibiu, va ser construïda al segle xiii. Està a la llista de monuments històrics 2010, cod LMI SB-II-aA-12378, amb els següents objectius:

  • cod LMI SB-II-a-A-12378.01 - Església evangèlica fortificada, segle xiii, aprox. 1500, segle XVIII;
  • cod LMI SB-II-a-A-12378.02 -Recinte fortificat, amb torres, accés fortificat, sales de proveïments, annexos, 1522, 1647.

Dealu Frumos, abans Shulumberg, Shulemberg (en el dialecte saxó Schinebärch, Šinebarχ, en alemany Schönberg, en hongarès Lesses, Leses) és un poble de la comuna de Merghindeal al comtat de Sibiu, Transsilvània (Romania).

L'església[modifica]

Com la majoria de localitats de terra cristiana a Dealu Frumos, hi havia una basílica romànica de la primera meitat del segle xiii, una basílica de[1] i absis semicircular, de tres naus [2] sense campanar. Posteriorment, es van construir les dues torres principals. Per a la seva construcció es van requerir modificacions estructurals, com la nau central, que inicialment va ser coberta amb sostre, que posteriorment va passar a ser adovellada al bressol [3] i reduïda per l'alçament del campanar. Les bigues laterals van ser adovellades com la nau central i els arcs restants es van transformar en arc trencat.

Les naus laterals tenien cadascuna una portalada, la de migjorn amb elements romànics originals. L'aspecte original de l'església al portal de ponent no s'ha conservat per l'aixecament del campanar. El campanar es va aixecar al segle xv, probablement al mateix temps que la basílica de Merghindeal. L'església es va convertir en església-saló només al segle XVI. Cal esmentar que el campanar tenia 23 metres de llargada i tenia una funció defensiva encara que estigui integrat a l'església. Les campanes estaven al penúltim nivell, l'última albergava el rellotge. El camí de guàrdia està sostingut per una consola de bigues de fusta.

L'altra torre s'alça sobre el cor, sent més curta i més pesada en aparença. Les dues torres es comuniquen pel pont de l'església. Al segle xvi es va adossar una sagristia al mur nord del cor, que al segle xviii estava voltat en estil barroc.

El cor es va pintar tres vegades abans de la reforma religiosa i no es van recuperar escenes completes durant l'estrena de 1911. La decoració de l'espai es completa amb un sagrari encastat.[4]

Fortificació[modifica]

Com la majoria de les esglésies fortificades del sud de Transsilvània, l'església de Dealu Frumos estava envoltada per un [5] datava de principis del segle XVI. Les seves dues torres principals es basen en forma quadrada, s'aixequen en tres nivells equipats amb consoles [6] a la consola i muralles. Amb l'augment de població es va construir una torre de cinc vessants, el recinte s'amplià, l'any 1522 dels canvis quedant inscrits sota un ràfec.

L'any 1647 va comportar la construcció d'una casa fortificada dins del recinte, una casa de dos nivells amb una torre quadrada que es va incorporar l'any 1914 a una nova sala comunal. Sota aquesta sala comunal es va descobrir posteriorment el cementiri de l'antiga basílica que va ser la base de l'actual església fortificada.[4]

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Cor - És un espai rectangular amb una o més travee de les esglésies romàniques o gòtiques, que es troba davant de l'absis. Inicialment aquest espai es va guardar per a cantants (cor). Al principi, durant la construcció de les basíliques cristianes, el "cor" estava situat davant de l'altar. Al segle XIV, el cor es va traslladar darrere del transsepte i es va fusionar amb l'espai de l'altar. També cal destacar que a les esglésies cristianes està orientat a llevant.
  2. ↑ Nau - és l'espai longitudinal, no compartimentat dins d'una església. A les esglésies de sala, la nau és única. A la resta de basíliques o basíliques - sala per la compartimentació amb pilars o columnes es poden distingir la nau principal i les naus laterals, generalment més estretes.
  3. ↑
    Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient.
    Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.
    Boltă în leagăn sau boltă semicilindrică - în formă de semicilindru, adeseori marcată la extremități sau în câmp de arce dublu. Se mai numește și boltă în plin cintru.
  4. ↑ 4,0 4,1 Associació Mioritics amb el suport financer de Deutsche Welterbe Stiftung
  5. ↑ "Cortina o recinte" - El conjunt de murs d'una fortificació. Les cortines estan proveïdes de fossats i torres o baluards als quals s'accedia pel camí de guàrdia.
  6. ↑ Boca o boca abocadora - Obertura feta al camí de guàrdia que surt de la consola pel costat exterior de la cortina. Amb aquesta obertura es llencen aigua bullint, breu o pedres als atacants.

Bibliografia[modifica]

  • Associació Mioritics amb el suport financer de la Deutsche Welterbe Stiftung:
    • Després de textos elaborats per: Vladimir Agrigoroaei, Valentin Sălăgeanu, Luiza Zamora, Laura Jiga Iliescu, Ana Maria Gruia.
    • Després de les il·lustracions de: Radu Oltean, Laurențiu Raicu, Florin Jude.
  • Anghel Gheorghe, Fortificacions medievals de pedra, segles XII-XVI, Cluj Napoca, 1986.
  • Avram Alexandru, Algunes consideracions sobre les basíliques curtes de la conca de Hârtibaciului i la zona de Sibiu, a Revista monumentelor și muzeelor de istorie, 1981, número 2.
  • Crîngaci Maria-Emilia, Basíliques romàniques de la regió de Sibiu als Annals de l'Associació de Joves Historiadors de Moldàvia, Editorial Pontas, Chisinau, 2001.
  • Juliana Fabritius-Dancu, Ciutadelles camperoles saxones de Transsilvània, a la revista Transilvania, Sibiu, 19.
  • Hermann Fabini, Atlas der siebenbürgisch-sächsischen Kirchenburgen und Dorfkirchen, Monumenta und AKSL, Hermannstadt-Heidelberg, vol. I 1998, vol II 1999, vol III 2002.
  • Iambor Petre, Assentaments fortificats de Transsilvània (sec. IX-XIII), Cluj-Napoca, 2005.
  • Luca Sabin Adrian, PINTER Zeno Karl, GEROGESCU Adrian, Archaeological Repertory of Sibiu County (Jaciments, Archaeological and Historical Monuments), Sibiu, 2003.
  • Thomas Nägler, L'assentament dels saxons a Transsilvània, Editorial Kriterion, Bucarest, 1992.
  • Adrian Andrei Rusu, Castell dels Carpats, Editorial MEGA, Cluj-Napoca, 2005.
  • George Oprescu, Esglésies, fortaleses saxones a Transsilvània, Academy Publishing House, Bucarest, 1956.
  • Țiplic Crîngaci Maria Emilia, PINTER Zeno Karl, Țiplic Ioan-Marian, L’Església Evangèlica de Ruja, a Medieval Religious Architecture in Transylvania, III, 2004.
  • Țiplic Ioan-Marian, Organització defensiva de Transsilvània a l'Edat Mitjana (segles X-XIV), Editorial Militar, Bucarest, 2006.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Església_fortificada_de_Dealu_Frumos&oldid=33204321»