Esglésies tallades en la roca de Lalibela

Infotaula d'edifici Esglésies tallades en la roca de Lalibela

Plànol de situació de les esglésies de Lalibela

Les esglésies tallades en la roca de Lalibela, declarades Patrimoni de la Humanitat per laUnesco el 1978, són un conjunt d'esglésies excavades en la roca basàltica vermellosa dels pujols de la ciutat monàstica de Lalibela, a Etiòpia.

Història

Aquest conjunt monumental aplega el principal exponent de les escasses restes de la dinastia Zagüe, de la qual Lalibela era la capital.

Les esglésies de Lalibela es divideixen en dos grups principals, separats pel canal de Yordanos, que representa el riu Jordà, però comunicades per túnels, passadissos i trinxeres. La topografia del lloc correspon a una representació simbòlica de Terra Santa. Una creu monolítica marca el punt inicial del recorregut efectuat pels pelegrins. Quatre de les esglésies són exemptes; les altres estan unides a la roca mare per alguna paret o pel sostre.

Al nord hi ha les esglésies de Biet Medhani Alem (Casa del Salvador del Món), Bier Mariam (Casa de Maria), Biet Maskal (Casa de la Creu), Biet Denagel (Casa de les Verges Màrtirs), Biet Golgotha (Casa del Gòlgota) i Biet Mikael (Casa de Sant Miquel); al sud-est, Biet Amanuel (Casa d'Emmanuel), Biet Qeddus Mercoreos (Casa de Sant Mercuri), Biet Abba Libanos (Casa de l'Abat Libanos), Biet Gabriel Rafael (Casa de Gabriel i Rafel) i Biet Lehem (Casa del Pa Sant). Separada de les altres, a l'oest, hi ha La Casa de Sant Jordi, la millor conservada.

Biet Medhani Alem, la més alta i àmplia del grup, és una reproducció de la Seu de Santa Maria de Sion d'Aksum, destruïda el 1535 pels invasors musulmans. Desproveïda de pintures, es divideix en cinc grans naus. Alberga la Creu de Lalibela, i possiblement és l'església monolítica del món més gran.

Tot i que la data de construcció de les esglésies no s'ha establert amb exactitud, la major part se'n degué construir en el regnat de Gebra Maskal Lalibela, cap al 1200. Biet Mariam n'és possiblement la més antiga.

Però potser la construcció se n'allargà molt més en el temps. David Phillipson, professor d'arqueologia africana de la Universitat de Cambridge, que basa la recerca en els estils arquitectònics, les seues interrelacions estructurals i la comparació amb altres monuments d'Etiòpia, suggereix que tres de les esglésies són mig mil·lenni més antigues, construïdes inicialment com a part de fortificacions o de palaus, durant un període d'inestabilitat política de la darreria de l'imperi del Regne d'Axum, cap a mitjan s. VII. Conclou que almenys set de les esglésies es construïren com a llocs de culte entre els s. X i XIII, mostrant una continuïtat entre la civilització Aksum, que adoptà el cristianisme al s. IV, i l'Etiòpia medieval.

Francisco Álvares, capellà d'una missió portuguesa que arribà a Etiòpia al setembre de 1520, les descrigué per primera vegada per al món occidental. A més de la seua crònica escrita, prou detallada, en feu dibuixos. Aquesta i altres evidències posteriors constataren l'erosió progressiva de la pedra i la degradació dels edificis. Durant la primera meitat del s. XX se'n feren les primeres restauracions, fins al 1978, quan foren registrades per la Unesco per mantenir el patrimoni cultural i els monuments.

• 
  Biete Ghiorgis
• 
  Biete Maskal
• 
  Biete Golgotha Mikael
• 
  Biete Mariam
• 
  Biete Medhani Alem
• 
  Biete Amanuel
• 
  Biete Qeddus Mercoreus
• 
  Biete Abba Libanos
• 
  Biete Lehem
• 
  Biete Gabriel Raphael

Vegeu també

• Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Àfrica
• Arquitectura rupestre

Referències

• Patrimonio de la Humanidad vol.IV: África. Barcelona: Editorial Planeta, 2000. 84-395-8388-5. 

Enllaços externs

• (en anglés) Rock-Hewn Churches, Lalibela.